Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

que ha mantingut Palma, capital mallorquina des de la
dominaci6 musulmana, i que ha concentrat en tot moment
una preponderimcia politica sobre la resta del territori.
Igualment, ha marcat I'habitat en el territori mallorqui I'escassa
presencia de poblaci6 a la linia de costa, a causa de
la inseguretat de la Mediterrania des del segle XVI al XIX.
A partir de la segona meitat del segle XX, el desenvolupament
molt accelerat de l'activitat turistica ha duit com
a consequencia un canvi radical en la configuraci6 territorial,
que s'ha traduH en un despla~ament de la poblaci6 i
de les funcions economiques cap allitoral i un refor~ament
del pes de Palma.
EI comer~ mediterrani i la manufactura varen ser el suport
economic de Mallorca durant I'edat mitjana, periode d'especial
esplendor que es va enfonsar a partir del segle XV, enmig
de conflictes socials i en el context de la decadencia del
comer~ mediterrani. Poc a poc les activitats agraries varen
passar a constituir el fonament de I'economia insular des del
segle XVI i fins ben entrat el segle XX, tot i que des de les
darreres decades del segle XIX es manifestaren simptomes de
certa diversificaci6 amb un creixement manufacturer notori.
L'agricultura d' aquest perfode es va basar en la dedicaci6
de bona part de les terres planes de I'illa a cereals
-producte del quall'illa va ser endemicament deficitariai
I'area muntanyosa, sobretot la serra de Tramuntana, es va
especialitzar en la producci6 d'oli, encaminada en gran
part a l'exportaci6 i que constitula un element c1au per
intentar equilibrar la balan~a comercial deMaliorca.D.altres
conreus complementaris, amb influencia desigual
segons les epoques i comarques, varen ser la vinya, els Ilegums,
les plantes Iligades a la industria textil i, mes localitzadament,
els conreus d'horta, els dtrics i I'arros. A partir
del segle XIX I'arboricultura de seca va agafar molta d'importancia,
sobretot amb I'ametler, la figuera i el garrover,
que esdevingueren predominants a I'area planera de I'illa, i
arraconaren I'olivar a les zones de muntanya.
L'activitat agraria a Mallorca ha anat associada a la presencia
d'estructures bastides en pedra en sec, que tenen una implicaci6
molt notoria en els paisatges insulars, com a testimoni
d'aspectes tan diversos com I'estructura de la propietat, I'activitat
agricola i la ramadera 0 l'explotaci6 del bose.
EI gran desenvolupament d'aquestes construccions i la
seva varietat s'ha d'atribuir a la conjunci6 de circumstancies
fisiques i historiques.
Entre els factors fisics destaca la litologia calcaria predominant,
que ha proporcionat material abundant i de
gran qualitat, la qual cosa ha facilitat la construcci6 d'estructures
complexes. Per altra part, la presencia d'altres
litologies menys abundants enriqueix la varietat de tipologies
que hi ha. EI relleu esquerp, combinat amb la possibilitat
de precipitacions intenses, ha obligat a construir
estructures -bastides en pedra en sec- encaminades a
evitar els processos erosius, les inundacions i a permetre el
conreu de vessants.
EI c1ima, caracteritzat per epoques de fortes sequeres,
ha obligat a la creaci6 d'un gran nombre d'obres de captaci6
i emmagatzemament d'aigua. EI desenvolupament d'aquestes
estructures pot ser molt gran, com les lIargues
galeries de les fonts de mina, 0 poden respondre a dissenys
mes senzills, com les basses, els cocons i els abeuradors.
Pel que fa als factors historics, I'existencia de parets i
marges es citada ja a la documentaci6 del segle XIII, tot i
que el gran desenvolupament d'aquestes construccions
s'ha d'atribuir a epoques posteriors. Sembla, per exemple,
que l'expansi6 de les terres agricoles a la muntanya va
durar -en linies generals- fins al comen~ament del segle
XX, amb diverses epoques d'especial creixement. En tot
cas, la configuraci6 actual de les marjades i parets es pot
atribuir en gran part al segle XIX, durant el qualla inversi6
en la construcci6 de marges assoleix una gran intensitat i
se'n milloren notablement els resultats tecnics.
La Societat Economica d'Amics del Pais del Regne de
Mallorca, creada el 1778 per imposici6 del Govern, va
esdevenir un element de millora dels conreus tradicionals
(olivera i vinya) i d'introducci6 d'altres fins aleshores poc
arrelats (garrover i ametler), i tambe de renovaci6 de tecniques
agricoles (adobs naturals) i noyes irrigacions. Aquest
interes per millorar el desenvolupament agricola va donar
Iloc a la difusi6 i promoci6 d'enginys i tecniques, en que
s'inclola la construcci6 de marjades i la regularitzaci6 de
I'escorrentia (ANONIM, 1784).
Continuant amb la mateixa Ifnia de millora de les terres
agricoles, el 1903 s'edita un tractat d'agricultura (ESTEL-
RICH, P, 1903) en el qual es menciona c1arament la necessitat
d'espedregar els camps i de marjar els terrenys amb
pendents superiors a 45° per evitar I'arrossegament de
terra amb les pluges.
No cal tampoc menysprear la influencia d'altres factors
sobre els aspectes tecnics, com es el cas de la construcci6
d'una extensa xarxa de carreteres de muntanya al segle XIX
i la primera meitat del XX. La direcci6 d'aquestes obres des
de 1846 correspongue al Cos d'Enginyers de Camins,
Canals i Ports, els membres del qual potenciaren la tecnica
de marges enqueixalats, fins aleshores molt poc habitual.
La construcci6 d'aquest tipus de paredat en els murs de
sustentaci6 de les noyes carreteres va esdevenir un model
imitat en els camps de conreu i jardins en que es duien a
terme grans inversions. Per altra part, s'assoliren murs d'unes
dimensions molt superiors ales anteriors, com es, per