1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

XXIII Notes
1 estil: manera; trobadors: poetes (el terme més corrent per designar els poetes en llengua
vulgar era «trobadors).
2 «els quals, per passió, ultrapassen la veritat» (Fuster).
3 «reprimir el meu desig apassionat».
4 torb: torbi.
9-12 Àdhuc el nici s’adona de la noblesa de la persona de la dama; no reconeix aquesta
noblesa com ho fa l’home de subtil intel·ligència, perquè no hi veu amb prou finesa.
9 pec: nici.
10 gentil: noble, amb totes les qualitats de la noblesa.
12 «sí que veu el color, però no sap apreciar la textura».
13-16 L’ignorant coneix prou bé tot el que pertany al cos sense la participació de l’esperit.
Pot entendre la bellesa purament física de la dama, però no sap quina cosa és el gest, terme
que aquí es refereix a la manifestació externa del posat, la veu, la mirada, etc., de les seves
virtuts interiors.
17-18 «Però tots - grossers i subtils - són ignorants a l’hora de lloar adequadament el valor
d’un cos bell i cast».
19-20 La dama s’ha sabut guardar de tota mena de suplicants: joves nobles, homes bons, i
homes savis; tots han hagut de dejunar (endurar), famolencs.
22 la molta subtilea: March lloa el fet que dama posa el seu intel·lecte al servei de la virtut.
23 En fer tota mena de bé, la peresa s’adorm en la dama - és a dir, la dama obra bé
incansablement.
24 Vers conceptista a base del «mot equívoc» casta: la dama no és verge perquè Déu volgué
que ella tingués descendència (casta). March sembla plantejar una analogia inversa amb la
Verge: la voluntat de Déu ha designat a dona Teresa un paper que és el contrari del de Maria,
és a dir, el de no ser verge. Remarquem també la naturalesa insòlita d’aquesta alabança: el
paper de la dona en la procreació a l’edat mitjana era només nutritiva i material, i el seu úter
servia per gestar el fetus creat dins seu pel semen masculí. March, en canvi, sembla atribuir a
dona Teresa la capacitat de transmetre ella mateixa la seva pròpia «casta».
25 bastà: Seguim Ramírez i Fuster en preferir la forma pretèrita (en comptes de basta), ja que
concorda amb retenc al v. 26. Déu ha guardat la «bona pasta», de la qual va crear dona
Teresa, d’ençà del temps dels antics, època en què no mancaven les «singulars dones» com
ella; pasta: substància (cf. Sant Vicent Ferrer, Sermons, III, 246: «tots nosaltres som
d’aquesta pasta»).
28 compliment: perfecció; cf. Llibre del Tresor, II, 183: «beatitut, qui és compliment de tots
béns»; tasta: experimenta, coneix.
30 La dama té un autoconeixement perfecte; el coneixement d’un mateix era una de les bases
de la vida moral. La idea era repetida a la tradició preceptiva (Isòcrates, Disticha Catonis), a
les epístoles de sant Pau, a Agustí, i fins ben després de l’època de March. Per a la frase res
no·l fall cf. XXXVIII, 6: «Avorresc mi, que res no hi fall d’entregue».
33 Venecians: A diferència dels altres estats d’Itàlia, la primera meitat del segle XV fou un
període d’estabilitat extraordinària per a Venècia, la «Sereníssima Repubblica», fenomen que
els venecians atribuïen a les virtuts de la seva constitució.
36 «i [com el vostre seny regeix] el moviment innocent del vostre bell cos»; sens colpa: els
moviments, o impulsos del desig, de la dama es produeixen sense pecat.
37-40 En l’home entenedor de les qualitats de la dama la part carnal del seu amor està
immobilitzada quan la contempla. Això correspon a la falta de desig pecaminós en la dama
(v. 36).
77