Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

Les arees d'estudi en que ha predominat el criteri de delimitacio
de vessants naturals han estat: I'area de s'Olivaret-
Can Cladera, on s'han considerat els costers orientals del
puig d'Alaro, i I'area d'Alcadena-Son Bergues-Son Fuster,
configurada pels costers de la meitat meridional del puig de
s'Alcadena.
Les conques hfdriques han estat criteris delimitadors en
els casos de I'area des Rafal-Cas Secretari-Ca ses Senyores,
que agrupa les terres limitrofes amb Santa de Maria del Cami
que pertanyen a la conca del torrent de Coanegra, de I'area
de sa Bastida-Son Poncet i de I'area des Verger-Son Penyaflor-Son
Curt.
L'area de s'Estret s'ha determinat amb criteris d'unitat
paisatgistica. Estracta d'una estreta vall que en alguns punts
assoleix forma de cano carstic, amb ambdos vessants caracteritzats
per les petites propietats derivades de I'establiment
de terres comunals en el segle XVII. Aixi mateix, s'ha definit
I'area del clot d'Almadra-Son Coco, configurada per la
depressio de Son Ordineslclot d'Almadra associada a una
presumpta dolina capturada per I'erosio remuntant, i la del
puig de Bellveure-Son Grau.
Ellimit de s61urba ha estat la base per definir I'area d'Alara,
que s'ha considerat essencial destriar per les implicacions
urbanistiques que I'afecten. L'unica gran propietat que
s'ha considerat fntegrament com a un area d'estudi ha estat
la de Solleric, tant per la importancia en extensio de la seva
superficie marjada (2,76 km 2 ) com per la seva valua patrimonial.
Les arees delimitades per estar conformades per conjunts
d'establiments derivats de la parcel·lacio gradual de
grans possessions i les terres romanents de les possessions
han estat les arees de Son Fiol-puig de Son Palou i Son Guitard-sa
Teulera.
EXTENSIO I PAUTES DE LOCALITZACIO
DEL PATRIMONI MARJAT
EI municipi d'Alaro, de 45,3 km 2 d' extensio, presenta una
superffcie marjada de 23,649 km 2 , es a dir, el 52,20% del
territori (fig. 106, 107). Aquests camps marjats s'estenen des
dels 160 m fins als 735 m d'alc;aria. La major concentracio de
marjades se situa a la zona muntanyosa de la meitat nord del
municipi, on el relleu es mes abrupte i era imprescindible
marjar-Io per poder-hi conrear, tot i que totes les elevacions
al"llades de la resta del territori (puig de Bellveure, puig de
Son Palou, etc.) tambe presenten aquestes estructures de
pedra en sec. En els fons de les valls per on transcorren els
torrents mes importants hi ha una superficie marjada menys
densa Iligada especialment a la contencio de les terrasses
fluvials, amb la particularitat que moltes parets de tanca
combinen la funcio de delimitacio de propietats 0 sementers
i la de contencio de terra.
Area no marjada
47,80%
Area marjada
52,20%
EI47,80% del territori sense marjades es relaciona majoritariament
amb la zona mes planera del municipi iamb les
parts altes dels relleus mes importants i esquerps del terme:
el puig d'Alcadena (813 m), el puig d'Alaro (820 m) i el puig
d'Amos (832 m) L'absencia de patrimoni marjat en aquests
indrets no implica la total inexistencia de construccions de
pedra en see: a la zona plana predominen les parets de tanca,
mentre que a la zona muntanyosa romanen nombrosos
camins i estructures que foren destinades a activitats d'explotacio
forestal (rotlos de sitja, forns de calc; i habitacles de
carboners i calciners)
CARACTERjSTlQUES CONSTRUCTIVES
DEL PATRIMONI MARJAT
TIPOLOGIES DE DISPOSICIO
DELS CAMPS MARJATS
En el municipi es distingeix c1arament entre els camps marjats
de les grans propietats i els de les zones on predomina
la petita propietat derivada de la parcel·lacio progressiva de
grans possessions 0 de terres comunals. A nivell constructiu
es percep c1arament I'afinitat entre camps marjats que anteriorment
formaren part d'una mateixa unitat 0 possessio.
Aixi mate ix, a les zones de parcel·lacions mes recents i atomitzades
s'observa que les marjades son el resultat de I'adaptacio
a les dimensions i a la forma de cada parcel·la; per
tant, es pot deduir perfectament que es bastiren despres
d'haver-s'hi fet I'establiment.
Les disposicions mes freqUents son les que segueixen
un ordre paral·lel en ziga-zaga 0 geometric no paral·lel, i
normalment no presenten un gran nombre d'elements
destinats a remuntar els marges (pujadors), perque la forma
de disposar les marjades ja facilita I'acces per cadascun
de Is extrems del mur. Les disposicions (fig. 108)
paral·leles en ziga-zaga s'associen majoritariament a
sementers de seca d'extensio considerable i situats a costers,
tant de grans com de petites propietats. Les distri-