Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

1400 •
1200 •
1000 •
800
600
400
200
O·
'0
~
100. Precipitacions anuals (mm) del periode 1961-1999 de I'observatori de les Mines Isern, situat a Alar6 a 165 m d'al~aria sobre el nivell de la mar
(UTM X=483.3 km, Y=4393.6 km)
.
n
Ii ~ 1 :'I
]
Hi
.il 1"1
'!
Ii
:i i
'ii I
i
!i Ii
i':!:
ii
i
i ::
101. Precipitacions anuals (mm) del periode 1961-1999 de I'observatori de s'Hort Nou, situat a Alar6 a 275 m d'al~aria sobre el nivell de la mar
(UTM X=485.3 km, Y=43997 km)
120 -. -----------------
100 -. -----------------
102. Precipitacions mitjanes mensuals (mm) de les Mines Isern
per al peri ode 1961-1999
La irregularitat pluviometrica interanual es molt notable,
i es succeeixen per[odes de sequera amb d'altres de precipitacions
notables. Per exemple, en el periode de 1961 a 1999
els valors recoil its a s'Hort Nou oscil·laren entre els 420,7 de
1999 i els 1375,7 el 1996. Es poden concentrar grans aiguades
en perfodes curts de temps; per exemple, les registrades
a s'Hort Nou dia 21 d'abril de 1981, on s'arribaren a valors
extrems de fins a 175,5 mm en 24 hores, i 1'1 de setembre
de 1983, en que arriba a 164,0 mm (dia en el qual va caure
en poques hores mes del 30% de la precipitacio total d'aquell
any).
A causa del regim de precipitacions i de la naturalesa del
terre ny, la circulacio superficial d'aigua queda redu'ida a
torrents que tan sols aporten cabal despres deIs perfodes de
. . ..
/:J)--Ef'OE :-::::"'11JV'lO
103. Precipitacions mitjanes mensuals (mm) de s'Hort Nou
per al periode 1961- 1999
precipitacio intensa. Excepcionalment hi ha determinats
trams en que els torrents, alimentats per fonts i surgencies,
duen aigua durant periodes mes perilon gats de temps, com
es el cas del torrent de Solleric.
Tenen certa importancia les fonts, de les quais destaquen,
per les aportacions que fan a la font de ses Artigues
(no allunyada del nucli urba), la font de sa Bastida i la font
de Son Coco (aquestes dues darreres explotades per a I'embotellament
d'aigua mineral). Aix6 no obstant, en el conjunt
del terme, els punts d'aprovisionament natural d'aigua son
escassos, ides d'antic s'ha hagut d'optar per reconduir el
cabal de les fonts mitjan~ant complexos sistemes de canaletes.
Un cas molt notori es el de la font del Pi -que neix dins
el terme vei d'Escorca- les aportacions de la qual eren des-