Municipio y centralización monárquica a finales de la - RUA ...

Pau Cateura Bennasser
Malgrat el rei assenyali que no vol perjudicar els privilegis del
regne, en realitat está derogant la carta municipal de 1249.
La retòrica reial demostra un desig de respecte constitucional
contradictori amb el seu ordenament del municipi. Ara bé, el
rei ho podia fer. Si Jaume I havia creat el municipi en el 1249,
Alfons tenia la mateixa prerrogativa per a la seva reforma.
Qui está autoritzat per a donar un dret o generar una institució,
ho está per a limitar-lo o inclús suprimir-lo.
El municipi subordinat, de 1287, és el que hereda Jaume II en
recuperar el regne, en el 1298. Però ara el problema es planteja
a l´inravés. Jaume II volia penalitzar a tots aquells, llevat
de cavallers i clergues, que s´havien mostrat tebis en la defensa
dels drets de la dinastia de Mallorca, en l´any 1285. Per
aixó hi havia dos camins: foragitar els populars del municipi,
tal com Alfons havia fet amb els cavallers, tot estructurant un
municipi aristocratitzant. Peró una mida com aquesta suposava
un risc polític, de proporcions impensables, de manca
de recolzament a la dinastia. Jaume II volia donar una imatge
de restauració de la dinastia i aixó volia dir ser rei de tots.
Ara bé, la recuperació del regne i el recordatori dels fets passats
eren una bona oportunitat per als plans reials: nova subordinació
del municipi —en lloc de foragitar, subordinar— i
establiment d´un impost- penalització (una cisa), que no
ÍNDICE
28