Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

Ais terrenys argilosos 0 margosos temporalment amarats
viu la comunitat de berguer amb parpalei (assoc. Bellio-
Menthetum pulegii), que forma petits redols a la vora de
fonts, pous, siquies, safareigs, camins i bardisses.
A fonts i torrents d'Alaro s'esten I'associacio de jon\a
boval (assoc. Geranio-Ranunculetum macrophylli), comuna a
tota la serra. En canvi, la comunitat endemica d'orval (assoc.
Hypericetum cambessedesii) es molt mes rara i a Aiaro apareix
tan sols als voltants del torrent d'Almadra.
Quan hi ha un cert grau d'abandonament apareixen formacions
amb proliferacio de plantes Ilenyoses: son les garrigues
i maquies. L'existencia d'aquestes es tan sols compatible
amb la pastura extensiva, mentre que desapareixen amb I'us
agricola.
Garrigues
Les garrigues ocupen la major part de la superficie marjada
abandonada d'Alaro i estan representades per comunitats
que pertanyen a dues aliances distintes: Hypericion balearici
i Rosmarino-Ericion.
La mes abundant es la garriga de romani i xiprell (AI.
Rosmarino-Ericion), sovint coberta de pinar, i que ocupa
camps marjats abandonats temps enrere. Esta representada
per dues associacions: la garriga d'albada i xiprell (assoc.
Anthyllido cytisoidis- Teucrietum majorici) i la garriga de
xiprell i carritx (assoc. Loto tetraphylli-Ericetum multiflorae),
que tan sols es localitza ales arees de s'Estret i de sa Bastida-
Son Poncet.
La garriga de muntanya (AI Hypericion balearici), de
gran interes pel nombre d'especies endemiques, se situa de
manera puntual sobre els camps marjats i esta representada
per la comunitat de carnassa (assoc. Pastinacetum lucidae) i
la comunitat de coixinets (assoc. Teucrietum subspinosi). La
primera, propia de zones rocoses i pedregoses tant sols s'ha
observat a la Font Figuera i a Alcadena. La segona es local itza
a 1I0cssecs i sovint ventosos de les zones muntanyoses de
I'area de Solleric i de Son Guitard.
Per ultim, es present tambe al terme la garriga de vidalba
i assots (assoc. Clematido-Osyretum), que ocupa petites
arees, tant a voreres d'alzinar, com a bardisses.
Maquies
La maquia, al contrari que les garrigues, es una formacio
vegetal alta i sovint espessa, dominada per ullastres, aladerns
i mates.
L'ullastrar (AI. Oleo-Ceratonion) es present a la majoria
dels espais marjats, en menor 0 major abundancia, i esta
constitun per diverses associacions ben definides, la mes
abundant de les quais es la comunitat d'ullastrar amb olive-
Iia (assoc. Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae).
EI lIetrerassar (assoc. Euphorbietum dendroidis) es una
associacio termofila i ubiquista que a Alaro es troba a petits
redols dispersos, orientats al sud, entre els 270 i els 590 m
en un proces de colonitzacio d'olivars abandonats.
EI murterar (assoc. Clematido balearicae-Myrtetum communis)
es propi d'indrets amb humitat permanent al substrat;
tot i que no ocupa amplies superficies, esta repartida
per la majoria de les arees d'estudi d'Alaro.
Altres maquies tenen una presencia testimonial i molt
redu'lda, com el coscollar (assoc. Querco cocciferae-Arboretum),
que apareix tan sols a s'Olivaret; i el carritxar (assoc.
Smilaco balearicae-Ampelodesmetum mauritanicae), que
ocupa una petita superficie marjada abandonada a la possessio
de Solleric i que destaca per ser un tipus de maquia
exclusiva de les Balears.
Vegetaci6 de bardisses
L'alian\a d'aranyoner i esbarzer (AI. Pruno-Rubion ulmifolii)
es propia d'indrets humits, on circula I'aigua (torrents, canalitzacions,
siquies, etc.). Ales marjades d'Alaro, com ala resta
de I'illa, esta representada per la comunitat de bardissa
(assoc. Rubo-Crataegetum brevispinae), que, poc depenent
en aquest cas de canalitzacions, cobreix voreres de camins,
peus, parets seques, marges i algunes marjades d'horta.
Ales marjades que duen un lIarg temps abandonades, les
garrigues i maquies son enva'ldes per especies arbories el
desenvolupament de les quais porta a la degradacio de les
estructures de pedra en sec. En el cas de Is pinars, el risc de
destruccio del sistema de marjades augmenta amb el perill
d'incendis.
A I'espai marjat estudiat es poden distingir diferents
tipus de formacions arbories. Per abundancia caldria destacar,
en primer 1I0c,els pinars, tot i que fitosociologicament es
consideren garrigues 0 maquies amb una cobertura important
de pi blanc (Pinus halepensis).
L'alzinar, amb mes entitat com a comunitat vegetal ben
definida, es la segona formacio arboria en superficie. Per factors
edafics i c1imMics, I'alzinar hauria de ser el bosc dominant
de la serra i del terme d'Alaro. Les feines seculars de
lIenyaters i carboners, les roturacions i el pasturatge I'han
redun a l'extensi6 actual.
AI terme d'Alar6, s'hi reconeix la variant predominant a
la serra: I'alzinar de muntanya (assoc. Cyclamini balearici-
Quercetum ilicis). A les zones marjades situades a les parts
mes altes del municipi aquest alzinar es pot enfilar fins als
540 m per comellars i costers, i es caracteritza per la presencia
d'aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia), arbocera
(Arbutus unedo) i falguera (Pteridium aquilinum). Actualment
ales arees marjades de les planes forma bardisses i
bosquets de diferent extensi6.