Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

de treball. En el projecte PATIER s'ha experimentat amb
tres softwares diferents, dos sistemes vectorials (Microstation-Geographics
i Microstation-MGE) i un raster (Idrisi
Maplnfo), que han permes seguir perfectament aquesta
proposta metodologica.
GESTIO DE LA INFORMACIO
CARTOGRAFICA
Tota la informaci6 cartografica obtinguda es gestiona
amb el GIS, que permet la representaci6 i la interrelaci6
entre les variables considerades (estat de conservaci6, us
agricola, conreus i fisonomia vegetal). S'aconsegueixen
resultats numerics de cadascuna de les variables, i posteriorment
es creuen segons uns criteris establerts.
Ates que la finalitat primordial de la catalogaci6 del
patrimoni marjat es coneixer-ne les caracteristiques constructives
i I'estat actual, la interrelaci6 de variables cartografiques
es fonamenta en I'estat de conservaci6. AixI,
s'estableix en primer 1I0c la relaci6 existent entre la conservaci6
i I'us agricola, els resultats de la qual es creuen
amb la variable "conreus". Amb aquest proces es vol
esbrinar si existeix una relaci6 directa entre bon estat de
conservaci6 i marjades productives, per mes tard aprofundir
en si el manteniment dels camps marjats s'associa
amb uns determinats conreus en us.
Pel fet que la llegenda de la variable conreus pot ser
molt extensa, s'ha optat per agilitar els encreuaments
diferenciant tan sols entre el conreu predominant i la resta
agrupats en una sola categoria.
En segon Iloc, I'encreuament entre I'estat de conservaci6
i la fisonomia vegetal te la finalitat de poder coneixer
la possible relaci6 entre el temps d'abandonament i la
degradaci6, es a dir, si els camps marjats abandonats des
de mes antic (coberts de formacions arbories) estan mes
degradats que els coberts de formacions herbacies, en us
a abandonats recentment.
GESTIO DE LA INFORMACIO
DESCRIPTIVA
La informaci6 qualitativa recollida durant el treball de
camp i les fitxes tecniques emplenades s6n la base per
descriure i analitzar les caracteristiques mediambientals i
geografiques del territori; trets constructius i de conservaci6
del patrimoni marjat, singularitats tipologiques i
funcionals que s'hi han identificat.
Finalment, totes les dades, tant cartografiques com
numeriques a qualitatives, s6n la base del document final
"Cataleg del patrimoni marjat de ... ", en que es recuilia
caracteritzaci6 d'aquest patrimoni. Aquest cataleg s'ha
de dividir en dues parts, una que es basa en cadascuna de
les arees d'estudi establertes i I'altra que abasta tot el
territori d' estudi.
La primera es un informe sabre cada area en concret
en el qual es descriuen i s'analitzen totes les dades obtingudes,
fent esment especial als aspectes constructius,
I'estat actual i la funcionalitat. Tot aquest corpus informatiu
es complementa amb il·lustracions, tant fotografiques
com planimetriques, i una cartografia en que es fa
constar la localitzaci6 i les caracteristiques espacials de les
informacions esmentades mes amunt.
La segona esla sintesi resultant de les dades recollides
a totes les arees i que expliquen el conjunt territorial. En
aquest nivell es pot caracteritzar constructivament tot el
territori marjat, definir-ne I'estat i la funcionalitat actuals
i definir enclavaments d'interes preferent, es a dir, els
indrets que pelseu valor patrimonial haurien de ser objecte
de protecci6 a d'intervenci6. Evidentment, s'aporta
cartografia de tot el territori i imatges il·lustratives dels
aspectes constructius i de les singularitats.
La metodologia proposada permet catalogar el patrimoni
marjat i definir-ne I'estat actual en relaci6 a la conservaci6
i als usos; aixi mateix, permet establir els indrets
que pel seu valor patrimonial haurien de rebre actuacions
preferencials si es decideix intervenir sabre aquest patrimoni.
Pero per a la gesti6 de tot el patrimoni marjat d'un
territori es necessari establir, a mes, tots els factors
mediambientals que afecten la conservaci6 d'aquesta realitat
i fixar-ne els graus de fragilitat.
Evidentment, no pot obviar-se que l'acci6 d'esglaonar
te tambe nombroses i importants implicacions mediambientals,
entre les quais destaquen la Iluita contra l'erosi6
a la utilitzaci6 com a tallafoc, aspectes que haurien de ser
objecte d'un major aprofundiment en I'estudi de totes les
possibilitats de recuperaci6 i de protecci6 d'aquest patrimoni.
-