Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

La consecuci6 dels objectius del projecte PATIER es desenvolupa
mitjan~ant diverses fases de treball que integren la
delimitaci6 de l'extensi6 ocupada pels espais marjats, la
caracteritzaci6 constructiva, ambiental, d'usos i de conservaci6,
i finalitza amb la diagnosi del patrimoni marjat a partir
de I'analisi de les dades recoil ides i la definici6 d'unes
arees de maxim interes patrimonial.
Les tecniques aplicades per a l'obtenci6 de dades es
fonamenten en la fotointerpretaci6, el treball de camp i la
cartografia, que posteriorment s'integren i es processen
mitjan~ant sistemes d'informaci6 geografica.
La fase primera i basica per a la catalogaci6 del patrimoni
marjat es determinar-ne i quantificar-ne l'extensi6 territorial.
Per iniciar aquest proces es realitza una delimitaci6 previa
de la superficie ocupada per marjades mitjan~ant
fotointerpretaci6 estereoscopica d'imatges aeries actualitzades.
Sovint la fotografia aeria actualitzada no reflecteix be
I'abast territorial dels camps marjats, perque es possible
que no es puguin reconeixer perque estan coberts per
boscs, maquies 0 garrigues. La utilitzaci6 d'imatges mes
antigues, com a font complementaria, permet detectar
indrets marjats que avui dia no s6n identificables. Aquesta
comparaci6 de series historiques de fotos aeries es tambe
una eina util per establir les pautes espacials del proces d'evoluci6
del patrimoni marjat al lIarg de les darreres decades,
ja que reflecteix les extensions d'aquest patrimoni i de
conreus que han desaparegut, que s'han abandonat 0 que
s'han recuperat per causes diverses.
Indubtablement, la delimitaci6 definitiva de l'extensi6
ocupada per les terrasses tan sols es pot aconseguir mitjan~ant
els recorreguts sistematics de camp, que en verifiquen,
corregeixen i precisen els limits territorials.
EItreball de camp, a mes de verificar les arees establertes
amb la fotografia aeria, es el sistema indispensable per
recollir bona part de la resta de dades que es consideren en
la catalogaci6 del patrimoni marjat.
LA CARACTERITZACIO CONSTRUCTIVA, 2.2
AMBIENTAL, D'USOS I DE CONSERVACIO
DEL PATRIMONI MARJAT
En aquest estudi els camps marjats es conceben com un
patrimoni essencialment constructiu destinat a usos agricoles
iamb fortes implicacions ambientals. Per tant, la catalogaci6
s'ha centrat a definir-ne les caracteristiques constructives,
determinar-ne I'estat actual, tant en termp.s de
conservaci6 com d'usos, i avaluar-ne I'interes per a poste-
riors gestions i actuacions. Les dades referents a aquests
factors s6n tant de caire cartografic com descriptiu.
Per definir i analitzar I'estat actual del patrimoni marjat es
cartografien determinades variables que abasten la totalitat
del territori ocupat per les terrasses i que es refereixen a la
conservaci6, I'us agricola, els conreus i la fisonomia vegetal,
cadascuna de les quais d6na 1I0ca un mapa tematic.
Tot i que per a una catalogaci6 acurada d'elements
patrimonials de pedra en sec semblen adients les escales
grans per assolir un grau optim de detail, en aquest estudi
hem disposat, per al treball de camp, d'una cartografia que
ha variat entre 1'1:5.000 de Mallorca i Liguria i 1'1:25.000
dels Alps Marftims.
L'estat del patrimoni marjat ve definit per tres categories
establertes a partir del major 0 menor grau de conservaci6
dels marges que configuren un conjunt de terrasses. Esdiferencia
entre marjades en bon estat (presenten cap 0 pocs
sfmptomes de debilitat en els murs, la recuperaci6 dels quais
no suposaria una gran inversi6 economical; marjades en mal
estat (amb profusi6 de bombaments i esbaldrecs en els murs
que implicarien fortes inversions en temps i capital per ser
operatives) i destruYdes(restes puntuals que practicament no
es reconeixen malmeses per I'efecte d'agents antropics 0
naturals i considerades irrecuperables).
7. Detail de marjades paral·leles concentriques en bon estat de
conservaci6, utilizades per a la vinya i fotografiades en la seva aparen~a
hivernal (Cinque Terre, Liguria).