1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

301
242 «¿Per què l’ànima està enclosa en la carn i no pot deslligar-se del cos com l’amor
voldria?»
243-44 La raó no serveix per deslligar l’ànima del cos; més aviat, el cos s’oposa a tota
resistència.
246 que m’alt: que m’agradi.
250 si·m fa esment: si pensés.
254 e veu: «i, no obstant, veu».
256 sí que: de manera que.
257 sí que: aquí sembla tenir el valor de «encara que».
258 troba: el subjecte és amor (v. 255).
261 sens amar persona: sense amar cap dona concreta.
267 Assats: Plenament.
271-290 Viva descripció dels efectes físics de l’amor sobre l’amant.
272 public: pronunciació aguda; també al v. 278.
274 plaga: nafra.
280 Cuit: Penso.
283 juga: fa moure.
285 Perd: Perdo.
288 no s’estén: el subjecte es «amor» (v. 287).
289-90 «El meu desig m’obliga a fer les «coses pensades» (v. 288) i no hi ha res que venci la
força d’aquest desig».
292 sisa: per a l’ortografia i l’origen d’aquest mot, vegeu DECLC, VII, 947, on es dóna
l’accepció «mordent d’ocre o vermelló que usen els dauradors per fixar els pans d’or»,
interpretació que recolza la que dóna Pagès: «"colle" dont on se sert dans la dorure et sur
laquelle on pose les feuilles d’or» (Commentaire, p. 96).
297 veixen: oprimeixen.
302 El delit experimentat dins del voler mesclat acaba quan el desig se satisfà.
305 lo encorre: li sobrevé.
308 no l’acorre: ja no li serveix.
310 L’ànima, estant amb el cos, no pot obrar d’acord amb la seva veritable naturalesa.
311 a colp s’engruna: es defà al primer cop.
313 destru: destrueix.
316 aviva: dóna vida a l’amor del cos.
317-20 En algun moment l’amor carnal deixa d’obrar en l’home i es «destrempa» la unió dels
dos amors (cf. la imatge dels vs. 311-14), afectant també l’amor espiritual. No obstant, l’amor
espiritual en aquests moments pot fer-se sentir més, cosa que assegura que l’home sempre
ami o mitjançant el mesclat voler o amb l’amor de l’esperit.
321-27 March ofereix un argument per analogia per afirmar la seva autoritat, comparant-se
amb aquells que Déu ha fet revelacions encara que no siguin membres de la clerecia.
324 amenen: condueixen.
330 «Quan jo em mori, l’amor s’acabarà».
334 ell: el món.
335-38 March amplia la idea introduïda al v. 329: amb la seva mort hi haurà l’apocalipsi tal
com es descriu a la Bíblia com ens recorda el següent passatge d’Antoni Canals: «los qui
seguexen de cobejança...seguexen aquella stela de la qual diu sent Johan, en lo .VIIIè. capítol
del Apocalipsi, que caygué del cel en los flums e en les fonts...» (Antoni Canals, De
providència dins Scipió e Aníbal. De providència. De Arra de ànima, ed. Martí de Riquer
(Barcelona: Barcino, 1935), p. 122)