Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

quedat pales ales tres regions d'estudi, en que els elements
constructius exclusius d'una determinada zona s6n
relativament escassos. En general les estructures i els elements
principals s6n comuns i el que varia es el seu grau
d'elaboraci6 i la seva frequencia d'aparici6; aquestes
diferencies es poden explicar per diferents motius, com
poden ser el tipus de pedreny utilitzat, la destresa dels
margers, les tradicions constructives i el bagatge historic i
cultural de cada regi6.
Hi ha un divorci marcat entre els usos actuals dels
terrenys de terrasses i aquells usos agricoles que els eren
originals. 1I·lustra aquest extrem el fet que el percentatge
de terrenys amb marjades que avui dia (any 2000) mantenen
una activitat agricola productiva tan sols abasten el
39,8% de I'area estudiada a Mallorca (Alar6); el 25,32%
dels municipis analitzats a Liguria (Riomaggiore i Vernazza)
i el 32,87% de la superffcie marjada que conforma les
zones pilot dels Alps Marftims (Fran\a).
Eis camps marjats mostren un notori grau de degradaci6
i, en consequencia, s6n en perill de desaparici6 a
curt 0 mig termini, tot i que la intensitat d'aquest proces
varia molt entre regions, i, dins cada una d'elles, segons
les zones. Eis principals motius que s'apunten com a causa
de la degradaci6 s6n I'abandonament de I'us originari
i la substituci6 per aprofitaments no compatibles amb la
seva conservaci6. Aquests usos no adaptats varien des de
la reforestaci6 0 la invasi6 per vegetaci6 espontania, fins
ala urbanitzaci6 poc respectuosa amb I'entorn. Aixi, ales
regions estudiades, malgrat que pertanyen a realitats ffsiques
i socials diferents, el percentatge de marjades en mal
estat de conservaci6 es prou significatiu: un 34,7% a Alar6
(Mallorca); un 67,77% a Riomaggiore i Vernazza (Liguria)
i un 58,46% a les zones pilot dels Alps Maritims
(Fran\a) Aixo no obstant, es tracta d'un patrimoni que
encara es pot salvar, ates que el percentatge de territori
de terrasses considerat destru'lt -i que, per tant, no es
pot rehabilitar- es avui dia encara poc significatiu
(1,29% a Mallorca), tot i que no deixa de ser preocupant
en indrets amb pendents molt elevats (5,81 % destru'lt a
Cinque Terre).
EI patrimoni marjat va Iligat a uns valors ambientals elevats,
basats en la biodiversitat inherent a aquest tipus d'es-
pai i a la presencia de possibles especies d'interes singular 0
exclusives. Aquest extrem s'ha pogut constatar especialment
en el cas de Mallorca. EI conjunt de la flora silvestre sobre
terrasses s'ha d'entendre com a part del patrimoni natural
del territori, que integra habitats naturals i d'altres de directament
establerts per I'home, la qual cosa obliga a valorar-Io
i a conservar-ne les singularitats propies en una gesti6 integrada
del territori. En alguns casos el proces creixent d'abandonament
de I'agricultura en els terrenys de marjades i
la seva ocupaci6 per formacions vegetals espontanies 0 la
reforestaci6 poden suposar, a determinats indrets, una perdua
notable de biodiversitat.
EI progressiu abandonament i la degradaci6 de les marjades
implica, a mes de la perdua patrimonial i de paisatges
singulars, greus problemes mediambientals. Atesa la seva
gran eficiencia com a elements de control dels processos de
vessant i de I'escorrentia superficial, la destrucci6 d'aquests
elements implica particularment I'increment del risc d'erosi6,
d'inundacions, de moviments de vessant i tambe I'augment
de la incidencia deIs incendis.
Estracta d'un patrimoni heretat, insubstituYble iamb un
valor de restituci6 incalculable. Aixo no obsta nt, es pot mantenir
i rehabilitar amb una inversi6 proporcionalment escassa
respecte als beneficis territorials que aporta i als valors
patrimonials i mediambientals que els s6n inherents.
EI valor afegit deIs espais de marjades, tant el productiu
com el paisatgfstic, el natural i el patrimonial, permet una
gran varietat d'iniciatives de desenvolupament sostenible,
tant des d'un punt de vista turistic, com de produccions
espedfiques protegides per denominacions d'origen, entre
altres.
Per I'enorme extensi6 territorial afectada i les caracteristiques
propies d'aquest patrimoni (dificultats d'acces, necessitat
de manteniment espedfic, problemes per a la mecanitzaci6
... ) les iniciatives nomes s6n possibles amb una intervenci6
decidida de tots els agents socials implicats i de les
diverses administracions amb capacitat de decisi6 sobre
aquestes zones.