Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

Hi ha una clara relaci6 entre les formacions vegetals i
els estadis d'us 0 abandonament de les arees amb marjades.
Les comunitats herbacies s'associen a les superficies
que tenen un aprofitament agricola de seea 0 de regadiu i
que sovint es combina amb un us ramader. Eis camps lIaurats
recentment 0 molt pasturats i de cobertura herbacia
irrellevant s'han inclos tambe dins aquesta categoria.
Hi ha una part important de l'extensi6 que no esta en
us colonitzada per diferents garrigues i maquies; i, logicament,
la menor superffcie correspon a les zones que s'abandonaren
en temps preterits i que actualment s6n cobertes
de masses forestals.
A I'espai marjat d'Alar6 s'ha reconegut un ampli espectre
de comunitats, moltes d'elles ben desenvolupades iamb
una bona representaci6 de les especies caracterfstiques. Tot
i aixo, algunes estan molt fraccionades, desestructurades i
s'identifiquen amb dificultat. La diversitat i riquesa de formacions
vegetals en un habitat tan especial es recull a la
figura 130, en que les comunitats s'han agrupat segons els
principals tipus de vegetaci6 que estableixen RIVAS-
MARTINEZ, M. et al. (1992) i BOLOS, O. (1996).
Vegetaci6 arvense i herbassars sees 0
mitjanament humits.
En els camps marjats d' Alar6 res formacions arvenses s6n
les formacions herbacies mes frequents i les que ocupen
major superficie. Apareixen sempre a espais oberts on no
hi ha garrigues 0 formacions boscoses que ocupen el
terreny. Pel seu rendiment com a pastures, s6n afavorides i,
sovint, potenciades directament per I'home. Dins aquesta
categoria s'han inclos les comunitats que pertanyen als
ordres Secalietalia cerealis i Polygono-Chenopodietalia
polyspermi, els prats i pradells seesde I'ordre Thero-Brachypodietalia
phoenicoidis i els prats humits de I'ordre Brachypodietalia
phoenicoidis.
Aquests ordres estan perfectament representats en el
terme municipal i s6n gairebe omnipresents en els camps de
conreu i en els horts marjats, tant si estan en us com si resten
abandonats. En aquest darrer cas, conviuen 0 formen
part d'agrupacions arbustives 0 arbories.
Ales arees de fruiters de seca (ametlers, garrovers, figueres
i vinya) les poblacions amb ravenissa blanca de I'associaci6
Diplotaxietum erucoidis s6n les mes frequents; mentre
que I'horta i alguns ametlerars s6n colonitzats per la comunitat
de vinagrella (assoc. Citro-Oxalidetum pes-caprae).
Quan les marjades estan integrades en una area de conreu
de seca i Ilaurades i sembrades amb menor frequencia,
s'hi estableixen prats que estan colonitzats per comunitats
silvestres que pertanyen a associacions de fisonomies molt
diferents, pero amb la caracteristica comuna d'estar ben
adaptades a condicions de major aridesa que les anteriors.
EI prat see mes estes al terme es el llistonar (assoc.
Hypochoerido-Brachypodietum retusi), que forma un
fenassar davall les oliveres de zones no Ilaurades i sense
exces de carrega ramadera. EI segueix en importancia la
comunitat sabanoide i xerica de fenas de cuca (assoc.
Andropogonetum hirto-pubescentis), que ocupa petits
redols a zones improductives i a voreres de camins.
La comunitat del fenassar de marge (assoc. Brachypodietum
phoenicoidis) es localitza als peus de marges
situats a Ilocs amb humitat elevada i no sotmesos a pastura
intensiva (vores de fonts, camins 0 torrents).
Altres comunitats apareixen de forma puntual en el
municipi d'Alar6: l'associaci6 de colomes (assoc. Ridolfio-
Linarietum triphyllae), que creix entre els cereals; la comunitat
endemica d'estepa blenera (assoc. Poo-Phlomidetum
italicae), que es troba a determinats olivars molt pasturats
iamb sols profunds de les arees de Solleric i del clot
d'Almadra-Son Coc6; 0 els pradells de plantes anuals
(assoc. Crassuletum tillaeae) dels olivars de I'area de Solleric,
on el sol es escas i descarbonatat.
Vegetaci6 ruderal
La vegetaci6 ruderal, que inclou formacions que es beneficien
de I'activitat humana i que viuen a voreres, abocaments
i rodalies d'habitatges humans 0 del bestiar, es pot
considerar abundant sobre les marjades.
Ales marjades de seca, s'hi troben representades les
comunitats de blets (assoc. Chenopodietum muralis), els
herbassars de Ilevamans i malves (assoc. Calendulo arvensis-Lavateretum
creticae), i de fletxes (AI Hordeion leporini);
hi es rara, pero, la comunitat de sordanaia (assoc.
Resedo-Chrysanthemetum coronarii).
Altres comunitats se situen sobre marjades de regadiu
o amb un cert grau d'humitat en el substrat. D'entre elles
destaquen la comunitat d'alexandri (assoc. Urtico-Smyrnietum
olusatri), que creix esponerosa a les zones de baixa
altitud i a I'horta; I'olivardar (assoc. Inulo-Oryzopsietum
miliaceae), propi de vores de camins i marjades
d'horta abandonades; i, molt puntualment, les gespes de
la comunitat nitrofila de jonces (assoc. Trifolieto-Cynodontetum),
que colonitzen voreres de pous i horts.
Vegetaci6 helofitiea de siquies i vores de safareigs
agrieoles
Les comunitats vegetals silvestres que requereixen substrats
amb humitat elevada i abundancia de materia organica
es troben a Alar6 de manera fraccionada i incompleta;
fins i tot, poden esser monoespedfiques a determinats
Ilocs.