Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

•
diaries de Banyalbufar, en fase d'aprovaci6, que imposen
restriccions d'edificaci6 ales arees amb terrasses. Igualment
s'adopten mesures en el municipi de Deia, on s'estableix
que la Ilicencia d'obra nova 0 d'ampliaci6 superior
al 50% de I'existent ha de preveure la rehabilitaci6 de les
marjades per evitar l'erosi6 i la destrucci6 de I'olivar.
D'altra banda, hi ha nombroses accions de reactivaci6
dels conreus sobre marjades que n'impliquen la consequent
rehabilitaci6. Generalment es tracta d'iniciatives de
col·lectius de propietaris que aconsegueixen el suport
economic de l'Administraci6 per reutilitzar agrfcolament els
espais marjats. En s6n casos que cal destacar la reintroducci6
del conreu de malvasia a Banyalbufar (Mallorca) 0 de
vinya i olivar a l'Uzege (Gard, Fran~a), i tambe la revitalitzaci6
de la vinya a Cinque Terre (Genova, Italia) on s'ha
concedit la denominaci6 d'origen controlat al vi sec -DOC
"Cinque Terre"- i al vi dol~ -DOC "Cinque Terre Sciacchetra"-,
i s'hi ha constitu'it un gran celler cooperativa.
A la regi6 francesa de Provence-Alpes-Cote d'Azur, els
municipis, els SIVOM (syndicats intercommunaux a vocation
multiple) i diverses associacions han incentivat els ajuts
financers per a la reconstrucci6 de marges esbaldregats
. 'trevaux) i la revaloraci6 de les marjades com a forma de
prevenci6 d'incendis (a Beaumes-de-Venise, amb I'ajuda de
I'APARE, i a les gorges de Saint-Cezaire-sur-Siagne); aixf
mateix el Syndicat intercommunal et interdepartemental a
vocation unique de la Haute-Siagne duu a terme treballs de
restauraci6 de camins empedrats (calades). La regi6 italiana
de Liguria concedeix des de fa alguns anys ajuts financers
als agricultors per a la reconstrucci6 de murs de pedra en
see. A Mallorca, tambe s'ha potenciat la reparaci6 de marges
a traves del programes europeus Leader I i II i ajuts de
la Conselleria d'Agricultura del Govern de les Illes Balears.
Altres elements de pedra en sec tambe han sofert
accions de rehabilitaci6 afavorides per I'activitat economica;
aixf per exemple, la concessi6 de la denominaci6 d'origen
als vins del Pia de Bages (Catalunya) ha fomentat que
el seu Consell Regulador dugues a terme dos concursos de
rehabilitaci6 i conservaci6 de barraques de vinya.
A nivell de la Uni6 Europea hi ha programes en que
tambe s'ha vist reflectit aquest interes. Aixi ho demostren,
a mes del projecte PATIER, tres de centrats en el patrimoni
de pedra en sec (PROTERRA,REPPISi MEDSTONE).
EI programa PROTERRA, desenvolupat entre 1996 i
2001 i enquadrat dins I'article 8 de FEOGA (Comissi6 Europea.
Direcci6 General VI), ha permes I'intercanvi d'expe-