1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

246
LXXIII
March d’entrada justifica que compongui encara un altre poema: això no és cap excés
perquè, tot i que n’escrigui molts, són pocs per donar expressió a tot allò que ha
experimentat. Tot seguit afegeix una refutatio: els que no el volen creure deuen ser gent que
no sap quina cosa és l’amor (vs. 9-12).
A les estrofes següents (vs. 13-48) March insisteix en que només es pot experimentar de
debò l’amor si l’amador tolera de grat el dolor i es concentra en l’estimada; aleshores l’amant
es transporta en l’ésser de l’altre, i aquest és el vertader delit de l’amor. Per aconseguir aquest
estat, s’ha d’amar extremadament, no amb tebiesa.
A l’última estrofa i a la tornada, March aclareix finalment la naturalesa d’aquest amor
extrem: no és, com el lector podria suposar, l’amor passional, sinó l’amor virtuós, el qual
s’experimenta enllà de les passions de la por i l’esperança i té com a objecte la virtut de
l’amada.
Mètrica: cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, p. 86 ; Poesies, III, 98-103; Peter Cocozzella, «Ausiàs March
and the "Truth" of the Troubadours», Studia in Honorem Prof. Martí de Riquer, ed. Lola
Badia et al. (Barcelona: Quaderns Crema, 1986), 111-32 [pp. 121-22].
No pens algú que m’allarg en paraules
e que mos fets ab los dits enferesca;
ans prec a Déu que de present peresca
4 si mon parlar atany en res a faules.
Mos fets d’amor ab los romans acorden,
que foren més que los escrits no posen;
cells qui d’amor en lo mal se reposen,
8 en creure mi consciences no·ls morden.
Sens amor són aquells que ab mi discorden,
e la dolor de amor temoregen,
e quan hi són, eixir d’ella cobegen,
12 e per tots temps de si mateixs recorden.
Poc és amant qui dolor lo turmenta
sí que volgués menyscabar de aquella;
dins la dolor és una maravella
16 que no sé com lo delit s’hi presenta.
Dolor d’amor a mi tant no turmenta
que eixir volgués de son amargós terme;
e si davant me veig d’absença verme,
20 e lo conhort contra amor dant empenta,
jo·m dolc en tant de guarir de la plaga
que cerc verins per què lo conhort muira,
i en gran delit mon cor jamés abuira
24 fins que en amor ma pensa està vaga.
Un gran delit als amadors s’amaga
a tots aquells que en molta amor no vénen: