1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

172 aquel propi: el bé interior
173 repropi: refractari.
175 on Déu és secretari: «que només Déu coneix» (secretari: dipositari d’un secret).
178 «si més no no fuig de la mort, i si ho fa no és de manera voluntària».
180 si té fort: si s’hi encara amb fermesa; alleuja: allotja.
181 perills han: s’exposen a perills.
186 los quals: es refereix a delits.
187 «si s’adonessin del que fan [s’adonarien que]...»
189-90 March sembla referir-se a tres grups d’homes que representen actituds diferents
davant la mort: els que shi enfronten per moral virtut (v. 189), els que acaba de descriure als
vs. 185-88 (aquests) que només pensen en el plaer, i els que descriu als vs. 181-84 (aquells),
l’ardidesa dels quals es deu a la vanaglòria, la cobejança de béns o delits, o la ira.
191 aquests: el tipus de persona que March ha descrit als vs. 185-88.
192 aquell: El delit o el dolor.
194 ço per què fan errat: La raó per la qual erren.
195 altra fi sens virtut: un propòsit que no és el de la virtut.
196-97 Sense la virtut, tot el que fan està en perill de perdre’s, o estan sempre indecisos.
198 no és: pronúncia monsil·làbica (als manuscrits: nos).
199-200 El manuscrit D i altres fonts donen una lliçó diferent per a aquests versos (vegeu
l’Apèndix).
199 jaquir: deixar.
200 fins hàbit ne reporte: fins que adquireix l’hàbit.
202-203 La mort és la causa del gran bé de la fortalesa i del plaer que l’acompanya, però fins
i tot això la mort ho destrueix inexorablement.
204 quant al món afanya: tot allò per al qual s’esforça.
205 Ço és gran fet: és digne d’admiració.
207-208 L’home estoic s’enfronta amb equanimitat fins i tot a la fi desconeguda que l’espera
després de la mort; no ha: pronúncia amb elisió (al manuscrit: n’ha).
209 March qualifica el que acaba de dir: la virtut de la fortalesa és en si un fi, però no és
l’últim fi de major importància.
211 per qualque esguard: amb alguna finalitat.
212 certament: amb la convicció que la mort és necessària.
214 «Creuen que la mort és un bé quan hi lliuren la seva vida».
216 menys de esguard: sense motiu justificador.
217 qui: la qual; sona: proclama.
218 «que no hauria de voler que el seu valor propi s’anul·lés amb la mort».
219-220 aquest, lo: es refereix a «el preu de si» (v. 218).
222 ella: la por.
224 que s’hi assenten: que es troben en la por de la mort.
226 llestes: llegides.
228 fortifica: el subjecte és Sèneca.
229 no s’excusa: és inevitable.
230 És reprovable que sentim la pèrdua del cos com si fos l’ànima la que perdéssim.
232 preste-hi la paciència: que rebi la mort amb paciència.
233-34 Si l’home ha posat tots els seus esforços en servir el món i hi ha posat la seva
esperança, que demani remei al món.
237 l’animal cos: el cos, aspecte animal de l’ésser compost que és l’home.
239 no pres l’ofici: no exercí.
469