Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

h) Sistemes hidraulics de regularitzacio
de I'escorrentia
En els camps marjats tambe ens trobam amb elements
hidraulics dissenyats basicament per Iluitar contra l'erosi6
hfdrica, ja que la regularitzaci6 dels drenatges intern 0 extern
d'un camp marjat es un fador molt important per a la seva
conservaci6 i funcionalitat; sobretot, d'importimcia fonamental
en casos de vessants molt abruptes, com en el cas de Cinque
Terre on, molt sovint, el pendent es superior al 100%.
Les juntes del paredat constitueixen una forma de drenatge
de I'exces d'humitat de cada marjada, funci6 que es
complementa acumulant pedreny de petita dimensi6
immediatament a la part posterior del parament (reblada).
Aquest material fa funcions de filtratge i retarda el proces
de rebliment de les juntes amb terra.
Les aportacions hfdriques internes i externes poden ser
superiors en aquesta capacitat de filtratge i drenatge i acabar
destruint la marjada. Per evitar-ho es pot optar per
diverses solucions hidrauliques, tant superficials com subterranies,
que es essencial catalogar per entendre el funcionament
dels camps marjats.
En una aportaci6 d'aigues d'origen extern, l'actuaci6
sol ser canalitzar els cursos d'aigua de notable importancia
respectant el tra\at natural i limitant-se a posar marges a
ambd6s costats del Ilit principal, amb la finalitat d'evitar
que les revingudes afectin els camps propers.
En altres casos es geometritza el tra\at natural de les
aigues per no interferir tant la regularitat de l'explotaci6 i
permetre marjar part dels fons dels talvegs. Puntualment la
interferencia pot arribar a I'ext rem d' enterrar determinats
trams del recorregut, per aconseguir tenir marjades mes
extenses i facilitar-hi els accessos. Hi ha casos en que les
conduccions tenen un tra\at perpendicular als murs i estan
integrades en el paredat, la qual cosa d6na Iloc a un perfil
escalonat deillit i a successius salts d'aigua.
En els casos mes extrems es desvia el curs d'aigua cap
a un lateral del fons de la vall, cap a la part exterior del conradfs
0 cap a una altra conca, salvant un relleu.
Quan es tracta de regularitzar les aportacions internes,
el sistema mes simple es donar un pendent minim ales
marjades cap a un lateral en el qual discorre un curs d' aigua.
Eis sistemes mes complexos consisteixen a crear conduccions
artificials (conegudes com a ralles a Mallorca) de
tra\at oblic a la disposici6 dels marges, de manera que
interceptin les possibles escorrenties superficials a mesura
que es formen, i les desvi·in cap a un curs d'ordre superior
i, eventualment, cap a formes d'absorci6 carstica (avencs)
79. Exemple de canalitzaci6 encaixada entre murs de Hoses
(Cinque Terre, Liguria).