Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

le pendent, que en alguns punts assoleix la forma d'un
can6 carstic. Des del punt de vista del patrimoni marjat
constitueix un conjunt d'olivars sobre marjades que s'adapten
a la forma del coster i de cada parcel·la, amb certes
diferencies constructives que depenen de la inversi6 realitzada.
Aquest paisatge actual es el resultat de la parcel·laci6
de les terres comunals despres de ser afectades, en els anys
1673 i 1674, per un important incendi que destrui pinar i
arbusts (ANONIM, 1977). EI 1692 la documentaci6 ja parla
dels establidors de s'Estret que reclamen I'adobament
del cami (APA, S. Sig,).
La valua patrimonial augmenta amb tots els enginys
bastits per aprafitar els recursos hidrics (fonts, pous, cisternes)
iamb els habitacles que hi ha a cada propietat, com
tambe forns de cal~ i ratios de sitja que s'anaren integrant
a les zones de conreus. Aixi mate ix, el sistema hidraulic d'aprafitament
de I'aigua de la font de ses Artigues, documentat
ja en el segle XIII, es un altre importantissim element
patrimonial associat a I'area de s'Estret, ja que s'hi
localitzen la naixen~a del sistema (Ia font i la siquia) i alguns
dels mol ins d'aigua que en fan part.
Un altre indret que cal destacar es I'hort de Can Sec de
Tofla (sectors 57 i 58), que constitueix una de les arees marjades
de regadiu mes important en extensi6 del municipi
d' Alar6. La caracteritza el fet d' estendre's des de la Ifnia de
penyals, on apareixen les dues surgencies hidriques mes
importants, fins al fons del talveg, la qual cosa implica dos
tipus de disposicions dels marges per tal de guanyar la
maxima superficie de conreu.
En el vessant els marges es distribueixen de forma
paral·lela continua amb dos eixos d'acces, un cami que
remunta cap a Can Jerani i una rampa esglaonada que porta
cap a la font de Can Sec, accessos completats amb rampes
laterals i frantals entre marjades; mentre que en el fons
del talveg anul·len el torrent i presenten un cami lateral i
rampes d'acces. Un element de gran singularitat es la
presencia d'una petita disposici6 paral·lela concentrica en
el fons del talveg configurada per 4 marjades, dues de les
quais s6n circulars.
Aquesta horta rebia les aportacions de la font de sa
Figuera, la font de Can Sec i dues petites surgencies d'aigua
que tan sols ragen quan les fonts de dalt presenten un
gran cabal. La distribuci6 de I'aigua es feia des de dos safareigs
a traves de siquies de pedra situades a peu de marge.
EI puig de la Forca (sector 46) esdeve singular per la disposici6
concentrica dels seus marges amb un sistema d'accessos
basat en rampes, escalons volats i escales laterals.
Eis murs, alguns de Is quais destaquen per la seva al~aria i
Ilargaria, es bastiren amb conglomerats i calcaria, i els diferents
tipus de paredat indiquen constants reparacions i
modificacions en el tur6, i tambe una parcel·laci6 posterior
a la seva construcci6.
Bona part de les marjades del comellar del Clot des Guix
poden considerar-se d'interes preferent, concretament les
del vessant occidental. Coincideixen amb els indrets calcaris
mes racallosos de I'area d'estudi des Rafal-Ca ses Senyores-Cas
Secretari, on predominen les disposicions
paral·leles en ziga-zaga, que en algun indret esdevenen
geometriques no paral·leles per poder adaptar-se ales
roques. La pedra mes emprada per bastir aquestes estructures
de pedra en sec es la calcaria massiva sense gaire adobament
i, en menor grau, les 1I0ses.En els marges s6n quasi
inexistents els pujadors, perque I'acces el facilita la disposici6
i camins de ferradura 0 carro que remunten els costers.
En canvi el bra6, per acumular pedra, es molt frequent.
En aquest mateix comellar hi ha nombrases construccions
de pedra en sec associades a l'explotaci6 d'aquestes
terres (eres de batre, ratios de sitja) i a l'obtenci6 d'aigua
(el pou amb capelleta integrat en un marge de Ca na Maria
Guixera i una font de mina).
Can Bixet (sector 49) constitueix un camp marjat amb una
disposici6 singular: un torrent anul·lat amb parats de tra~at
rectilini i bra6 ample, un dels quais fa de cami d'acces a la
casa, iamb les ribes marjades de forma paral·lela continua
i un sistema de pujadors basat en escales laterals, escales
frantals i rampes. En aquest indret el paredat dels marges
es de pedra arenosa poc treballada i s'hi integra una casa
amb aljub que permet el rec de la marjada inferior.