Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

iencies entre diferents membres d'Espanya, Fran~a, Grecia,
Italia i Portugal, que s'han marcat com a objectiu la realitzaci6
d'un programa experimental de revaloraci6 dels
espais marjats mediterranis mitjan~ant una xarxa de 14
projectes.
Per altra banda, el programa REPPIS,desenvolupat
entre 1997 i 1999 i enquadrat dins I'article 10 del FEDER
(Comissi6 Europea. Direcci6 General XVI), ha estat promogut
pel Parc naturel regional du Luberon de la regi6 francesa
de Provence-Alpes-Cote d'Azur; el municipi de Corsano
de la regi6 italiana de la Pulla; el Consell de Mallorca i
la regi6 grega de l'Epir. Cada col·laborador ha duit a terme
una operaci6 pilot a la seva regi6, que ha consistit en I'elecci6
d'un element patrimonial de pedra en sec que ha
estat objecte d'estudi i de rehabilitaci6. Aixf mateix, s'han
realitzat intercanvis entre els margers de les diferents
regions, s'han analitzat les iniciatives de formaci6 i la seva
relaci6 amb el mercat de treball i s'han fet propostes de
desenvolupament d'un turisme interessat en el patrimoni
de pedra en see.
EI programa MEDSTONE, iniciat el 1999 iamb finalitzaci6
prevista e12002, s'enquadra dins I'article 10 del Recite
II ERDF i aglutina tres illes mediterranies (Pantelleria,
Naxos i Mallorca) amb el denominador comu d'un valu6s
patrimoni de pedra en see. En aquest programa de cooperaci6
interregional, les institucions publiques i el sector privat
de les tres illes col·laboren en la realitzaci6 de projectes
locals i d'activitats per tal de crear un Centre Mediterrani,
que es proposa com a punt de referencia per al desenvolupament
de polftiques i accions Iligades a la conservaci6 i
desenvolupament sostingut dels paisatges de pedra en sec
ales illes mediterranies. Tambe es preten la cooperaci6
interregional en la definici6 de polftiques, estrategies i programes
operatius comuns i la promoci6 de les iniciatives
locals i I'intercanvi continu d'informaci6 i experiencies.
L'interes en I'estudi i la protecci6 de la pedra en sec,
en general, i de les marjades, en particular, es creixent,
com ho demostra I'abundant producci6 editada i les
nombroses reunions cientifiques duites a terme, que, fins
i tot, han donat 1I0c a un seguit de congressos internacionals
de caracter bianual (Bari, 1988; Barcelona, 1990;
Anoia -Creta-, 1992; Mallorca, 1994; Imperia, 1996;
Brignoles, 1998; Penfscola, 2000).
Les revistes i butlletins centrats en el tema de ta pedra
en sec s6n tambe elements importants de difusi6 d'aquest
patrimoni; engloben interessants articles de recerca, pero
tambe divulguen iniciatives i publicacions relacionades amb
el tema. En s6n exemples La lettre des terrasses. Bulletin de
liaison du reseau PROTERRA; L'architecture vernaculaire,
editada pel CERAV (Centre d'etudes et de recherches sur
I'architecture vernaculaire) i el monografic Pedra seca editat
per Cercle d'lnvestigaci6 i Documentaci6 Medieval de
Catalunya.
Les associacions que tenen com a objectiu divulgar i
emprendre accions per salvaguardar i rehabilitar tot aquest
patrimoni s6n tambe nombroses arreu de I'ambit europeu.
Hi ha, especialment, associacions de recerca i recuperaci6
d'aquest patrimoni com la Dry Stone Walling Association of
Great Britain, la Dry Stone Walling Association of South
Wales, I'lnstitut de Prehistoire et d'Archeologie des Alpes-
Maritimes, el Groupe de Recherches et d'Etudes Historiques
en Provence, el Centre d'etudes et de recherches sur
I'architecture vernaculaire, l'Association de sauvegarde,
d'etude et de recherche pour Ie patrimoine naturel et culturel
du Centre-Var, la Societe scientifique internationale
pour I'etude pluridisciplinaire de la pierre seche, la Fundaci6
EISola (La Fatarella, Catalunya), l'Association Pierres d'lris,
el Centre Mediterraneen de l'Environnement, l'Agence
Paysages, la Federation Meridionale de la Pierre Seche,
l'Association Arethuse, l'Association Savoirs de Terroirs,
VOLUBILlS, les associacions Reseau europeen pour I'environnement
et les paysages i Sauvegarde du patrimoine et
de I'environnement de Soubes, ete., moltes de les quais
amplien els seus objectius cap a altres tematiques alienes a
la pedra en see. Per exemple, el Cercle d'lnvestigaci6 i
Documentaci6 Medieval de Catalunya va iniciar, I'any
2000, una campanya de recollida de signatures en defensa
de les barraques de pedra seca per tal d'obtenir una Ilei de
conservaci6 i provocar-ne la catalogaci6.
Les associacions i entitats publiques fomenten la divulgaci6
amb estudis especialitzats sobre els elements patrimonials
de pedra en sec, com les publicacions Construire
dans Ie Haut-Pays en connaissant I'architecture traditionnelle,
de la Direction Departementale de l'Agriculture et de
la Foret des Alpes-Maritimes, I'inventari departamental del
patrimoni cultural dels Alps Marftims realitzat per la Direction
du Patrimoine du Conseil General des Alpes-Maritimes
i el Ministere de la Culture 0 les publicacions del Consell de
Mallorca (FODESMA) sobre construccions de pedra en sec i
catalegs de marjades, camins i barraques.
Aquestes entitats tambe desenvolupen nombroses i
importants iniciatives encaminades a la revitalitzaci6 de 1'0fici
de marger, especialment amb cursos de formaci6; es el
cas de l'Escola Taller de Margers de FODESMA, que ha format
mes de 100 joves en aquesta professi6. Per exemple,
dins el marc de l'Ecomusee de la Roudoule (municipis de
Puget-Rostang, Auvare, La Croix-sur-Roudoule, Puget-Theniers,
Rigaut) s'ha condicionat un espai per experimentar
tecniques modernes de construcci6 de marjades, i a Cinque
Terre s'ha programat la creaci6 d'una escola de formaci6 en
la reconstrucci6 de murs de pedra en sec per a joves.
Aixf mateix, s'han creat espais dedicats a la divulgaci6
del patrimoni de pedra en sec que constitueixen formes de
difondre la importancia d'aquest patrimoni entre la poblaci610cal,
pero tambe creen nous focus d'interes turfstic i de
desenvolupament economic sostenible. En destaquen els