Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

More documents

Recommendations

Info

Ais terrenys argilosos 0 margosos temporalment amarats viu la comunitat de berguer amb parpalei (assoc. Bellio- Menthetum pulegii), que forma petits redols a la vora de fonts, pous, siquies, safareigs, camins i bardisses. A fonts i torrents d'Alaro s'esten I'associacio de jon\a boval (assoc. Geranio-Ranunculetum macrophylli), comuna a tota la serra. En canvi, la comunitat endemica d'orval (assoc. Hypericetum cambessedesii) es molt mes rara i a Aiaro apareix tan sols als voltants del torrent d'Almadra. Quan hi ha un cert grau d'abandonament apareixen formacions amb proliferacio de plantes Ilenyoses: son les garrigues i maquies. L'existencia d'aquestes es tan sols compatible amb la pastura extensiva, mentre que desapareixen amb I'us agricola. Garrigues Les garrigues ocupen la major part de la superficie marjada abandonada d'Alaro i estan representades per comunitats que pertanyen a dues aliances distintes: Hypericion balearici i Rosmarino-Ericion. La mes abundant es la garriga de romani i xiprell (AI. Rosmarino-Ericion), sovint coberta de pinar, i que ocupa camps marjats abandonats temps enrere. Esta representada per dues associacions: la garriga d'albada i xiprell (assoc. Anthyllido cytisoidis- Teucrietum majorici) i la garriga de xiprell i carritx (assoc. Loto tetraphylli-Ericetum multiflorae), que tan sols es localitza ales arees de s'Estret i de sa Bastida- Son Poncet. La garriga de muntanya (AI Hypericion balearici), de gran interes pel nombre d'especies endemiques, se situa de manera puntual sobre els camps marjats i esta representada per la comunitat de carnassa (assoc. Pastinacetum lucidae) i la comunitat de coixinets (assoc. Teucrietum subspinosi). La primera, propia de zones rocoses i pedregoses tant sols s'ha observat a la Font Figuera i a Alcadena. La segona es local itza a 1I0cssecs i sovint ventosos de les zones muntanyoses de I'area de Solleric i de Son Guitard. Per ultim, es present tambe al terme la garriga de vidalba i assots (assoc. Clematido-Osyretum), que ocupa petites arees, tant a voreres d'alzinar, com a bardisses. Maquies La maquia, al contrari que les garrigues, es una formacio vegetal alta i sovint espessa, dominada per ullastres, aladerns i mates. L'ullastrar (AI. Oleo-Ceratonion) es present a la majoria dels espais marjats, en menor 0 major abundancia, i esta constitun per diverses associacions ben definides, la mes abundant de les quais es la comunitat d'ullastrar amb olive- Iia (assoc. Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae). EI lIetrerassar (assoc. Euphorbietum dendroidis) es una associacio termofila i ubiquista que a Alaro es troba a petits redols dispersos, orientats al sud, entre els 270 i els 590 m en un proces de colonitzacio d'olivars abandonats. EI murterar (assoc. Clematido balearicae-Myrtetum communis) es propi d'indrets amb humitat permanent al substrat; tot i que no ocupa amplies superficies, esta repartida per la majoria de les arees d'estudi d'Alaro. Altres maquies tenen una presencia testimonial i molt redu'lda, com el coscollar (assoc. Querco cocciferae-Arboretum), que apareix tan sols a s'Olivaret; i el carritxar (assoc. Smilaco balearicae-Ampelodesmetum mauritanicae), que ocupa una petita superficie marjada abandonada a la possessio de Solleric i que destaca per ser un tipus de maquia exclusiva de les Balears. Vegetaci6 de bardisses L'alian\a d'aranyoner i esbarzer (AI. Pruno-Rubion ulmifolii) es propia d'indrets humits, on circula I'aigua (torrents, canalitzacions, siquies, etc.). Ales marjades d'Alaro, com ala resta de I'illa, esta representada per la comunitat de bardissa (assoc. Rubo-Crataegetum brevispinae), que, poc depenent en aquest cas de canalitzacions, cobreix voreres de camins, peus, parets seques, marges i algunes marjades d'horta. Ales marjades que duen un lIarg temps abandonades, les garrigues i maquies son enva'ldes per especies arbories el desenvolupament de les quais porta a la degradacio de les estructures de pedra en sec. En el cas de Is pinars, el risc de destruccio del sistema de marjades augmenta amb el perill d'incendis. A I'espai marjat estudiat es poden distingir diferents tipus de formacions arbories. Per abundancia caldria destacar, en primer 1I0c,els pinars, tot i que fitosociologicament es consideren garrigues 0 maquies amb una cobertura important de pi blanc (Pinus halepensis). L'alzinar, amb mes entitat com a comunitat vegetal ben definida, es la segona formacio arboria en superficie. Per factors edafics i c1imMics, I'alzinar hauria de ser el bosc dominant de la serra i del terme d'Alaro. Les feines seculars de lIenyaters i carboners, les roturacions i el pasturatge I'han redun a l'extensi6 actual. AI terme d'Alar6, s'hi reconeix la variant predominant a la serra: I'alzinar de muntanya (assoc. Cyclamini balearici- Quercetum ilicis). A les zones marjades situades a les parts mes altes del municipi aquest alzinar es pot enfilar fins als 540 m per comellars i costers, i es caracteritza per la presencia d'aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia), arbocera (Arbutus unedo) i falguera (Pteridium aquilinum). Actualment ales arees marjades de les planes forma bardisses i bosquets de diferent extensi6.
L'omar es un bosc caducifoli de ribera (assoc. Vinca difformis-Populetum albae) que viu vara torrents i fonts a Alar6; actualment, pero, es rar i fragmentari. Colonitza puntualment les vores de qualque pou, sinies, aljubs i marjades d'hort (hort de Can Jeroni Veil, hort des Verger, etc.). Aquests petits bosquets d'oms apareixen entremesclats amb murterar I/O canyar. Tipologia comunitats Associacions Ambient Usos herbacies Calendulo arvensis-Lavateretum secs productiu creticae Diplotaxietum erucoidis Resedo-Chrysanthemetum coronarii Ridolfio-Linarietum triphyllae Amarantho-Chenopodietum albi humits Brachypodietum phoenicoidis Chenopodietum muralis Citro-Oxalidetum pes-caprae Inulo-Oryzopsietum miliaceae Potentillo-Agrostietum stoloniferae Trifolieto-Cynodontetum Urtico- Smyrnietum olusatri Geranio-Ranunculetum macrophylli no Bellio-Menthetum pulegii productiu Brachypodietum phoenicoidis Hypericetum cambessedesii Andropogonetum hirto-pubescentis secs Hypochoerido-Brachypodietum retusi arbustives Anthyllido cytisoidis- Teucrietum majorici C1ematido-Osyretum Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae Euphorbietum dendroidis Loto tetraphylli-Ericetum multiflorae Pastinacetum lucidae Poo-phlomidetum italicae Querco cocciferae-Arbutetum unedonis Smilaco balearicae-Ampelodesmetum mauritanicae Teucrietum subspinosi C1ematido balearicae-Myrtetum humits communis Rubo-Crataegetum brevispinae arbOries Vinco difformis-Populetum albae Cyclamini balearici-Quercetum ilicis secs 130. Comunitats vegetals de les marjades d'Alaro. Les dades obtingudes en el municipi d'Alar6 indiquen que la flora i la vegetaci6 silvestre dels marges no es exclusiva d'aquests i esta representada a indrets menys artificials del terme. Malgrat aixo, els marges s6n espais amb un conjunt de possibilitats i condicions diverses aptes per ser calonitzats per un contingent vegetal ric i heterogeni, i on algunes especies rupfcoles s6n c1arament afavorides. Determinades especies herbacies i Ilenyoses de comunitats situades sabre la marjada paden colonitzar els marges; algunes no necessiten amplies superficies de terra, caracteristica que els permet formar camunitats consolidades i c1arament identificables en el mur. En el cas d'Alar6, aquestes s6n: Andropogonetum hirto-pubescentis, Brachypodietum phoenicoidis i Rubo-Crataegetum brevispinae. D'altres especies estan condicionades per la manca de superficie apta i les caracteristiques propies del mur; aixo fa que algunes comunitats, tot i estar ben definides sobre la marjada, no es desenvolupin suficientment sobre els marges. Sobre els marges, s'hi situen principalment comunitats rupfcoles, que, amb excepci6 de l'associaci6 de violeta de penyal (assoc. Hippocrepidetum balearicae), es composen d'especies herbacies. L'heterogene·ltat dels murs fa que aquestes associacions apareguin sovint d'una forma estratificada, de manera que ocupen la part basal, mitjana 0 alta del marge segons l'orientaci6 i el grau d'humitat. Sobre les parts alta i mitjana dels murs i indiferents a la seva orientaci6, hi trobam les agrupacions herbacies de I'alian~a Centrantho-Parietarion judaicae. La comunitat rupicola de caquells de muntanya (assoc. Umbilicetum gaditani) es la mes abundosa, i, per les seves caracteristiques termofiles, es frequent sobre el bra6. D'altra banda, la comunitat nitrofila de morella (assoc. Parietarietum judaicae) s'ha localitzat de manera esporadica en alguns horts. De manera no molt abundant i tambe a les parts superior i mitjana i al bra6 del marge es troba la comunitat muntanyenca de saxifraga de tres dits (assoc. Saxifrageto- Sedum stellati) constitu·fda per petits terofits. EI mateix ocorre amb l'agrupaci6 endemica de col borda i ma~anella de penyal (AI. Brassico-Helichrysion rupestris), representada per dues comunitats rares i puntuals a I'area d'estudi de s'Estret: la comunitat de violeta de penyal (assoc. Hippocrepidetum balearicae) i la comunitat de falzia glandulosa (assoc. Saturejo-Asplenietum petrarchae). A la part superior dels marges amb un cert grau d'humitat creix l'agrupaci6 de polipodi (AI. Polypodion cambrici), representada a Alar6 per la comunitat calcicola de petites falgueres (assoc. Polypodietum cambrici). Tot i que a les zones mes plujoses de la serra de Tramuntana aques-
Page 1 and 2:
. / I 1 1 1 j j '?". ~ :--.) . :('1
Page 3 and 4:
DIRECTOR: ANTONI (OLOMAR MARl (OORD
Page 6 and 7:
Aquest Ilibre es una mostra mes de
Page 8 and 9:
Ce livre temoigne a nouveau de I'es
Page 10:
1. INTRODUCCIO
Page 13 and 14:
Amb aixo els camps de marjades esde
Page 15 and 16:
• diaries de Banyalbufar, en fase
Page 17 and 18:
•
Page 19 and 20:
1988 funciona una escola per ala re
Page 21 and 22:
las regiones. La poblacion originar
Page 23 and 24:
el ecomuseo dei terrazzamenti e del
Page 25 and 26:
egions. La population originaire s'
Page 27 and 28:
•prendre conscience de I'importan
Page 29 and 30:
secco, infatti in altri settori i p
Page 31 and 32:
varieta antiche di alberi da frutto
Page 34 and 35:
La consecuci6 dels objectius del pr
Page 36 and 37:
Per coneixer la situaci6 real del p
Page 38 and 39:
La fitxa d'area inclou un conjunt d
Page 40 and 41:
EI calcul per determinar concretame
Page 42 and 43:
Eis camps marjats amb disposicions
Page 44 and 45:
42. Exemple de marge amb paredat de
Page 46 and 47:
48. Marge de paredat poc adobat (Sa
Page 48:
anomenar aquest doble mur, a Mallor
Page 51 and 52:
h) Sistemes hidraulics de regularit
Page 53 and 54:
Altres elements hidraulics s6n els
Page 55 and 56:
La fitxa d'area consta tambe d'una
Page 57 and 58:
de treball. En el projecte PATIER s
Page 59:
AREA SECTOR Top6nim: Localitzaci6:
Page 62 and 63:
•ejemplo, pueden coincidir con un
Page 64 and 65:
•abancalado. Los tramos sin muros
Page 66 and 67:
Las juntas del paramento constituye
Page 68 and 69:
Una vez obtenida toda la informaci6
Page 70 and 71:
AREA SECTOR Top6nimo: Localizaci6n:
Page 72 and 73: 64. Muro de bancal con orificios pa
Page 74 and 75: Dans chaque aire d·etude. on chois
Page 76 and 77: ajuste a des solutions regulieres.
Page 78 and 79: terrasse. Pour eviter cela, il exis
Page 80 and 81: L'utilisation d'un GIS vectoriel ou
Page 82 and 83: AIRE SECTEUR Toponyme: Localisation
Page 84 and 85: - 75. Galerie d'une des sources de
Page 86 and 87: di delimitazione possono essere amb
Page 88 and 89: ,. ' I campi terrazzati con disposi
Page 90 and 91: •accumulando pietre di piccole di
Page 92 and 93: zio, come pure di localizzare i div
Page 94 and 95: AREA SEDORE Arare: Patare: Ta~lere
Page 96 and 97: 70. Doppia scala laterale. (Pagina
Page 99 and 100: Mallorca, amb 3640 km 2 , constitue
Page 101 and 102: que ha mantingut Palma, capital mal
Page 103 and 104: APLICACIO DE LA METODOLOGIA A LA ZO
Page 105 and 106: viades cap a Solleric i Son Ordines
Page 108 and 109: Les arees d'estudi en que ha predom
Page 110 and 111: ucions geometriques no paral·leles
Page 112 and 113: A Alaro poden observar-se certes si
Page 114 and 115: ESTAT DE CONSERVACIO DEL PATRIMONI
Page 116 and 117: Eis conreus d'herbacies de seca sen
Page 118 and 119: marjades productives •• marjade
Page 120 and 121: •• formacions arbories •• f
Page 124 and 125: PATRIfv10NI DE MARJADES A LA MEDITE
Page 126 and 127: INTERES BOTANIC DE lES AREES MARJAD
Page 128 and 129: - CI. QUERCO-FAGETEA Br.-BI. et Vli
Page 130 and 131: •• matiades en bon estat produc
Page 132 and 133: la vegetaci6 silvestre; s'hi han de
Page 134 and 135: le pendent, que en alguns punts ass
Page 137: APLICACIONS
Page 140 and 141: PATRIMONIO DI TERR.AZZE NEL MEDITER
Page 142 and 143: • PATRIMONIO DI TERRAZZE ~JEL MED
Page 144 and 145: svolge anche un ruolo fondamentale
Page 146 and 147: PATRIMONIO DI TERRAZZE NEL MEDITERR
Page 148 and 149: PATRIMO~JIO DI TERRAZZE NEL MEDITER
Page 150 and 151: tativa di situazioni di dissesto e/
Page 152 and 153: I t Limite comunale !soipoe: equidi
Page 154 and 155: 173. L'immagine ripresa nel 1986 mo
Page 156 and 157: Come si e gia detto in precedenza,
Page 158 and 159: + - + Limite comunale _ Iaoipoc: eq
Page 160 and 161: PATRIMONIO DI TERRAZZE NEL MEDITERR
Page 162 and 163: In genera Ie si riscontra una netta
Page 164 and 165: Pr' ~ RI Vi () N I G u H 1R A ZZ EN
Page 166 and 167: PRODUTIIVITA NELLE AREE TERRAZZATE
Page 168 and 169: I I Limite romunal. IsoiJllO: eqWdi
Page 170 and 171: CONFRONTI FRA I TERRAZZAMENTI IN EP
Page 172 and 173:
senza di siepi morte, realizzate co
Page 175:
APLICACIONS
Page 178 and 179:
sont ravinees par les ruisseaux aff
Page 180 and 181:
pherie. Un reseau de petits canaux
Page 182 and 183:
I Bancao N -=:J o 500m Commune de B
Page 184 and 185:
Les terrasses couvrent 73,5% de la
Page 186 and 187:
L'ombre des oliviers y est dense, u
Page 188 and 189:
un tronc d'arbre autrefois?) et con
Page 190 and 191:
materiel rocheux, la faible quantit
Page 192 and 193:
Ce versant est tres utilise : 53,63
Page 194 and 195:
LES AIRES D'ETUDE DE SAINT-CEZAIRE-
Page 196 and 197:
Les mauvaises conditions subies par
Page 198 and 199:
Une heure et demie est necessaire p
Page 200 and 201:
Non reconnaissables 80% 273 Saint-C
Page 202 and 203:
_ PATRIMOINE DES TERRASSE') EN M[DI
Page 204 and 205:
• La diversite des amenagements e
Page 206 and 207:
passage a I'etage montagnard avec Q
Page 208 and 209:
LE VILLAGE, AU CENTRE DES AMENAGEME
Page 210 and 211:
I Bancao N -=::J o 500m Commune de
Page 212 and 213:
f -==ancao o 500m Commune de BREIL-
Page 214 and 215:
• Praghiou ,\-" Bancao , '-\ \ ',
Page 217 and 218:
Com a resultat del treball en comu
Page 219 and 220:
Como resultado del trabajo en comun
Page 221 and 222:
Le travail commun des differentes e
Page 223:
5. GLOSSARI
Page 226 and 227:
CATALA (MAllORCA) ESPANOl FRAN~AIS
Page 228 and 229:
CATAlA (MAllORCA) ESPANOl FRANC;:AI
Page 231:
6. BIBLIOGRAFIA
Page 234 and 235:
ORDINAS, A; ORDINAS, G.; REYNtS, A
Page 236 and 237:
TERRANOVA, R. (2001) "Le Cinque Ter
Page 239:
- - -J---.
show all

Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?