Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

Com a resultat del treball en comu dels diferents equips
participants s'han establert una serie de conclusions que
fan referencia, per una part, a la metodologia de catalogaci6
proposada en el projecte i, per altra, a I'estat actual i a
la problematica del patrimoni de marjades.
EI treball comu dels equips d'investigadors de les tres
regions ha suposat un seguit d'actuacions encaminades a
dissenyar una eina de catalogaci6 aplicable a altres regions
d'Europa. Aquestes accions s'han centrat en:
• Intercanviar els coneixements de tipologies constructives
i disposicions.
• Dissenyar, a partir de la reflexi6 comuna, un model de fitxa
aplicable als diferents entorns.
• Constatar les grans similituds entre les arees estudiades,
salvades tant les diferencies imposades per elements del
medi ffsic (materials, pendents) com les socials i economiques.
• Posar en comu diferents resultats en funci6 de I'escala de
treball i programes de tractament de la informaci6 utilitzats,
a fi de determinar-ne els mes adients.
• Enriquir els coneixements dels diferents equips mitjan\ant
l'aproximaci6 ales diverses realitats regionals
que permeten les visites de camp efectuades durant les
jornades de treball.
• Comparar solucions i intervencions de l'administraci6 i
de la iniciativa privada a cadascuna de les zones.
• Establir un glossari terminologic que permeti la comprensi6
entre els participants, ateses les dificultats derivades
de la manca d'un vocabulari especffic d'us comu, i
tambe de les varietats idiomatiques i dialectals.
• Resoldre els problemes derivats de les diferents escales
d'analisi i suport cartografic a I'abast.
Com a conclusi6 basica d'aquestes accions cal esmentar
la complexitat del patrimoni de marjades, que fa
necessaria la integraci6 de multiples factors, ames dels
relacionats directament amb les estructures constructives,
per a qualsevol estudi encaminat a la catalogaci6, I'analisi i
la gesti6 d'aquest patrimoni. Aixf, s6n basics els factors
ambientals, socioculturals i d'us.
La pro posta de fitxa de catalogaci6 d'aquest programa
ha suposat un esfor~ d'integraci6 d'informaci6 d'aquests
factors, tot i que es susceptible de modificacions que integrin
un major detail d'aspectes mediambientals (riscs naturals,
hidrologia, c1imatologia i geologia).
Per a possibles iniciatives de gesti6 i conservaci6 del
patrimoni de marjades, el programa PATIER proposa una
metodologia de catalogaci6 previa a qualsevol actuaci6 i
que segueix les fases seguents:
• Delimitar cartograficament totes les arees marjades a
una escala detallada, amb I'ajut de la fotointerpretaci6 i
del treball de camp.
• Elaborar cartografia tematica sobre I'estat de conservaci6
i els grans grups d'usos, a partir del recorregut del
territori.
• Dividir el territori en un conjunt d'arees d'analisi sobre les
quais s'estudien les caracterfstiques constructives i
mediambientals generals, que es recullen en un conjunt
d'informacions contingudes en el model de fitxa d'area.
• Analitzar detalladament uns sectors d'estudi les informacions
dels quais es concreten a la fitxa de sector.
• Realitzar una diagnosi territorial d'aquestes arees amb
I'ajut de tecniques cartografiques d'integraci6 de dades.
Eis sistemes d'informaci6 geografica es mostren com a
eines utils per a I'analisi i gairebe imprescindibles per a la
plasmaci6 cartografica dels resultats, pero no poden obviar
mai la tasca de treball de camp a unes escales de cartografia
de detail.
Les arees marjades constitueixen un model de paisatge
constru"lt que abasta una part molt significativa del sud del
continent europeu, i, per tant, qualsevol actuaci6 sobre
aquests territoris inevitablement ha de tenir en compte
aquest patrimoni. De fet, ales tres zones d'estudi, les arees
actualment marjades ocupen una extensi6 molt notable
del territori. Aixf, el terme municipal d'Alar6, a Mallorca,
presenta 23,63 km 2 (el 52,2%) de superffcie marjada, i a
Cinque Terre (Liguria) els municipis de Riomaggiore i Vernazza
sumen 12,72 km 2 de marjades (56,01 % dels termes).
L'extrapolaci6 d'aquests resultats al vessant mediterrani
europeu permet suposar que I'ordre de magnitud de
I'espai regulat amb marjades assoleix milers de quilometres
quadrats.
L'interes patrimonial dels espais marjats es molt elevat,
tant pels valors constructius com pels valors paisatgfstics.
L'analisi dels territoris objecte del programa ha
aportat la coneixen~a i la catalogaci6 d'espais que poden
actuar com a models tipologics en una catalogaci6
ampliada a altres ambits geografics. Alguns d'aquests
espais tenen valors basicament paisatgfstics (vinyes entre
Porciano i Volastra -Liguria-, vessants alpins de Breilsur-Roya
-Alps Marftims-, paratge de s'Estret -Mallorca-).
Altres indrets tenen valors constructius excepcionals
com Can Jaumico (Mallorca) i Saint Cezaire-sur-Siagne
(Alps Marftims).
Eis elements constructius que conformen el patrimoni
marjat mediterrani s6n tipologicament similars, com ha