Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

exemple, el cas del marge de sa Regata, a la carretera de
sa Calobra, que arriba als 17 metres.
L'abundancia de les construccions de pedra en sec a
Mallorca ha determinat I'existencia d'un ofici propi, el de
marger, amb una certa importancia. Aquest ofici s'ha
desenvolupat d'una manera notable iamb caracteristiques
propies, de manera que ha generat una terminologia
particular que inclou les tasques, I'einam, la materia
primera i els elements constructius.
Tipologicament les estructures de pedra en sec s6n
prou variades i responen a diferents necessitats. En
podem destacar els murs de delimitaci6, els habitatges,
els camps de marjades i les estructures amb finalitat
hidrologica.
S6n molt significatius els murs de separaci6 de les propietats
i de les diferents subparcel·les en les explotacions.
Aquestes parets marquen totalment les terres planeres de
I'illa, especialment ales arees amb substrat calcarenftic,
com les marines de Llucmajor, de Llevant i de Petra.
EI proces de rompuda de noves terres per dedicar-Ies
a I'agricultura va funcionar aillarg de diversos segles mitjan~ant
el sistema de rotes, contracte d'arrendament de
terres a Ilarg termini a canvi de la rompuda d'aquestes
terres. Aquest sistema queda marcat sobre el territori per
una intensa presencia d'habitatges (barraques) bastides
igualment amb la tecnica de pedra en see. Les barraques,
a mes de I'activitat dels roters, tambe es lIiguen a aprofitaments
ramaders (barraques de bestiar) 0 a altres activitats
extractives (carb6, pedreres, recollida de neu ... )
La parcel·laci6 de terres comunals 0 de grans finques
han deixat la seva empremta en forma de parets de parti6,
pero tambe en la construcci6 de barraques 0 habitatges
temporals. S'Estret d'Alar6 i les rotes de Caimari s6n
dos bons exemples d'indrets que d'antuvi formaren part
de terres comunals i que donaren a Iloc a petites explotacions
d'olivar en els segles XVII i XIX, respectivament.
L'increment de les terres aprofitables va necessitar
igualment elements de control dels excessos hfdrics. En
aquest sentit, les terres del Pia de Mallorca estan sistematicament
drenades mitjan~ant albellons i sfquies, i la
major part dels cursos torrencials estan canalitzats entre
murs de pedra en sec i, en determinats casos, anul·lats
amb murs transversals (parats).
Finalment, I'element de pedra en sec mes destacable a
Mallorca s6n els condicionaments de la major part dels
vessants de la serra de Tramuntana mitjan~ant terrasses de
conreu suportades per murs de pedra seca (marjades).
Aquests camps, omnipresents en aquesta comarca, tant a
les zones de petita propietat com ales grans possessions,
iamb independencia de les litologies constitueixen entitats
complexes, en que, a mes de les terrasses, s'hi troben
nombrosos elements associats, des de camins a intricats
sistemes de drenatge i reconducci6 d'aigues, a mes de
mecanismes de connexi6, petits habitatges i elements de
suport.
L'expansi6 de les terres agrfcoles a la muntanya va
durar -en Ifnies generals- fins al comen~ament del
segle XX, tot i que ja des de les primeres decades d'aquesta
centuria es va iniciar un progressiu proces d'abandonament
dels territoris amb rendiments marginals, que
afecta primerament els municipis de la part mes abrupta
de la serralada iamb un regim de propietat latifundista.
En canvi, a determinats indrets amb una propietat minifundista
l'expansi6 de I'olivar, i consequentment de les
marjades, va durar fins a la primera meitat del segle XX
Sovint la construcci6 de marjades i d'altres elements
complexos de pedra en sec anava lIigada a I'alta rendibilitat
de determinats productes, com I'oli 0 el vi, tot i que als
terrenys marginals es pot associar sovint al sistema de rotes.
La pedra en sec no s'ha limitat tan sols als usos que
s'han descrit fins ara, sin6 que ha estat utilitzada per bastir
un important conjunt d'elements per ales funcions
mes variades. Aixf, destaquen per I'interes etnologic les
estructures destinades a la recollida i emmagatzematge
de la neu. Les activitats extractives preindustrials i d'explotaci6
dels boscs han generat tambe la seva propia
tipologia. Cal destacar-ne, per I'abundancia, els forns de
cal~, les barraques de carboner i els rotlos de sitja.
Des de les primeres decades del segle XX es va iniciar
un progressiu abandonament dels territoris amb rendiments
marginals i de bona part de les activitats extractives
amb construccions de pedra en sec associades. EI proces
es va accelerar a partir de la decada dels anys seixanta
amb l'aparici6 a I'illa del turisme de masses. Aquest va
abastar tota I'illa i el conjunt de les activitats rurals tradicionals,
amb especial incidencia en els territoris marjats,
que sofreixen actualment un proces d'urbanitzaci6 creixent
provocada per l'expansi6 del turisme residencial,
amb efectes ja evidents sobre les arees marjades.
Eis paisatges marcats per la presencia de la pedra en sec
s'estenen per tot Mallorca, tot i que tenen la maxima
expansi6 en dos models de territori. AI Migjorn i al Llevant
de I'illa, sobre paisatges planers i que litologicament
corresponen a plataformes de calcaries esculloses, I'element
definidor s6n les parets de delimitaci6 i les barraques
de falsa cupula, acompanyades d' altres estructures
menors com les basses -de recollida d'aigua- i les eres
-Iligades al conreu de cereals i Ilegum-.
A la zona muntanyosa de la serra de Tramuntana, els
elements de pedra en sec mes caracteristics s6n els camps
de marjades, amb una important xarxa de camins empedrats
i d'elements de regulaci6 de Is excessos hfdrics tambe
realitzats en pedra en see.