Municipio y centralización monárquica a finales de la - RUA ...

Municipio y monarquía en la cataluña bajomedieval
13. I ara és ocasió de consignar un fet de gran glòria per a Catalunya i
per a l’Església. És indubtable que la importància que prengueren les
classes populars, que l’ennobliment de tota indústria fi ns la més humil,
que la instrucció que les dites classes adquiriren primer a Barcelona,
i a son exemple i infl ux en les altres poblacions i territoris de què ella
és com una mare, ofegaren l’aristocràcia feudal, que era inferior a la
classe mercantil i industrial en riqueses, en il.lustració, en regularitat
de costums, en activitat: en una paraula, en potència social. Era, en
realitat, una classe progressiva, assimiladora com tot ser que vol viure
i anar creixent (Josep TORRAS i BAGES, La tradició catalana, Editorial
Selecta, Barcelona, 1966, pp. 147-148).
14. José COROLEU y José PELLA, Las Cortes catalanas, Imprenta
de la Revista Histórica Latina, Barcelona,1876 (facsímil librerías París-Valencia,
Valencia, 1993), p. 70.
15. Francisco MONSALVATJE, El vizcondado de Bas, «Noticias Históricas»,
V, Imprenta y librería de Juan Bonet, Olot, 1883, p. 65.
16. Per l’excessiva llarguesa que, mal aconsellat, tingué en els primers
temps de son regnat (Ferran VALLS i TABERNER, Els sobrenoms
dels reis Anfós II i Anfós III, «Estudis Universitaris Catalans», IX
[Barcelona, 1915-1916], p. 102).
17. Antonio BORI y FONTESTÁ, Historia de Cataluña, Imprenta de
Henrich y Cia, Barcelona, 1898, pp. 174-176.
18. Joan SEGURA, Història d’Igualada, Els llibres de l’Ateneu Igualadí
- Serppac, Igualada, 1978, p. 130.
ÍNDICE
59