Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

- Les
precipitacions en forma salida queden restringides
a les zones mes elevades, que apareixen nevades uns pocs
dies a I'any.
EI regim de vent esta marcat per la importancia de les
irrupcions de vents de component nord, associats al sistema
tramuntana-mistral durant I'epoca freda de I'any, i que
afecten principalment I'extrem nord-oriental de I'illa.
Durant I'estiu es conforma un sistema de brises diaries d'origen
maritim (embat) Iligades ales diferencies termiques
entre I'illa i la mar que I'envolta i que contribueixen a disminuir
la sensaci6 de calor en aquesta epoca de I'any.
La circulaci6 superficial d'aigues queda reduYda a cursos no
permanents, a causa de la irregularitat interestacional de la
precipitaci6, la reduYda dimensi6 de les conques i la gran
permeabilitat de Is terrenys.
Eis cursos d'aigua illencs, anomenats torrents, es caracteritzen
per funcionar unicament durant els episodis de precipitacions
intenses, a excepci6 d'aquells rierols que s6n alimentats
per fonts 0 per sistemes artificials de drenatge.
Eventualment, en els episodis de pluges molt intenses els
torrents poden aportar cabals instantanis molt exagerats i
provocar inundacions amb destruccions associades importants.
Eis recursos hidrics subterranis s6n relativament
importants, Iligats a la permeabilitat dels materials calcaris
i sediments quaternaris que constitueixen gran part de
I'illa. Les principals unitats hidrogeolagiques finalitzen a
les planes litorals (Palma, sa Pobla i Campos), mentre que
a la serra de Tramuntana sovintegen fonts i surgencies en
els punts de contacte entre els materials permeables i
impermeables.
A consequencia de les caracteristiques fisiques esmentades
i de la seva histaria biogeografica, la vegetaci6 de Mallorca
es caracteritza pel domini de dues formacions escierOfil·les
mediterranies, el bosc d'alzines, a la zona central i septentrional
de I'illa, i la maquia d'ullastre ales arees meridionals
i als indrets de major aridesa c1imatica 0 edafica.
Amb un abast territorial mes reduYt, pera amb un
interes natural molt elevat, destaca la vegetaci6 de les arees
muntanyoses, constitu·ida en bona part per especies
endemiques i adaptades ales condicions extremes, que
constitueixen I'anomenat estatge culminal balearic, caracteritzat
per especies pulviniformes. Igualment es considerable
la raresa de determinades comunitats presents als litorals
rocallosos i als penyals.
Pel que fa a la composici6 especffica de la flora de
Mallorca, destaca la presencia de nombrosos taxons endemics,
generats en relaci6 ales circumstancies d'aYllament.
Les especies i subespecies exclusives s6n presents sobretot
ales arees de muntanya. La vegetaci6 insular es relaciona
amb la de I'area tirrenica, i tambe mostra influencies iberiques
i nord-africanes.
La fauna de vertebrats de Mallorca -a excepci6 de les
aus- es molt pobra en especies a causa de la insularitat,
tot i que hi destaca la pervivencia de dos edemismes anteriors
a la presencia humana: un petit amfibi -el ferreret
(Alytes muletensis)- i un lacMid -Ia sargantana balearica
(Podarcis lilfordil)-, ambd6s amb una distribuci6 territorial
molt localitzada. Hi ha tambe determinats taxons
amb un interes notori com el calapet (Bufa viridis), la tortuga
mediterrania (Testuda hermanni) i la mora (Testuda
graeca), la rata cellarda (Elyamys quercinus) i petits carnivors
-mart (Martes martes), geneta (Genetta genetta) i
mostel (Mus tela nivalis). Cal destacar I'absencia de grans
predadors i d'herbivors de talla considerable (a excepci6 de
bestiar assilvestrat).
Les illes Balears han estat les darreres illes de la Mediterrania
a ser colonitzades per I'especie humana a causa de la seva
posici6 fon;a allunyada dels litorals continentals. De fet, el
poblament huma de Mallorca sembla que va tenir 1I0cvers
I'any 4000 aC. Despres d'una epoca d'ocupaci6 humana poc
intensa, a partir del 2000 aC les successives cultures pretalaiatica,
talaiatica, romana-bizantina i musulmana poblaren
densament I'illa, fins que el 1229 la conqueri la Corona d' Arag6;
des d'aquest moment va anar Iligada culturalment als
territoris orientals de la Peninsula Iberica de parla catalana,
tot i que amb circumstancies politiques i administratives molt
diverses (consecutivament va ser regne independent, regne
confederat a la Corona d'Arag6, regne integrat a la monarquia
hispanica, provincia de l'Estat espanyol i, actualment,
comunitat autanoma a l'Estat Espanyol).
EI model de poblament vigent des del segle XIII s'ha
caracteritzat per l'organitzaci6 del territori sobre nuclis de
poblaci6 concentrada -viles-, establerts durant el periode
de repoblaci6 posterior a I'etapa musulmana, i tambe per un
cert pes de poblaci6 disseminada localitzada als voltants de
les grans explotacions agraries. En un proces progressiu iniciat
al segle XVIII i que dura fins a la primera meitat del segle
XX la parcel·laci6 de les grans propietats va donar pas a un
increment de la poblaci6 disseminada a determinats indrets.
Un altre element caracteristic en l'organitzaci6 del territori
insular ha estat el gran pes demografic i de funcions