Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

More documents

Recommendations

Info

PATRIMONI DE MARJADES A LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL En els camps marjats hi ha elements hidraulics dissenyats per captar a conduir els recursos hldrics per a I'aprofitament generalment relacionats amb I'us agricola. Eisenginys d'aprofitament dels recursos hfdrics es paden c1assificar en funcia de la seva finalitat: obtenir aigua (fonts, po us, sinies, mol ins extractors ...), aconseguir for~a motriu (molins), emmagatzemar-ne (safareigs, piques, aljubs, cister- nes, basses, cocons) a repartir-ne (s[quies superficials a subterranies, canaletes). Les caracterfstiques del punt de captacia, juntament amb la destinacia d'aquesta aigua (el reg, el consum d'aigua d'homes i animals a totes dues coses alhora), determinen un sistema mes a menys complex d'aprofitament.
h) Sistemes hidraulics de regularitzacio de I'escorrentia En els camps marjats tambe ens trobam amb elements hidraulics dissenyats basicament per Iluitar contra l'erosi6 hfdrica, ja que la regularitzaci6 dels drenatges intern 0 extern d'un camp marjat es un fador molt important per a la seva conservaci6 i funcionalitat; sobretot, d'importimcia fonamental en casos de vessants molt abruptes, com en el cas de Cinque Terre on, molt sovint, el pendent es superior al 100%. Les juntes del paredat constitueixen una forma de drenatge de I'exces d'humitat de cada marjada, funci6 que es complementa acumulant pedreny de petita dimensi6 immediatament a la part posterior del parament (reblada). Aquest material fa funcions de filtratge i retarda el proces de rebliment de les juntes amb terra. Les aportacions hfdriques internes i externes poden ser superiors en aquesta capacitat de filtratge i drenatge i acabar destruint la marjada. Per evitar-ho es pot optar per diverses solucions hidrauliques, tant superficials com subterranies, que es essencial catalogar per entendre el funcionament dels camps marjats. En una aportaci6 d'aigues d'origen extern, l'actuaci6 sol ser canalitzar els cursos d'aigua de notable importancia respectant el tra\at natural i limitant-se a posar marges a ambd6s costats del Ilit principal, amb la finalitat d'evitar que les revingudes afectin els camps propers. En altres casos es geometritza el tra\at natural de les aigues per no interferir tant la regularitat de l'explotaci6 i permetre marjar part dels fons dels talvegs. Puntualment la interferencia pot arribar a I'ext rem d' enterrar determinats trams del recorregut, per aconseguir tenir marjades mes extenses i facilitar-hi els accessos. Hi ha casos en que les conduccions tenen un tra\at perpendicular als murs i estan integrades en el paredat, la qual cosa d6na Iloc a un perfil escalonat deillit i a successius salts d'aigua. En els casos mes extrems es desvia el curs d'aigua cap a un lateral del fons de la vall, cap a la part exterior del conradfs 0 cap a una altra conca, salvant un relleu. Quan es tracta de regularitzar les aportacions internes, el sistema mes simple es donar un pendent minim ales marjades cap a un lateral en el qual discorre un curs d' aigua. Eis sistemes mes complexos consisteixen a crear conduccions artificials (conegudes com a ralles a Mallorca) de tra\at oblic a la disposici6 dels marges, de manera que interceptin les possibles escorrenties superficials a mesura que es formen, i les desvi·in cap a un curs d'ordre superior i, eventualment, cap a formes d'absorci6 carstica (avencs) 79. Exemple de canalitzaci6 encaixada entre murs de Hoses (Cinque Terre, Liguria).
Page 1 and 2: . / I 1 1 1 j j '?". ~ :--.) . :('1
Page 3 and 4: DIRECTOR: ANTONI (OLOMAR MARl (OORD
Page 6 and 7: Aquest Ilibre es una mostra mes de
Page 8 and 9: Ce livre temoigne a nouveau de I'es
Page 10: 1. INTRODUCCIO
Page 13 and 14: Amb aixo els camps de marjades esde
Page 15 and 16: • diaries de Banyalbufar, en fase
Page 17 and 18: •
Page 19 and 20: 1988 funciona una escola per ala re
Page 21 and 22: las regiones. La poblacion originar
Page 23 and 24: el ecomuseo dei terrazzamenti e del
Page 25 and 26: egions. La population originaire s'
Page 27 and 28: •prendre conscience de I'importan
Page 29 and 30: secco, infatti in altri settori i p
Page 31 and 32: varieta antiche di alberi da frutto
Page 34 and 35: La consecuci6 dels objectius del pr
Page 36 and 37: Per coneixer la situaci6 real del p
Page 38 and 39: La fitxa d'area inclou un conjunt d
Page 40 and 41: EI calcul per determinar concretame
Page 42 and 43: Eis camps marjats amb disposicions
Page 44 and 45: 42. Exemple de marge amb paredat de
Page 46 and 47: 48. Marge de paredat poc adobat (Sa
Page 48: anomenar aquest doble mur, a Mallor
Page 53 and 54: Altres elements hidraulics s6n els
Page 55 and 56: La fitxa d'area consta tambe d'una
Page 57 and 58: de treball. En el projecte PATIER s
Page 59: AREA SECTOR Top6nim: Localitzaci6:
Page 62 and 63: •ejemplo, pueden coincidir con un
Page 64 and 65: •abancalado. Los tramos sin muros
Page 66 and 67: Las juntas del paramento constituye
Page 68 and 69: Una vez obtenida toda la informaci6
Page 70 and 71: AREA SECTOR Top6nimo: Localizaci6n:
Page 72 and 73: 64. Muro de bancal con orificios pa
Page 74 and 75: Dans chaque aire d·etude. on chois
Page 76 and 77: ajuste a des solutions regulieres.
Page 78 and 79: terrasse. Pour eviter cela, il exis
Page 80 and 81: L'utilisation d'un GIS vectoriel ou
Page 82 and 83: AIRE SECTEUR Toponyme: Localisation
Page 84 and 85: - 75. Galerie d'une des sources de
Page 86 and 87: di delimitazione possono essere amb
Page 88 and 89: ,. ' I campi terrazzati con disposi
Page 90 and 91: •accumulando pietre di piccole di
Page 92 and 93: zio, come pure di localizzare i div
Page 94 and 95: AREA SEDORE Arare: Patare: Ta~lere
Page 96 and 97: 70. Doppia scala laterale. (Pagina
Page 99 and 100:
Mallorca, amb 3640 km 2 , constitue
Page 101 and 102:
que ha mantingut Palma, capital mal
Page 103 and 104:
APLICACIO DE LA METODOLOGIA A LA ZO
Page 105 and 106:
viades cap a Solleric i Son Ordines
Page 108 and 109:
Les arees d'estudi en que ha predom
Page 110 and 111:
ucions geometriques no paral·leles
Page 112 and 113:
A Alaro poden observar-se certes si
Page 114 and 115:
ESTAT DE CONSERVACIO DEL PATRIMONI
Page 116 and 117:
Eis conreus d'herbacies de seca sen
Page 118 and 119:
marjades productives •• marjade
Page 120 and 121:
•• formacions arbories •• f
Page 122 and 123:
Ais terrenys argilosos 0 margosos t
Page 124 and 125:
PATRIfv10NI DE MARJADES A LA MEDITE
Page 126 and 127:
INTERES BOTANIC DE lES AREES MARJAD
Page 128 and 129:
- CI. QUERCO-FAGETEA Br.-BI. et Vli
Page 130 and 131:
•• matiades en bon estat produc
Page 132 and 133:
la vegetaci6 silvestre; s'hi han de
Page 134 and 135:
le pendent, que en alguns punts ass
Page 137:
APLICACIONS
Page 140 and 141:
PATRIMONIO DI TERR.AZZE NEL MEDITER
Page 142 and 143:
• PATRIMONIO DI TERRAZZE ~JEL MED
Page 144 and 145:
svolge anche un ruolo fondamentale
Page 146 and 147:
PATRIMONIO DI TERRAZZE NEL MEDITERR
Page 148 and 149:
PATRIMO~JIO DI TERRAZZE NEL MEDITER
Page 150 and 151:
tativa di situazioni di dissesto e/
Page 152 and 153:
I t Limite comunale !soipoe: equidi
Page 154 and 155:
173. L'immagine ripresa nel 1986 mo
Page 156 and 157:
Come si e gia detto in precedenza,
Page 158 and 159:
+ - + Limite comunale _ Iaoipoc: eq
Page 160 and 161:
PATRIMONIO DI TERRAZZE NEL MEDITERR
Page 162 and 163:
In genera Ie si riscontra una netta
Page 164 and 165:
Pr' ~ RI Vi () N I G u H 1R A ZZ EN
Page 166 and 167:
PRODUTIIVITA NELLE AREE TERRAZZATE
Page 168 and 169:
I I Limite romunal. IsoiJllO: eqWdi
Page 170 and 171:
CONFRONTI FRA I TERRAZZAMENTI IN EP
Page 172 and 173:
senza di siepi morte, realizzate co
Page 175:
APLICACIONS
Page 178 and 179:
sont ravinees par les ruisseaux aff
Page 180 and 181:
pherie. Un reseau de petits canaux
Page 182 and 183:
I Bancao N -=:J o 500m Commune de B
Page 184 and 185:
Les terrasses couvrent 73,5% de la
Page 186 and 187:
L'ombre des oliviers y est dense, u
Page 188 and 189:
un tronc d'arbre autrefois?) et con
Page 190 and 191:
materiel rocheux, la faible quantit
Page 192 and 193:
Ce versant est tres utilise : 53,63
Page 194 and 195:
LES AIRES D'ETUDE DE SAINT-CEZAIRE-
Page 196 and 197:
Les mauvaises conditions subies par
Page 198 and 199:
Une heure et demie est necessaire p
Page 200 and 201:
Non reconnaissables 80% 273 Saint-C
Page 202 and 203:
_ PATRIMOINE DES TERRASSE') EN M[DI
Page 204 and 205:
• La diversite des amenagements e
Page 206 and 207:
passage a I'etage montagnard avec Q
Page 208 and 209:
LE VILLAGE, AU CENTRE DES AMENAGEME
Page 210 and 211:
I Bancao N -=::J o 500m Commune de
Page 212 and 213:
f -==ancao o 500m Commune de BREIL-
Page 214 and 215:
• Praghiou ,\-" Bancao , '-\ \ ',
Page 217 and 218:
Com a resultat del treball en comu
Page 219 and 220:
Como resultado del trabajo en comun
Page 221 and 222:
Le travail commun des differentes e
Page 223:
5. GLOSSARI
Page 226 and 227:
CATALA (MAllORCA) ESPANOl FRAN~AIS
Page 228 and 229:
CATAlA (MAllORCA) ESPANOl FRANC;:AI
Page 231:
6. BIBLIOGRAFIA
Page 234 and 235:
ORDINAS, A; ORDINAS, G.; REYNtS, A
Page 236 and 237:
TERRANOVA, R. (2001) "Le Cinque Ter
Page 239:
- - -J---.
show all

Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?