Municipio y centralización monárquica a finales de la - RUA ...

ÍNDICE
Agustín Rubio Vela
motivo de agravio para los demás municipios, donde el odio
a los emprius daba lugar a frecuentes enfrentamientos entre
sus vecinos y los habitantes de Valencia que acudían a hacer
uso de sus privilegios (nota 49). En 1488, los jurats, en el
proemio de una misiva a Fernando II el Católico, subrayaban
así la importancia del asunto: «Aquesta vostra ciutat de
València té franquea e libertat que per tot lo regne pot péxer,
pasturar e amprivar totes les erbes del dit regne, e açò per
diversos furs e privil·legis reyals a aquella atorgats, com altrament,
per lo gran poble que en aquella concorre, no poria
ésser avictuallada ne basta de carns ne de altres necessitats
si per tot lo regne, axí en lochs de la Sglésia com de cavallers
com de lochs e viles reyals, aquella e sos vehins no podíem
amprivar. E, per lo semblant, los jurats de la dita ciutat són
jutges ordinaris e reintegradors de les franquees e libertats
de aquesta vostra ciutat, e açò ab privilegis reyals com ab
sentència reyal donada per lo alt rey En Martí, rey d’Aragó,
en corts generals, e contínuament, insiguint los dits privilegis
e sentència reyal, són estats en aquesta possessió pacíffi ca
e quieta» (nota 50).
En esta carta se denunciaba la negativa de Alzira a reconocer
la autoridad suprema y única de los jurats de Valencia como
jueces en cuestiones de emprius en el territorio regnícola
26