Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

A Alaro poden observar-se certes similituds constructives
entre els marges de les possessions de Solleric i Son
Bergues i els d'algunes possessions d'altres municipis de I'ilIa
(es Cabas a Santa Maria del Cami 0 Xorrigo a Palma)
que varen pertanyer a Manuel Salas Garau, propietari que
-al lIarg de la primera meitat del segle XX- va potenciar
ales seves possessions la construccio de marges amb unes
caracterfstiques ben definides (braons, paredats adobats) i
sobretot relacionades amb funcions hidrauliques (parats a
cons al·luvials i fons de comellars).
Eis pujadors no son elements gaire frequents en els camps
marjats d' Alaro. A la major part dels costers amb marjades
del municipi es facilita I'acces pels extrems dels marges 0
I'afavoreix la disposicio sense integrar pujadors en els murs;
aixi mateix, la xarxa de camins de pedra en sec de que disposava
cada propietat servia per arribar als diferents
sementers i rotes i remuntar-Ios, tot i que tambe la connectava
amb I'exterior.
S'hi ha trobat les tipologies mes comunes de pujadors,
escales i rampes, tant laterals com frontals, escalons volats,
i algunes formes menys frequents, com I'escala lateral
doble i la paret de tanca que s'esglaona per facilitar-hi I'acces
per un lateral. Tots aquests pujadors es relacionen amb
petites extensions marjades de disposici6 paral·lela continua
de les zones d'establiments i en els indrets de gran
qualitat constructiva que normalment coincideixen amb
horts i jardins. Son paradigmMiques en aquest aspecte les
escales laterals integrades i els escalons volats de Can Jaumico,
les escales de Son Curt i les rampes frontals de I'hort
de Can Sec de Tofla (sector 58).
ELEMENTS D'APROFITAMENT
DELS RECURSOS HiDRICS ASSOCIATS
ALS CAMPS MARJATS
Arreu dels camps marjats del municipi poden localitzar-se
diferents elements de pedra en sec destinats a I'obtencio
d'aigua. Les fonts, situades a les zones de contacte entre
materials permeables i impermeables, permetien el consum
d'aigua a animals i homes, i tambe la creacio d'una zona de
regadiu. Quan la surgencia d'aigua estava allunyada de les
cases de I'explotacio podia donar 1I0ca un petit hort marjat
al seu voltant, com es el cas d'alguns horts de la possessio de
Son Cadena (hort de la font de sa Capelleta i hort de Baix)
de I'area d'estudi d'Alcadena-Son Bergues-Son Fuster, 0
podia crear-se un sistema de canalitzacio per portar I'aigua
cap a les cases, on s'emmagatzemava i es regava un jardf 0
un hort (Son Bergues, Son Curt, sa Teulera, etc.).
La font de ses Artigues, situada a I'area d'estudi de
s'Estret, i la font des Pi, dins Solleric, son les dues surgencies
amb els sistemes de canalitzacio del cabal mes lIargs
del municipio La font de ses Artigues va donar Iloc a un
sistema hidraulic molt complex, amb I'abastiment dels
safareigs de diferents propietats i de la vila i I'accionament
d'un bon nombre de molins. Aquesta font, la siquia
i els deu molins que hi estan associats es troben ja documentats
en el segle XIII (KIRCHNER, H., 1997).
Les fonts mes interessants, des del punt de vista de la
pedra en sec, son les fonts de mina. A Alaro, la tipologia
mes comuna es la d'una mina excavada a una marjada
amb I'obertura d'acces en el marge; el tra~at i la coberta de
la galeria s6n variables, i tambe ho son les dimensions, i
sovint presenten pous d'orejament. Bon exemple en son les
fonts de I'hort i les rotes fredes des Verger (sectors 30 i 31),
la font de Son Fiol (proxima al sector 3) 0 la font d'en Xirga
a I'area d'estudi del clot d'Almadra-Son Coco.
Una altra tipologia, poc frequent, consisteix en la
construccio de I'obertura de la galeria sobre el repla de la
terrassa, que implica una petita escala per baixar a la
mina, com es el cas de la font de sa Teulera (area d'estudi
de Son Guitard-sa Teulera). Finalment, la tipologia
menys frequent es caracteritza per una galeria concebuda
com una construccio exempta situada sobre les marjades,
com ocorre en una font situada en el torrent des Verger
(area d'estudi des Verger-Son Penyaflor-Son Curt) 0 a
part de la galeria de la font de Son Fuster d'Alt (area d'estudi
d'Alcadena-Son Bergues-Son Fuster).
Pel que fa als pous, sovintegen en els fons de les valls
i on es parcel·laren grans propietats (establiments de sa
Teulera, de Son Fiol, etc.) 0 antigues terres comunals
(s'Estret), pel fet que cada nova petita propietat necessitava
una forma d'obtencio d'aigua si disposava d'aquest
recurs. Les tipologies mes comunes a Alaro son les del
pou nomes amb coil, 0 pou amb capelleta, situat sobre el
repla d'una marjqda; de forma mes esporadica, s'hi localitzen
pous integrats en els marges (sector 35, a I'area de
s'Estret).
Les sfnies son una altra forma d'extraccio d'aigua
tambe present al municipi, tot i que de manera mes rara.
Aquests enginys se situ en a la zona al·luvial de I'area del
puig de Bellveure-Son Grau, on cal destacar les sinies de
Son L1avia, Son Grau Gran i Son Grau Petit.
Pel que fa ales estructures de pedra en sec per emmagatzemar-hi
aigua, a Alaro hi ha nombroses cisternes amb
coil de pedra en sec que reben I'aportacio de la teulada
dels petits habitacles de rotes i establiments; a I'area de
s'Estret es singular una cisterna amb capelleta que aprofita
una petita cavitat carstica com a diposit (Ca na Serratonal.
En aquesta mateixa area d'estudi hi ha un aljub
integrat a una marjada, que recull I'aigua dels Ilisars del
camp marjat (Cas Siquier -sector 36-).