Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

More documents

Recommendations

Info

•• formacions arbories •• formacions arbustives •• formacions herbacies +-+-+ Terme mUDicipal CorlJes de nlvell - intervals 200 m --- Torrents Vwi principal ••• ElevsciollS principals
Hi ha una clara relaci6 entre les formacions vegetals i els estadis d'us 0 abandonament de les arees amb marjades. Les comunitats herbacies s'associen a les superficies que tenen un aprofitament agricola de seea 0 de regadiu i que sovint es combina amb un us ramader. Eis camps lIaurats recentment 0 molt pasturats i de cobertura herbacia irrellevant s'han inclos tambe dins aquesta categoria. Hi ha una part important de l'extensi6 que no esta en us colonitzada per diferents garrigues i maquies; i, logicament, la menor superffcie correspon a les zones que s'abandonaren en temps preterits i que actualment s6n cobertes de masses forestals. A I'espai marjat d'Alar6 s'ha reconegut un ampli espectre de comunitats, moltes d'elles ben desenvolupades iamb una bona representaci6 de les especies caracterfstiques. Tot i aixo, algunes estan molt fraccionades, desestructurades i s'identifiquen amb dificultat. La diversitat i riquesa de formacions vegetals en un habitat tan especial es recull a la figura 130, en que les comunitats s'han agrupat segons els principals tipus de vegetaci6 que estableixen RIVAS- MARTINEZ, M. et al. (1992) i BOLOS, O. (1996). Vegetaci6 arvense i herbassars sees 0 mitjanament humits. En els camps marjats d' Alar6 res formacions arvenses s6n les formacions herbacies mes frequents i les que ocupen major superficie. Apareixen sempre a espais oberts on no hi ha garrigues 0 formacions boscoses que ocupen el terreny. Pel seu rendiment com a pastures, s6n afavorides i, sovint, potenciades directament per I'home. Dins aquesta categoria s'han inclos les comunitats que pertanyen als ordres Secalietalia cerealis i Polygono-Chenopodietalia polyspermi, els prats i pradells seesde I'ordre Thero-Brachypodietalia phoenicoidis i els prats humits de I'ordre Brachypodietalia phoenicoidis. Aquests ordres estan perfectament representats en el terme municipal i s6n gairebe omnipresents en els camps de conreu i en els horts marjats, tant si estan en us com si resten abandonats. En aquest darrer cas, conviuen 0 formen part d'agrupacions arbustives 0 arbories. Ales arees de fruiters de seca (ametlers, garrovers, figueres i vinya) les poblacions amb ravenissa blanca de I'associaci6 Diplotaxietum erucoidis s6n les mes frequents; mentre que I'horta i alguns ametlerars s6n colonitzats per la comunitat de vinagrella (assoc. Citro-Oxalidetum pes-caprae). Quan les marjades estan integrades en una area de conreu de seca i Ilaurades i sembrades amb menor frequencia, s'hi estableixen prats que estan colonitzats per comunitats silvestres que pertanyen a associacions de fisonomies molt diferents, pero amb la caracteristica comuna d'estar ben adaptades a condicions de major aridesa que les anteriors. EI prat see mes estes al terme es el llistonar (assoc. Hypochoerido-Brachypodietum retusi), que forma un fenassar davall les oliveres de zones no Ilaurades i sense exces de carrega ramadera. EI segueix en importancia la comunitat sabanoide i xerica de fenas de cuca (assoc. Andropogonetum hirto-pubescentis), que ocupa petits redols a zones improductives i a voreres de camins. La comunitat del fenassar de marge (assoc. Brachypodietum phoenicoidis) es localitza als peus de marges situats a Ilocs amb humitat elevada i no sotmesos a pastura intensiva (vores de fonts, camins 0 torrents). Altres comunitats apareixen de forma puntual en el municipi d'Alar6: l'associaci6 de colomes (assoc. Ridolfio- Linarietum triphyllae), que creix entre els cereals; la comunitat endemica d'estepa blenera (assoc. Poo-Phlomidetum italicae), que es troba a determinats olivars molt pasturats iamb sols profunds de les arees de Solleric i del clot d'Almadra-Son Coc6; 0 els pradells de plantes anuals (assoc. Crassuletum tillaeae) dels olivars de I'area de Solleric, on el sol es escas i descarbonatat. Vegetaci6 ruderal La vegetaci6 ruderal, que inclou formacions que es beneficien de I'activitat humana i que viuen a voreres, abocaments i rodalies d'habitatges humans 0 del bestiar, es pot considerar abundant sobre les marjades. Ales marjades de seca, s'hi troben representades les comunitats de blets (assoc. Chenopodietum muralis), els herbassars de Ilevamans i malves (assoc. Calendulo arvensis-Lavateretum creticae), i de fletxes (AI Hordeion leporini); hi es rara, pero, la comunitat de sordanaia (assoc. Resedo-Chrysanthemetum coronarii). Altres comunitats se situen sobre marjades de regadiu o amb un cert grau d'humitat en el substrat. D'entre elles destaquen la comunitat d'alexandri (assoc. Urtico-Smyrnietum olusatri), que creix esponerosa a les zones de baixa altitud i a I'horta; I'olivardar (assoc. Inulo-Oryzopsietum miliaceae), propi de vores de camins i marjades d'horta abandonades; i, molt puntualment, les gespes de la comunitat nitrofila de jonces (assoc. Trifolieto-Cynodontetum), que colonitzen voreres de pous i horts. Vegetaci6 helofitiea de siquies i vores de safareigs agrieoles Les comunitats vegetals silvestres que requereixen substrats amb humitat elevada i abundancia de materia organica es troben a Alar6 de manera fraccionada i incompleta; fins i tot, poden esser monoespedfiques a determinats Ilocs.
Page 1 and 2:
. / I 1 1 1 j j '?". ~ :--.) . :('1
Page 3 and 4:
DIRECTOR: ANTONI (OLOMAR MARl (OORD
Page 6 and 7:
Aquest Ilibre es una mostra mes de
Page 8 and 9:
Ce livre temoigne a nouveau de I'es
Page 10:
1. INTRODUCCIO
Page 13 and 14:
Amb aixo els camps de marjades esde
Page 15 and 16:
• diaries de Banyalbufar, en fase
Page 17 and 18:
•
Page 19 and 20:
1988 funciona una escola per ala re
Page 21 and 22:
las regiones. La poblacion originar
Page 23 and 24:
el ecomuseo dei terrazzamenti e del
Page 25 and 26:
egions. La population originaire s'
Page 27 and 28:
•prendre conscience de I'importan
Page 29 and 30:
secco, infatti in altri settori i p
Page 31 and 32:
varieta antiche di alberi da frutto
Page 34 and 35:
La consecuci6 dels objectius del pr
Page 36 and 37:
Per coneixer la situaci6 real del p
Page 38 and 39:
La fitxa d'area inclou un conjunt d
Page 40 and 41:
EI calcul per determinar concretame
Page 42 and 43:
Eis camps marjats amb disposicions
Page 44 and 45:
42. Exemple de marge amb paredat de
Page 46 and 47:
48. Marge de paredat poc adobat (Sa
Page 48:
anomenar aquest doble mur, a Mallor
Page 51 and 52:
h) Sistemes hidraulics de regularit
Page 53 and 54:
Altres elements hidraulics s6n els
Page 55 and 56:
La fitxa d'area consta tambe d'una
Page 57 and 58:
de treball. En el projecte PATIER s
Page 59:
AREA SECTOR Top6nim: Localitzaci6:
Page 62 and 63:
•ejemplo, pueden coincidir con un
Page 64 and 65:
•abancalado. Los tramos sin muros
Page 66 and 67:
Las juntas del paramento constituye
Page 68 and 69:
Una vez obtenida toda la informaci6
Page 70 and 71: AREA SECTOR Top6nimo: Localizaci6n:
Page 72 and 73: 64. Muro de bancal con orificios pa
Page 74 and 75: Dans chaque aire d·etude. on chois
Page 76 and 77: ajuste a des solutions regulieres.
Page 78 and 79: terrasse. Pour eviter cela, il exis
Page 80 and 81: L'utilisation d'un GIS vectoriel ou
Page 82 and 83: AIRE SECTEUR Toponyme: Localisation
Page 84 and 85: - 75. Galerie d'une des sources de
Page 86 and 87: di delimitazione possono essere amb
Page 88 and 89: ,. ' I campi terrazzati con disposi
Page 90 and 91: •accumulando pietre di piccole di
Page 92 and 93: zio, come pure di localizzare i div
Page 94 and 95: AREA SEDORE Arare: Patare: Ta~lere
Page 96 and 97: 70. Doppia scala laterale. (Pagina
Page 99 and 100: Mallorca, amb 3640 km 2 , constitue
Page 101 and 102: que ha mantingut Palma, capital mal
Page 103 and 104: APLICACIO DE LA METODOLOGIA A LA ZO
Page 105 and 106: viades cap a Solleric i Son Ordines
Page 108 and 109: Les arees d'estudi en que ha predom
Page 110 and 111: ucions geometriques no paral·leles
Page 112 and 113: A Alaro poden observar-se certes si
Page 114 and 115: ESTAT DE CONSERVACIO DEL PATRIMONI
Page 116 and 117: Eis conreus d'herbacies de seca sen
Page 118 and 119: marjades productives •• marjade
Page 122 and 123: Ais terrenys argilosos 0 margosos t
Page 124 and 125: PATRIfv10NI DE MARJADES A LA MEDITE
Page 126 and 127: INTERES BOTANIC DE lES AREES MARJAD
Page 128 and 129: - CI. QUERCO-FAGETEA Br.-BI. et Vli
Page 130 and 131: •• matiades en bon estat produc
Page 132 and 133: la vegetaci6 silvestre; s'hi han de
Page 134 and 135: le pendent, que en alguns punts ass
Page 137: APLICACIONS
Page 140 and 141: PATRIMONIO DI TERR.AZZE NEL MEDITER
Page 142 and 143: • PATRIMONIO DI TERRAZZE ~JEL MED
Page 144 and 145: svolge anche un ruolo fondamentale
Page 146 and 147: PATRIMONIO DI TERRAZZE NEL MEDITERR
Page 148 and 149: PATRIMO~JIO DI TERRAZZE NEL MEDITER
Page 150 and 151: tativa di situazioni di dissesto e/
Page 152 and 153: I t Limite comunale !soipoe: equidi
Page 154 and 155: 173. L'immagine ripresa nel 1986 mo
Page 156 and 157: Come si e gia detto in precedenza,
Page 158 and 159: + - + Limite comunale _ Iaoipoc: eq
Page 160 and 161: PATRIMONIO DI TERRAZZE NEL MEDITERR
Page 162 and 163: In genera Ie si riscontra una netta
Page 164 and 165: Pr' ~ RI Vi () N I G u H 1R A ZZ EN
Page 166 and 167: PRODUTIIVITA NELLE AREE TERRAZZATE
Page 168 and 169: I I Limite romunal. IsoiJllO: eqWdi
Page 170 and 171:
CONFRONTI FRA I TERRAZZAMENTI IN EP
Page 172 and 173:
senza di siepi morte, realizzate co
Page 175:
APLICACIONS
Page 178 and 179:
sont ravinees par les ruisseaux aff
Page 180 and 181:
pherie. Un reseau de petits canaux
Page 182 and 183:
I Bancao N -=:J o 500m Commune de B
Page 184 and 185:
Les terrasses couvrent 73,5% de la
Page 186 and 187:
L'ombre des oliviers y est dense, u
Page 188 and 189:
un tronc d'arbre autrefois?) et con
Page 190 and 191:
materiel rocheux, la faible quantit
Page 192 and 193:
Ce versant est tres utilise : 53,63
Page 194 and 195:
LES AIRES D'ETUDE DE SAINT-CEZAIRE-
Page 196 and 197:
Les mauvaises conditions subies par
Page 198 and 199:
Une heure et demie est necessaire p
Page 200 and 201:
Non reconnaissables 80% 273 Saint-C
Page 202 and 203:
_ PATRIMOINE DES TERRASSE') EN M[DI
Page 204 and 205:
• La diversite des amenagements e
Page 206 and 207:
passage a I'etage montagnard avec Q
Page 208 and 209:
LE VILLAGE, AU CENTRE DES AMENAGEME
Page 210 and 211:
I Bancao N -=::J o 500m Commune de
Page 212 and 213:
f -==ancao o 500m Commune de BREIL-
Page 214 and 215:
• Praghiou ,\-" Bancao , '-\ \ ',
Page 217 and 218:
Com a resultat del treball en comu
Page 219 and 220:
Como resultado del trabajo en comun
Page 221 and 222:
Le travail commun des differentes e
Page 223:
5. GLOSSARI
Page 226 and 227:
CATALA (MAllORCA) ESPANOl FRAN~AIS
Page 228 and 229:
CATAlA (MAllORCA) ESPANOl FRANC;:AI
Page 231:
6. BIBLIOGRAFIA
Page 234 and 235:
ORDINAS, A; ORDINAS, G.; REYNtS, A
Page 236 and 237:
TERRANOVA, R. (2001) "Le Cinque Ter
Page 239:
- - -J---.
show all

Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?