Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

ELEMENTS DE REGULARITZACIO DE
l'ESCORRENTIA SUPERFICIAL
Eis torrents de major potencial erosiu d' Alaro, torrent de
Solleric i torrent d'Almadra, estan canalitzats mitjan~ant
murs de pedra en sec que respecten en major 0 menor
grau el tra~at natural del ja~. Eis camps marjats d'ambdues
ribes d'aquests torrents es van disposant en funcio
de I'eix del curs d'aigua.
La major part dels afluents d'aquests dos torrents han
sofert I'anul·lacio deillit mitjan~ant la distribucio de marges
perpendiculars al talveg (parats). Amb la finalitat primordial
d'augmentar la resistencia a I'empenta de I'escorrentia,
els marges d'Alaro amb aquesta funcio solen tenir
un brae de amplaria considerable i les juntes del paredat
poc closes per facilitar el drenatge quan la marjada veu
superada la seva capacitat d'absorcio de la pluja. En son
exemples paradigmatics els parats de Is comellars des Pou
(sector 6) ides Noguers, dins I'area de Solleric, i de Son
Bergues (sector 17).
Pel que fa a casos d'afluents canalitzats, aquest tipus
de regularitzacio hidraulica es poc frequent a Alaro. Respecte
als afluents del torrent d'Almadra, es a la zona del
clot d'Almadra on es dugueren a terme actuacions de
canalitzacio de certs cursos subsidiaris (xaragall d'Oli Clar,
xaragall des Tossals, torrento de ses Rotes, torrento de sa
Tanca des Alfals), algunes de les quais constitueixen casos
singulars dins el municipi, pel fet de presentar enginys
subterranis, com el cas del xaragall d'Oli Clar que dins
Can Xalet va soterrat uns 175 m mitjan~ant una mina
amb coberta de volta (avui en part reblerta i en part
enfonsada), 0 desviacions, com la del torrento de sa Tanca
des Alfals (Son Ordines) per evitar la degradacio d'un
cami.
Una altra solucio for~a complexa es la canalitzacio
d'escorrentia que prove de camps albellonats d'Oli Clar
(area de Solleric), que dins Son Ordines (area del clot
d'Almadra-Son Coco) es interceptada a peu del marge de
partie entre les dues propietats mitjan~ant una canalitzacio
superficial que es desviada per damunt una carena
fins a abocar-Ia al torrento de sa Tanca des Alfals.
Pel que fa al torrent de Solleric, alguns dels seus
afluents (torrents de s'Estret, de sa Serreta, des Verger,
des comellar de sa Mata, de sa Font Figuera, de Son Grau
i alguns torrentons de I'area de Son Guitard-sa Teulera)
estan canalitzats mitjan~ant obra de pedra en sec quan
travessen les zones conreades. Ados d'ells, un de situ at a
I'area des Verger (torrent des Verger) i I'altre, a I'area de
Solleric (torrent de sa Font Figuera), es va modificar el perfil
del ja~ mitjan~ant la tecnica d'integrar la canalitzacio
en el paredat dels marges i donar 1I0c a successius salts
d'aigua.
CONSTRUCCIONS DE PEDRA EN
SEC ASSOCIADES ALS CAMPS MARJATS
«
3.1.4.2.6 u n:::
o
Hi ha nombroses construccions de pedra en sec associades
als camps marjats d' Alaro, les quais es bastiren amb
finalitats ben diverses. En primer 1I0c, cal esmentar la
importancia d'estructures per acumular la pedra obtinguda
de I'espedregament, tant de planta mes 0 menys circular
(c1apers) com de formes allargades (galeres). Son
dignes de mencio els clapers de Son Cadena i les galeres
de Son Bergues, a I'area d'estudi d'Alcadena-Son Bergues-Son
Fuster; i tambe la gran concentracio de c1apers
que hi ha a sa Casa d'Amunt i els formats per Iloses calcaries
de s'Hort Nou (sector 54), ambdos casos a I'area del
Clot d'Almadra-Son Coco.
Pel que fa a construccions amb finalitat agricola, en
destaquen nombroses eres de batre, testimoni de I'antiga
produccio de cereals de molts dels camps marjats d'Alaro,
i habitacles per resguardar-s'hi homes, estris i queviures
durant les tasques agricoles. Aixi mateix, es troben alguns
forns de cal~ i rotlos de sitja integrats en els camps marjats,
especialment ales arees de s'Estret i de Solleric.
A la possessio de Son Bergues destaquen dos coils de
tords amb estructura de pedra en sec integrats dins la zona
marjada. Un d'ells esta situ at sobre el brao d'un marge i
consisteix en un petit pareto per instal·lar-hi els filats i un
pedrfs; I'altre, molt mes elaborat, esta format per una
estructura exempta de planta quadrada sobre la qual se
situa un pedris i poden estendre's els filats; s'hi accedeix
per una escala lateral (fig. 92).