1 AUSIÀS MARCH: OBRA COMPLETA a cura de Robert Archer ...

LXII
Sobre la «sospita» (v. 45) del poeta que els sentiments de la dama no corresponen
adequadament al seu amor. Encara que ella és «la mellor» (v. 10) i tothom pot lloar el seu
«seny» i la seva «honestat de cor», tots els éssers humans tenen algun defecte, i el poeta està
convençut que el que li correspon a la dama és no estimar-lo prou.
Als vs. 25-56 March insisteix en la capacitat il·limitada de l’entrega amorosa, la qual dóna
a l’amor un poder sobre l’amant tan absolut que fins i tot el fa dubtar que l’amor correspost
sigui possible. Les referències a la tebiesa en l’amor als vs. 33-40 vinculen el poema amb el
LXVII.
A la tornada, March apostrofa la «folla amor» i al mateix temps la defineix: és un estat en
què la «passió» torba l’enteniment, és a dir, concretament la por (la «sospita», v. 45), una
passio en el sentit escolàstic.
Mètrica: cobles croades capcaudades.
Bibliografia: Commentaire, p. 76; Poesies, III, 57-61.
Qui·m mostrarà la fortuna lloar
del sobiran do per ella rebut?
E tinc per foll tothom, e decebut,
4 que poc ne molt contenga ab mi de par.
Jo só molt prop de viure bé content;
embarg no·m fa més d’una passió,
que sembla a mi que ve menys de raó,
8 puis ha rael en vostre falliment.
Ab mi no·s pot comparar hom vivent,
puis la que am creem que és la mellor,
ab molt gran seny e honestat de cor,
12 e jo l’am tant que ella m’és benvolent.
En lo començ fon bona ma ventura;
seguir-lo deu la fi a mon començ,
e si no ho fa, mort, qui tota res venç,
16 donarà mi la terra en vestidura.
Mas Déu no sap en lo món creatura
sens defallir alguna part de bé,
d’on l’hom és foll qui ha llaugera fe,
20 abandonant aquella ultra mesura;
per què jo·m trop no fart de son voler,
e no crec bé lo que m’és dit per ella,
e cuid haver d’açò justa querella,
24 mas creure ferm no tinc en mon poder.
Terme en amor algú no pot saber,
e cell qui·l creu, en amor no sap res;
qui en tal camí a passejar és mes
204