1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

513
CXVIII
De la mateixa manera que el CXV es relaciona per temes comuns amb el CXVII, el tema
principal del CXVII, el paper de l’hàbit en fer perdurar l’amor fins i tot en l’home
escarmentat, el vincula al poema CXVIII, on March es refereix, als vs. 39-40, a l’«hàbit
antic» que el té subjecte a l’amor.
El poeta ama de mal grat i no pot explicar-se que segueixi amant, encara que coneix prou
bé la falsedat de l’amor, si no és a causa de l’hàbit. Cal remarcar que en la seva denúncia de
l’amor, March no es refereix a una relació pretèrita amb una dona, com és el cas dels CXV i
CXVI. Més aviat, dóna a entendre que segueix practicant un amor de forma del tot carnal no
obstant la seva aspiració a sentir un amor espiritual (vs. 47-50).
Al llarg del poema insisteix en la impossibilitat, per a qui ha estat un amador, de superar el
poder de l’amor, i en com l’home experimentat en l’amor i que coneix la seva naturalesa, està
condemnat a viure la contradicció d’un amor que genera l’odi.
Al dístic amb què es tanca el poema, March cita la història del rei Rodrigo i la Cava com a
exemple del poder destructor de l’amor sensual.
Mètrica: Cobles de vuit versos croats amb un dístic final.
Bibliografia: Commentaire, pp. 143-44; Poesies, V, 84-89.
No cal dubtar que sens ulls pot hom veure,
puix sens desig de ser amat jo ame!
D’amor no·m clam ne de persona·m clame:
natura en mi fa obra de no creure.
5 Jo sent delit que no sé d’on pren força.
Si és de carn, ¿d’on li ve que no·s farta?
Si d’esperit, ¿com l’infinit aparta?
Si del compost, ¿d’on ve que tot no·m força?
La carn lo vol, e lo perquè s’amaga;
10 ab no vist colp, só ferit de gran plaga.
¿Com se pot fer tal voluntat no passe
a fer voler que ser amat cobege?
¿Què pot bastar que d’amor jo·m netege
e que ma carn se fart e que no·s llasse?
15 Açò és vist: que la nostra arma·s baixa
en los delits del cos e s’hi delita;
si no·ls sent purs, mesclats los habilita;
sa part ne pren, lo cos ne creix sa raixa.
Aquest delit ma carn sola empara
20 e tot me pren lo temps que n’és avara.
E si en delit de ser amat abaste,
açò és quan la carn per si desija;
sí·l pensament tot altre esguard remija,
no sent delit, ans algun despit taste.
25 Imaginant, si·l delit no imagine,