Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

ucions geometriques no paral·leles solen relacionar-se
amb zones on el relleu no permet seguir un ordre tan
regular, com es el cas de talvegs d'eix sinu6s 0 replans
muntanyosos rocallosos, 0 terrasses icons al·luvials, en
que s'ha optat per distribuir les marjades en funci6 de la
possible formaci6 de xaragalls (com el pia des Pou -sector
5-, a I'area de Solleric).
Les disposicions paral·leles continues (fig. 109) es relacion
en generalment amb indrets on es pretenia aconseguir
la major superficie uti I de conreu, ja sigui perque es tractava
d'aprofitar al maxim les terres d'una petita propietat, inde-
pendentment del tipus de conreu al qual es destinava, 0 perque
el cultiu aixi ho exigia. S6n comunes, per tant, a bona
part dels establiments de les arees de Son Guitard-sa Teulera
i de Son Fiol-puig de Son Palou, on la Ilargaria dels marges
s'adapta a la dimensi6 de la parcel·la.
Aixf mateix, aquesta disposici6 tambe es caracteristica
de les zones de regadiu del municipi, perque I'escassesa de
recursos hidrics del municipi i de la major part de I'illa feia
que s'intentas aconseguir la maxima extensi6 de terra amb
possibilitats de rec. D'altra banda, els conreus de regadiu
s6n molt exigents si es vol aconseguir una bona producci6;
necessiten un maneig agricola constant (eliminaci6 de
males herbes, rotaci6 cfclica d'hortalisses, etc.), marjades
amb un repla horitzontal, espedregat iamb absencia d'obs-
tacles rocallosos. L'ordenaci6 paral·lela continua afavoreix
aquest tipus de condicions i, en consequencia, es comuna
en els horts de les possessions del municipi, de Is quais s6n
bons exemples els de I'area d'Alcadena-Son Bergues-Son
Fuster.
S'ha de tenir en compte que en aquest tipus de disposici6
es on s'observen la major part dels pujadors integrats
en els murs (escales, escalons volats i rampes), els
quais s6n tambe una forma de no perdre espai util per al
conreu. D'altra banda, solen associar-se a marges de gran
qualitat constructiva, tant en aspectes dimensionals com
per adobament de la pedra, que indiquen que en aquests
camps marjats s'hi realitzaren importants inversions
econ6miques.
Alguns jardins dels casals de possessi6, com els de Son
Curt -sector 28- 0 Solleric, tambe solen presentar aquests
tipus de disposici6. En aquest cas sembla que la preocupaci6
per I'estetica del voltant de I'habitatge va donar lIoc en
determinades epoques a la construcci6 de marges 0 a la
modificaci6 dels existents amb uns criteris segons els quais
prevalia la creaci6 d'un espai de distribuci6 geometrica quasi
perfecta, amb murs de pedra molt treballada iamb nombrosos
i complexos accessos.
Les disposicions continues amb marges sinuosos es localitzen
de forma puntual a dorsals molt pronunciades de s'Estret
(com Can Paleta -sector 34-) i a I'indret considerat preferent
de Can Jaumico. Lesdisposicions concentriques, per la
seva part, es relacionen amb petits turons de I'area de sa Teulera-Son
Guitard (puig de sa Forca -sector 46-) i de I'area
de Son Fiol-puig de Son Palou (Son Intem -sector 4-).
A Alar6 les marjades distribu'ldes sense un ordre geometric
(fig. 110) s6n poc frequents. Generalment s'associen a
costers amb formes exocarstiques for~a desenvolupades, on
cada marjada es un exemple d'adaptaci6 al microrelleu del
qual depenen la forma i la dimensi6 de la terrassa. Aquestes
tipologies es localitzen principalment en els costers mes roca-
110. Trones disposades de forma no geometriea al lIarg
del eami de Can Colau.