Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

la vegetaci6 silvestre; s'hi han de incloure altres factors ffsics
de risc com la litologia i el pendent.
En el municipi d'Alar6 hi ha extensions marjades que, per les
caracteristiques tecniques, paisatgistiques, naturals 0 historiques,
destaquen sobre la resta i mereixen considerar-se
indrets d'interes preferent i rebre actuacions destinades a la
seva conservaci6 i/o preservaci6.
La catalogaci6 i la valoraci6 de I'indret preferent s'ha realitzat
a partir de I'estudi de les caracteristiques del patrimoni
marjat de tot el municipi, amb la qual cosa s'han pogut utilitzar
criteris d'avaluaci6 comparativa. Eis enclavaments que
es consideren d'interes preferent s6n els seguents:
Can Jaumico, situat a I'area d'estudi de Son Guitard-sa Teulera
(sector 50), es una petita propietat en que es dugue a
terme un gran esfor~ constructiu que Ii d6na singularitat,
tant per la disposici6 com per les dimensions dels marges i el
desenvolupat sistema de pujadors (escales laterals i escalons
volats).
Eis marges de Ilargaria considerable i de tra~at sinu6s es
van distribuint de forma parallela continua, tot i que es ben
pales que s'hi juxtaposen murs construfts en diferents
moments.
A tot el camp marjat predominen els paredats poc adobats
i adobats, realitzats amb conglomerats 0 pedra calcaria.
Les diferencies en I'al~aria dels marges i la forma de col·locaci6
i dimensions del pedreny s6n elements distintius del treball
de diferents mestres margers. Poden observar-s'hi marges
de 2 a 4 m d'al~aria bastits amb pedreny calcari de petites
dimensions (diametres maxims inferiors als 30 cm); marges
que no superen els 2 m d'al~aria amb pedreny de dimensions
mitjanes i marges inferiors als 1,5 m bastits amb conglomerats
i calcaria col·locats de major a menor des de I'assentament
al coronament.
Ala valua intrfnseca de les marjades, s'hi afegeix la d'altres
construccions de pedra en sec, un torrent canalitzat, un
pou i una era de batre.
En aquest indret preferent pot observar-se la influencia de
I'establiment d'una possessi6 sobre els trets constructius dels
camps marjats. Les zones d'establiments es caracteritzen per
uns camps marjats adaptats a la forma i a les dimensions de
cada parcel·la, generalment amb disposicions paral·leles continues
0 en ziga-zaga que presenten un sistema de pujadors.
EI grau d'adobament del paredat depen de la inversi6 realitzada;
en els establiments de Son Fiol predominen els paredats
adobats 0 poc adobats, pero s'hi troben tambe indrets
de murs de conglomerats molt adobats. La parcel·laci6 va
donar 1I0ctambe a la construcci6 de petits habitacles i de sistemes
d'obtenci6 d'aigua, especialment pous i cisternes, per
a cada explotaci6, que augmenten el valor patrimonial d'aquesta
zona.
Ala possessi6 de Son Bergues hi trobam certs camps marjats
de seca i I'hort de les cases, que mereixen definir-se com a
indrets d'interes preferent. Aquests camps de seca es caracteritzen
especialment pels marges galera distribu·fts de forma
paral·lela en ziga-zaga que es prolonguen en els talvegs per
tal d'anul·lar I'escorrentia (sector 17). En els parats el bra6
arriba a superar els dos metres d' amplaria i te la particularitat
de ser mes ample en el punt central per deturar millor
I'escorrentia, mentre que en els extrems pot minvar fins a un
metre 0 menys. Tambe s'observa perfectament que sofriren
modificacions amb el temps, i aixf ho demostren els diferents
tipus de paredats dels marges, des de poc adobats fins a
molt adobats, alguns combinats en una mateixa marjada.
L'hort (sector 16) es I'unic indret de regadiu de la possessi6,
singular per la perfecta disposici6 paral·lela continua