Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

La decadencia de les societats rurals que havien creat
els paisatges de marjades ha don at pas a noves realitats
molt diferents en funci6 de les regions. La poblaci6 originaria
en molts de casos s'ha vist abocada a l'emigraci6,
i el proces s'ha tradu"ft en un abandonament, no tan 5015
de I'activitat agraria i una retracci6 de I'area conreada,
sin6 tambe en una decadencia demografica. Eis problemes
de degradaci6 inherents a I'abandonament no s6n
els unics que amenacen el patrimoni de pedra en sec, sin6
que en altres ambits els processos d'expansi6 de la rururbanitzaci6
-creixents i molt intensos al litoral mediterrani-
amenacen de destruir extenses zones de terrasses.
EI valor patrimonial dels elements de pedra en sec ha
estat ampliament reconegut en la bibliografia cientffica, i
progressivament s'ha dif6s I'interes per la seva protecci6
dins I'ambit de l'Administraci6 publica. EI maxim exponent
d'aquesta revaloraci6 es la consideraci6 d'alguns
elements de pedra en sec com a Patrimoni de la Humanitat
per part de la UNESCO, com es el cas del poble d'AIberobello
(Pulla, Italia), configurat per habitacles de pedra
en sec anomenats trulll~ 0 dels costers marjats de Cinque
Terre (Liguria, Italia).
A nivell dels estats europeus han anat sorgint figures
legals de protecci6 que han comen\at a aplicar-se ales
arees de terrasses. En el cas de la legislaci6 espanyola, la
maxima figura de protecci6 aplicada fins ara als conjunts
marjats pel seu valor patrimonial intrfnsec es la de Be d'lnteres
Cultural. EI primer intent per protegir un conjunt de
pedra en sec va ser per iniciativa del Consell de Mallorca,
que aconsegu[ la declaraci6 del cami del barranc de Biniaraix
com a Be d'interes Cultural amb categoria de monument,
pel Decret 119/1994 de la Conselleria de Cultura,
Educaci6 i Esports del Govern Balear.
Actualment, aquesta mateixa entitat ha aconseguit
que tot un conjunt patrimonial de pedra en sec Iligat a
l'explotaci6 de la neu (cases de neu de Son Macip) sigui
considerat L10cd'interes Etnologic, segons la L1eide patrimoni
historic de les Illes Balears 12/1998, de 21 de
desembre. Amb aquesta regulaci6 s'ha pretes preservar,
pel valor etnologic que representa, un Iloc 0 paratge natural
amb construccions 0 instal·lacions vinculades a formes
de vida, de cultura i d'activitats tradicionals del poble
de les Illes Balears.
Pel que fa a la regi6 de Liguria (Italia), hi ha nombroses
lIeis regionals que afecten el patrimoni de les terrasses.
En podem destacar la L1eiregional num.18, de 24-03-
1980, que permet els treballs de reconstrucci6 dels murs
de contenci6 de les terrasses de conreu amb materials tradicionals
ales arees d'interes natural i mediambiental particular;
la L1eiregional num. 22, de 16-04-1984, preveu el
cas de les marjades com a forma de consolidaci6 del sol a
terrenys de pastures afectats per l'erosi6, despreniments
o alia us; i la L1ei regional num. 12, de 18-03-1985, que
regula les tasques de manteniment i reconstrucci6 dels
murs de contenci6 de les terrasses ales arees d'interes
natural i mediambiental de Bracco/Mesco/Cinque
Terre/Montemarcello i les promou a I'area protegida de
Cinque Terre, on s'hauran d'efectuar exclusivament amb
materials i tecniques tradicionals. Finalment, cal esmentar
la L1ei regional num. 18, de 11-04-1996, que fa referencia
a la recuperaci6 de les terres incultes i la seva assignaci6
als privats que ho sol·licitin, amb la qual es preten
recuperar zones de conreu bona part de les quais constitueixen
camps marjats i estan abandonades.
D'altres elements patrimonials s'han vist integrats pel
valor mediambiental de la regi6 on s'inscriuen dins figures
de protecci6 de caire ecologic, tot i que sovint la pedra
en sec no ha estat el motiu principal d'aquesta protecci6.
Es el cas de tot el patrimoni de pedra en sec de la serra
de Tramuntana (Area Natural d'Especial Interes), de
Menorca (reserva de la biosfera), de Luberon (parc natural
regional i reserva de la biosfera), de cevennes (parc
nacional) 0 de Cinque Terre (parc nacional).
Pel Decret de 12-12-1997 del Ministeri del Medi
Ambient es va constituir l'Area Natural Marina protegida
de Cinque Terre, que s'esten sobre una superHcie de
2.784 ha. Posteriorment, pel Decret de 6-10-1999, va
constituir-se el Parc Nacional de Cinque Terre, sobre una
superffcie de 4.226 ha. Anteriorment hi havia el Parc
Regional, institu"ft el 1985 i executat el 1995. Eis municipis
afectats s6n els de Monterosso al Mare, Vernazza i
Riomagggiore (de Cinque Terre) i, nomes parcialment, els
municipis limitrofes de Levanto i La Spezia, amb una
poblaci6 d'aproximadament 5.000 habitants.
D'altra banda, la inclusi6 dels espais marjats a plans
urbanistics i d'ordenaci6 del territori com a elements per
protegir comen\a a convertir-se en una practica general.
Per exemple, la legislaci6 francesa, a partir de 1930 (L1ei
de 2 maig de 1930), va comen\ar a incloure procediments
de classificaci6 de monuments naturals i de Ilocs; actualme
nt, la L1ei del paisatge 8-01-1993 preveu que en els
plans d'ocupaci6 dels sols s'han d'identificar els elements
de paisatge que cal protegir 0 valorar, i que la destrucci6
de qualsevol d'ells haura de tenir l'autoritzaci6 corresponent
Tant la figura d'element de paisatge per protegir
com el reglament que regeix les prescripcions d'ocupaci6
dels sols podrien permetre la protecci6 de les marjades
des de dominis ben diversos: acces, estacionament, evacuaci6
d'aigues pluvials, obres noves (al\aria, aspecte),
coeficient d'ocupaci6 del sol, etc.
En el cas de Mallorca, la idea de salvaguardar el patrimoni
marjat s'ha anat introduint a les figures de planejament
urbanfstic d'alguns municipis. En s6n bons exempies
el Pia General d'Ordenaci6 de S611er,aprovat e11998,
que preveu la protecci6 de les marjades i d'alguns elements
del sistema hidraulic associat, 0 les normes 511'
•