Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

de murs rectilinis i angulars; els marges mes propers ales
cases es modificaren per tal d'enjardinar la zona, i s'hi
constru'iren escales frontals d' acces. Eis paredats es caracteritzen
per I'elevat adobament de la pedra i el coronament
de rasant molt geometritzada. La seva existencia es deu a
la font del Poll, des de la qual I'aigua es portada a traves
d'una canaleta fins allfmit peri metra I de I'hort, on abasteix
un aljub i un petit safareig des del qual es redistribu"lda
entre els marges; cadascun d'ells presenta un paret6 adossat
que soste una srquia i piques.
Aquest indret d'interes preferent compren les terres alaroneres
de la possessi6 de Solleric, situada al nord-oest del municipi.
La valua patrimonial ve donada pel fet de constituir una
vasta extensi6 marjada (2,76 km 2 ) on s'aprecien perfectament
unes diferencies constructives adaptades a la forma i a
les caracteristiques deIs vessants. Hi ha zones planenques a
les ribes del torrent de Solleric, on els marges tenen com a
finalitat fonamental evitar la formaci6 d'escorrentia superficial
i la inundaci6 dels conreus (pia des Pou, tanca des Alfals,
etc.); costers molt rocallosos amb uns marges que adapten
les seves dimensions a la presencia d'afloraments 0 d'esbaldregalls
de vessant, i formen disposicions geometriques no
paral·leles i no geometriques (vessants meridionals del puig
de Sant Miquel, puig de sa Corona, etc.); costers on predominen
les disposicions paral·leles en ziga-zaga, etc. Aixi
mateix hi ha una gran varietat de paredats, tant pel que fa a
litologia emprada com a adobament de la pedra, que presenten
amb molta frequencia bra6 per acumular-hi pedra 0
per augmentar la resistencia del mur
Eis enginys hidraulics destinats a la regularitzaci6 de
I'escorrentia dins Solleric s6n tambe molt importants. La
major part de Is afluents del torrent de Solleric i del torrent
d' Almadra s'han vist anul·lats mitjan~ant parats de gran
qualitat tecnica amb elements de refor~ament contra la
pressi6 de I'escorrentia molt elaborats (amples braons i
plantes c6ncaves). D'altres s'han canalitzat, com es el cas
del tram final del torrent de sa Font Figuera, que va encaixat
en el paredat dels marges i d6na Iloc a salts d'aigua, 0
el xaragall d'Oli C1ar,canalitzat seguint el seu tra~at natural
fins a la parti6 amb Can Xalet.
Pel que fa ales construccions destinades a aprofitar els
recursos hidrics, en aquesta contrada s6n interessants les
fonts (font des Verro, font de sa Gruta, font d'Oli Clar, sa
Font Figuera, etc.). Cal destacar el cas de la font des Pi, des
d'on es porta I'aigua fins a les cases de Solleric mitjan~ant
una canaleta que creua camps marjats al lIarg d'un bon
nombre de quil6metres i que en un tram va soterrada dins
una mina.
Un altre element de pedra en sec digne de menci6 es
el desguas de la tafona d'Oli C1ar, que adopta la soluci6
d'una mina, d'uns 18,6 m i tra~at no rectilini, bastida amb
la tecnica de pedra en sec. A traves d'ella es portava el
liquid a un safareig.
Tota aquesta possessi6 presenta una desenvolupada i
complexa xarxa de camins de pedra en sec que connecta el
nucli de l'explotaci6 (casal de Solleric) amb la resta de la
propietat, i tambe altres construccions de pedra en sec
(rotlos de sitja, barraques de carboner, etc.) que n'augmenten
el valor patrimonial.
EIjardi de Son Curt (sector 28) constitueix un petit paratge
de gran qualitat constructiva, especialment per la mostra
de destresa tecnica d'alguns marges. Aquest jardf es caracteritza
per la disposici6 perfectament paral·lela continua
amb uns marges molt elaborats, especialment en la filada
de dalt. S'hi combinen paredats quasi enqueixelats i
enqueixelats amb paredats de menor adobament, per6
sempre sense incloure's dins una categoria inferior a I'adobat.
Eis pujadors s6n tambe singulars per la qualitat tecnica,
especialment les escales laterals simples i dobles de graons
molt escairats, i les dues particularitats que hi trobam:
una paret perimetral utilitzada com a rampa d'acces lateral
i una rampa exempta de planta semicircular situada sobre
una de les marjades i que s'inicia una vegada remuntada
I'escala lateral doble.
L'area de s'Estret forma una unitat paisatgistica de gran
valua, caracteritzada per una vall de costers de considera-