Municipio y centralización monárquica a finales de la - RUA ...

ÍNDICE
Agustín Rubio Vela
benefi cis, privilegis e libertats, e·ntre los altres, que de tots los
lochs del dit regne prene e haja per sos diners, líberament,
tots e qualsevol blats que per a ses provisions e necessitats
haja ops; e és gran rahó, car sabets, e ha-ho mostrat experiència
moltes vegades, que la habundància en aquella ret
abundants totes les viles, castells e lochs del dit regne, e la
fretura o carestia en aquella les ret freturoses o cares». E
inmediatamente después de exponer estas razones, al formular
la petitio, repiten los tres adjetivos: «Plàcia, donchs,
a vosaltres, als quals entén aquesta ciutat, mare, maestra e
metròpola en aquest regne, [e] a vós, senyor duch, per la real
prosàpia d’on trahets naxença, e per vós, qui u merexets...»
(nota 92).
Aunque excepcional, no es el único caso en que empleron el
cultismo. Al año siguiente lo hacían en una misiva al alcayt
e alamí de Riba-roja, para defender —también ahora— los
privilegios sobre inhibicions de granos con destino a la urbe,
en la que subrayaban así su mayor rango como capital del
reino: «E nosaltres, attenents que, segons privilegis e libertats
d’aquesta ciutat, en algun loch del regne de València no
pot o deu ésser feta inibició, vedament o prohibició que blats
qualsevol no sien trets de qualsevol dels dits lochs per portar
46