Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

La fitxa d'area inclou un conjunt d'informacions del medi
fisic que posa esment a aspectes orografics, geomorfologics,
c1imatics, hidrologics, de riscs i de vegetaci6.
Eis factors orografics s6n fonamentals pel fet que les
marjades foren bastides per aprofitar vessants naturals on
el desnivell en limitava I'aprofitament, i perque I'al~aria
constitueix una limitaci6 per a determinats conreus. Es
recullen, aixi, les cotes altimetriques maxima i minima (m),
i tambe es tenen en compte els pen dents maxim i minim
(en %) que assoleix la superficie marjada.
En la mateixa Ifnia es tenen en compte els trets geomorfologics,
com el tipus de litologia i modelat predominants.
D'aquestes caracterfstiques, en depenen directament
caracteristiques edafologiques i hidrologiques, que
afectaran en gran mesura els trets constructius de les marjades.
Eis factors c1imatics s6n considerats explicatius de la
distribuci6 de conreus i de la potencialitat erosiva. Les
dades que s'hi han consignat han estat la precipitaci6 total
anual i la mitjana del mes mes pluj6s, expressades en mm,
i la temperatura minima mitjana del mes mes fred i la maxima
mitjana del mes mes calid, expressades en 0c.
La hidrologia, important com a recurs 0 com a factor
erosiu, es tracta a la fitxa indicant-hi els cursos d'aigua
superficials que hi ha i la seva assignaci6 a una conca d'ordre
superior, i tambe la presencia de fonts 0 surgencies
importants.
Igualment s'hi indiquen els factors fisics de risc que
afecten els camps marjats derivats de la combinaci6 de les
condicions ambientals (aixaragallament, moviments de vessant,
inundabilitat, expansivitat, etc.); i, en particular, de la
interacci6 entre les diverses condicions geologiques, geomorfologiques
i climatiques i les multiples intervencions
antropiques.
A la fitxa s'indica tambe si I'area ha patit incendis, que
poden suposar tant la destrucci6 dels con reus dels camps
marjats com I'afavoriment dels processos erosius que n'acceleren
la degradaci6.
Una part de la descripci6 fisica del medi preten reconeixer
els vegetals que viuen als camps marjats. S'ha de diferenciar
la recollida de dades de les marjades, es a dir, la
terrassa com a espai directament conreat, i I'analisi dels
marges, dels murs que les sostenen i que no s6n objecte
d'un us agricola.
Dels inventaris de la flora i la vegetaci6 compresos dins
I'area es relacionen les diferents comunitats observades als
camps marjats, i s'estableix una diferenciaci6 entre la marjada
i els marges. Per altra banda, es fa una lIista de les especies
(endemiques, microareals, rares, etc.) i de les comunitats
que destaquen com a dominants 0 molt rares a I'area.
18. La comunitat endemica Poo-phlomidetum ita/icae creix a marjades
pasturades.
19. Vessant sobre la platja de Corniglia. Les marjades abandonades des
de fa decennis han estat invadides per la Ileterassa.
20. Exemple de pinar de pi maritim (Pinus pinaster) que ha invadit i
cobert quasi totalment les marjades de vinya abandonades
(Cinque Terre, Liguria).