Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

APLICACIO DE LA METODOLOGIA A
LA ZONA PILOT
L'equip del Consell de Mallorca -FODESMA- ha aplicat la
proposta metodologica del projecte PATIER a una zona
pilot que coincideix totalment amb una unitat administrativa:
el municipi d'Alaro. L'eleccio d'un municipi com a
zona d'aplicacio es fonamenta en la consideracio d'aquesta
entitat administrativa com a la unitat espacial d'estudi
optima per a la catalogacio del patrimoni marjat de Mallorca;
car a I'illa el municipi es la primera instimcia administrativa
que sol·licita els serveis de catalogacio d'elements
de pedra en see per incioure'ls dins els instruments de planificacio
urbanfstica (normes subsidiaries, plans de proteccia,
etc.).
Alaro es va considerar un bon exemple per experimentar-hi
la metodologia, tant per la seva extensio (45,47 km 2 ),
que permetria respectar la temporalitzacio del projecte,
com per la varietat de medi ffsic, que podia donar Iloc a
tipologies de camps marjats molt diverses que enriquirien
els coneixements assolits previament i farien mes profitosa
la verificacio de la metodologia.
INTRODUCCIO GEOGRAFICA A
LA ZONA PILOT
EI terme municipal d' Alaro se situa de pie al vessant meridional
de la serra de Tramuntana (39°42'25"N, 2°47'30"E
en el nucli urba) i abasta una superffcie de 45,3 km 2 Hi ha
un notable contrast entre la part septentrional de la
demarcacio, on s'assoleixen les cotes mes elevades -puig
d'Alaro (825 m), puig de s'Alcadena (813 m) i puig d'Amos
(817 m)- i les terres situades al sud-est del municipi, ja en
contacte amb la part planera de I'illa, amb cotes altitudinals
inferiors als 200 metres.
0-
La part muntanyosa del terme s'organitza en tres valls «
transversals a la serra: la de s'Estret, la de Solleric i la d'AImadra,
per les quais discorren els torrents del mateix nom
i que estan situades consecutivament d'oest a est
Geologicament hi predominen els materials calcaris,
que constitueixen els punts culminants de les muntanyes,
mentre que als vessants hi apareixen margocalcaries. A
consequencia de la composicio carbonatada del subsol hi
ha amples sectors marcats pel modelat carstic. En aquest
sentit s'ha de remarcar la complexa depressio de Son Ordines/Clot
d'Almadra, que presumiblement s'associa a una
dolina capturada per I'erosio remuntant, i les estretes valls
excavades pels torrents, que en alguns trams presenten
una morfologia de quasi canons carstics; igualment hi son
nombroses les coves, de les quais destaca I'anomenat bufador
de Solleric, situat prop d'aquestes cases de possessio i
amb un recorregut proper al mig quilometre.
EI c1ima de I'area s'ajusta plenament ales caracterfstiques
mediterranies en la seva varietat balear. Les precipitacions
es distribueixen amb un marcat minim estival i un
maxim centrat a la tardor i que es perllonga durant I'hivern.
Arreu del terme s'aprecien notables diferencies entre les
parts mes baixes, on els valors pluviometrics nomes assoleixen
uns 600 mm anuals, i les parts septentrionals muntanyoses,
on s'arriba gairebe als 1000 mm al cap de I'any.
A mes del contrast en les quantitats anuals de precipitacio,
tambe es diferent el repartiment mensual, ates que ales
zones altes les precipitacions d'hivern hi tenen un pes relatiu
molt mes alt que no ales planeres.
Com a exemple d'observatori situat a la part plana d'Alara
es pot citar el de les Mines Isern (fig. 100, 102), amb
una precipitacio mitjana anual (per al perfode 1961-1999)
de 600,2 mm, el 36,36% de la qual correspon a la tardor i
un 30,38, a I'hivern. L'observatori de s'Hort Nou (fig. 101,
103) exemplifica les caracterfstiques de I'area muntanyosa
amb una precipitacio anual mitjana de 862,7 mm, de la qual
un percentatge practicament igual es produeix a la tardor
(34,61 %) i a I'hivern (32,89%).
---l