1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

329 hagren: hagueren, tingueren.
330 los acusa: els assenyala.
331-40 Els tres fins als quals March al·ludeix són els béns mundans (vs. 335-36), la virtut (v.
337) i Déu (vs. 339-40). Aquesta classificació és una adaptació medieval d’idees
aristotèliques.
342 aquell en qui·s fermava: «aquella cosa en què se sustentava».
347 «i amb dificultat s’evitarà la pèrdua de la seva ànima».
349-50 L’home descrit als vs. 345-48 no té res de l’ardor salvífic de l’home que ama Déu.
352 sa porció major: la seva part més important, la seva ànima.
357-60 Qui arriba a creure fermament en l’infinit està a prop d’amar el paradís, i això
s’esdevé perquè el seu esperit desitja el seu semblant - el món espiritual - i avorreix tot allò
que és finit.
363 «Qui nega que l’esperit vol tornar al seu principi, Déu,...»
368 «que no ens vulgui fer creure que és un cristià molt devot».
369 colre: venerar.
370 aparell-se: que es prepari.
374 no esper no esperi.
375-76 L’home, pel fet de trobar-se a cavall entre els móns material i espiritual i ser un ésser
compost dels quatre elements, és un microcosmos de l’univers creat per Déu. És un concepte
fonamental del pensament medieval, per al qual vegeu Robert Pring-Mill, El microcosmos
lul·lià dins Estudis sobre Ramon Llull (Barcelona: Curial/PAM, 1991), pp. 33-112 i
Francisco Rico, El pequeño mundo del hombre (Madrid: Alianza, 1970).
377 «És un fet incontrovertible»; el text i la glossa són els elements essencials (la Bíblia i els
seus comentaris) de l’hermenèutica medieval; menys de: sense.
378 March es refereix al conegut apotegma «Non dari vacuum in natura»; la màquina:
l’univers.
379-80 L’home per força sempre obra i, si no obra bé, obrarà malament.
382-83 L’home que obra sense voler pensar si el que fa està bé o malament posseeix poca
integritat; assignar-li: es refereix al «voler» (sobreentès); terme: finalitat.
385-86 És impossible que sigui indiferent en les seves accions perquè el seu enteniment
sempre entén el que fa, encara que sigui parcialment, i no pot obrar sense voler quelcom que
després li resulti agradable o penós; ve a tard: s’esdevé poques vegades.
389 causa prima: primera causa, origen.
393-400 March no sembla referir-se aquí a un cas concret; l’ús del pretèrit s’explica per
consideracions mètriques.
396 tolent: traient.
397 volc: volgué.
399 colobrines: «arma portàtil de foc, consistent en un canó de poc calibre i tret molt llarg
(DCVB); «cilebrinas són peças llargas, las quals foren inventades per la primera intenció,
que·s ofendrer lo enemich lo més lluny se pot y axí mateix defensar-se lo més lluny se puga»
(citat a DCVB).
401 conquistant: el que conquista en aquest món.
402 conquer: el subjecte és el conquistant; prés: després.
403 grosser: ignorant.
405 lo present: el món actual.
406 Déu ha creat el món per als homes, els quals haurien d’exercir la seva voluntat lliure per
viure-hi virtuosament.
406 no·s desisquen: no deixin d’emprar.
471