Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

ESTAT DE CONSERVACIO DEL PATRIMONI
MARJAT
EI patrimoni marjat d'Alar6 te majorit.3riament un bon estat
de conservaci6 (65,284%). Aquest estat s'associa amb els
indrets on el risc de moviments de vessants es menor, com
es el cas dels costers de naturalesa calcaria mes rocallosos
del municipi, les zones al·luvials mes planeres i els camps de
terrasses on s'ha tingut una cura constant de les marjades,
com els establiments i els sementers mes pr6xims a les cases
de l'explotaci6 0 al nucli de poblaci6.
La degradaci6, tot i que en termes percentuals es
menor (34) 16%), presenta unes xifres alarmants. EI mal
estat (33,426%) s'esten pels camps marjats bastits a costers
de naturalesa margosa i pels indrets mes allunyats del
centre de l'explotaci6, on no es mantenen aquestes
estructures. La destrucci6 (1,290%) s'associa principalment
a I'area del puig de Bellveure-Son Grau (Can Jeronil,
on les activitats d'extracci6 han anat minvant la superffcie
marjada.
Estat de conservaci6
Bon estat
Mal estat
Destrull
Sup. marjada en km 2
15,439
7,905
0,305
114. Distribuei6 pereentual de I'estat de conservaei6 del patrimoni
marjat d'Alar6.
65,284
33,426
1,290
La majoria dels conreus dels camps marjats d'Alar6 s6n de
seca, amb una extensi6 de 23,218 km 2 que representa el
98,185% de la superficie marjada. Dins les terres marjades
de seca predominen les zones arbrades (97,186%), majoritariament
d'olivar (63,015% de la superffcie marjada).
Conreu
Olivar
Altre arbrat de seea
seea sense arbrat
Hortalissa i farratges
eitries
Altres fruiters de regadiu
Jardins
No es pot reconeixer
Sup. marjada en km 2
Altres
1,81%
14,902
8,081
0,235
0,073
0,199
0,034°
0,125
63,015
34,171
0,999
0,304
0,841
0,143°
0,527
A la zona baixa del municipi abunda el conreu
d'ametler, que sol anar acompanyat de garrover i figuera,
i, puntualment, d'olivera i de vinya. Aquests fruiters
solen ser bastant veils (30-60 anys), amb una producci6
baixa (MAPA, 1988). A major altitud aquests cultius s6n
progressivament substitults pel conreu d'olivar amb
garrovers que tenen com a cota maxima els 630 m.
Les zones on es pot lIaurar amb maquinaria es dediquen
a un conreu mixt d'arbres i farratges (cereals i Ileguminoses);
mentre que a les zones inaccessibles i de diffcil
mecanitzaci6 es deixa la vegetaci6 herbacia silvestre per a
pastura d'ovelles.
Altres fruiters com I'atzaroler (Crataegus azaro/usJ, el
magraner (Punica granatum), el noguer (Jug/ans regia), la
servera (Sorbus domestica), la figuera de moro (Opuntia
maxima), el ginjoler (lizyphus jujuba) i el nespler (Mespi/us
germanica) apareixen sempre de forma molt esporadica i
generalment de manera aYllada.