Municipio y centralización monárquica a finales de la - RUA ...

Pau Cateura Bennasser
c) El tercer col·lectiu eren els cristians. En el mateix any
1247 ens compareix per primera vegada el consell general
dels prohoms o concilio etiam proborum hominum generalis
Civitatis Maioricarum. El motiu era la concessió a un particular
de franquesa de pagament de la nova taxa establerta al
port de Portopí. El document está farsit d´elements explicits i
implícits. Respecte al primer, perquè hi consta el nom de tots
els membres de l´esmentat consell general, integrat per 63
prohoms (nota 14). El segon, perquè l´esmentat consell va
ser convocat pel lloctinent reial per a decidir sobre una taxa
que no li afectava. El morabetí, que se cobrava als vaixells
que descarregaven a Portopí, era ingressat exclusivament
per l´administració reial. Ara bé, les actuacions del enfranquit,
que va repelir un atac piràtic, havien repercutit en un benefi ci
de la comunitat, en un benefi ci del comerç insular.
En el mateix any 1247 hi ha una segona intervenció dels
prohoms. Jaume I recollia una proposta dels esmentats respecte
a construir una nova Quartera en la plaça del mercat
(nota 15).
Sembla que a partir d´aquest moment hi ha una acceleració
del procés institucionalitzador del municipi de Mallorca. A
l´agost de 1248, els consules Maioricarum (un total de set) es
van dirigir al batle de Mallorca, Arnau Safont, per demanar-li
ÍNDICE
16