Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

1I0sosde I'area de s'Estret, on destaquen les petites marjades
de Can Colau -sector 38-, destinades a un sol peu d'olivera
i bastides directament sobre els afloraments calcaris, i
de I'area de Solleric, entre les quais cal destacar la rota des
Misser -sector 7-, sa Corona -sector 8- i els vessants
meridionals del puig de Sant Miquel-sector 11-.
La varietat i la qualitat tecnica de disposicions, elements
constructius i formes d'acces de les marjades d'Alaro, i
tambe les nombroses construccions associades amb diversa
finalitat, son una mostra ben palesa de I'existencia de
margers especialitzats en aquest municipi i de la seva destresa.
La importancia d'aquest ofici en el terme municipal
(SASTRE,G. et aI., 1979) s'ha pogut constatar durant el treball
de camp amb testimonis orals que recorden mestres
margers (n'Estrella, en Pau Xeu, etc.) i families alaroneres
que han transmes I'ofici de pares a fills, com es el cas dels
L1ametes 0 els Perota.
Eis marges d'Alaro es bastiren generalment amb la pedra
que aflorava en el mateix indret on es marjava 0 ales proximitats.
Aixf, la pedra mes utilitzada per paredar coincideix
amb la litologia mes estesa en el municipi, la calcaria massiva,
que permet diversos graus d'adobament.
S'hi troben altres importants afloraments que tambe formen
la materia primera de nombrosos marges: les calcaries
de fractura laminar, que donen Iloc a paredats de 1I0sesales
arees des Rafal-Cas Secretari-Ca ses Senyores i del Clot d'AImadra-Son
Coco i els conglomerats del puig de Bellveure 0
de I'area Son Fiol-puig de Son Palou. En menor grau trobam
marges bastits amb margues iamb pedra arenosa en els
establiments de la darrera area esmentada.
Les tipologies de paredats mes frequents en funcio del
grau d'adobament de la pedra solen estar incloses dins les
categories de poc adobat i ado bat. La inversio del propietari
en la rompuda de terres 0 en la modificacio de camps marjats
existents, acompanyada de la destresa del marger, expliquen
les diferencies de paredats de bona part dels marges
d'Alaro. Eis murs mes elaborats es relacionen amb indrets
molt puntuals, com els establiments on es dugue a terme
una gran inversio 0 sementers, jardins i horts pr6xims als
casals de les grans possessions.
Sembla que la recerca de la perfeccio en I'adobament
de la pedra es fonamenta mes en les directrius estetiques
d'una epoca que en una necessitat derivada dels condicionants
ffsics de I'entorn, fet associat principalment als jardins
i horts dels casals. En el segle XIX i primers decennis
del XX es potenciava en aquests tipus d'indrets la construccio
de murs molt elaborats que es consideraven mostres
de gran destresa tecnica i de la importancia econ6mica
de la possessio. Aixf, per exemple, s'han localitzat mar-
ges enqueixalats i quasi enqueixalats al jardf de Son Curt i
marges molt adobats a I'hort de Son Bergues (sector 16) i
a Can Jaumico (sector 50). Cal esmentar casos de marges
de conglomerats molt adobats malgrat la dificultat mecanica
de treballar aquest tipus de pedra, com ocorre a I'area
de Son Fiol-puig de Son Palou.
La forma mes frequent de coronar el mur es la filada de
dalt, mes 0 menys definida segons el grau d'elaboracio del
paredat, tot i que s'han observat alguns indrets de marges
molt adobats amb coronament de rasant a les zones de Son
Fiol-puig de Son Palou i Alcadena-Son Bergues-Son Fuster.
EI brao es un element constructiu comu en els marges
d' Alaro, fins i tot a indrets on no es indispensable el refor~ament
d'un doble mur. Aquesta proliferacio del brao s'explica
per la necessitat d'emmagatzemar el pedreny obtingut de
I'espedregament dels camps de conreu, com per exemple a
les arees de s'Estret, des Rafal-Cas Secretari-Ca ses Senyores
i del clot d'Almadra-Son Coco. L'existencia d'aquest element
amb la finalitat primordial d'augmentar la capacitat de
resistencia dels marges s'associa als comellars on s'ha volgut
anul·lar el ja~ d'un torrent; en aquests indrets el brao te una
funcio hidraulica afegida i una tecnica molt elaborada, com
es pot observar a diverses petites valls de les arees de Solleric
(comellar des Pou, comellar des Noguers) 0 d'Alcadena-
Son Bergues-Son Fuster, on el brao presenta amplaries considerables
i plantes c6ncaves per suportar I'empenta de I'escorrentia
(fig. 111).