Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

Gairebe totes les marjades de regadiu cartografiades
es troben en US, mentre que I'abandonament se centra en
els conreus de seca, especialment els antics conreus de
farratges muntanyencs i els olivars situats a les zones de
dificil acces, rocalloses 0 amb molt de rost. L'abandonament
es molt menor a la zona baixa i planera, dominada
pels conreus de fruiters com I'ametler, la figuera i el
garrover.
En els darrers anys s'han duit a terme una serie de repoblacions
forestals sobre camps marjats. Aquests treballs s'han
realitzat mitjan~ant ajuts de la Uni6 Europea, que s'han concretat
en el Programa d'inversions Forestals en Terres Agraries
a les Illes Balears i han permes que entre els anys 1995 i
1998 es reforestas a Alar6 una superficie marjada de 65,59
ha que pertanyen a un total de 8 possessions.
La plantaci6 es va fer amb les 12 especies seguents:
alzina (Quercus ilex), arbocera (Arbutus unedo), xiprer
(Cupressus spp.), garrover (Ceratonia siliqua), Iledoner
(Celtis australis), Ilorer (Laurus nobilis), mata (Pistacia lentiscus),
pi (Pinus halepensis), pi ver (Pinus pinea), savina
(Juniperus phoenicea), teix (Taxus baccata) i ullastre (Olea
europaea var. sylvestris).
alzina garrover pi ullastre altres total
Superficie 12'68 ha 26'54 ha 3'37 ha 21'5 ha 1'5 ha 65'59 ha
126. Superficie reforestada sobre els camps marjats
al terme d' Alar6. (Font: Conselleria d'Agricultura i Pesca).
A priori, aquesta repoblaci6 s'ha realitzat sense tenir
en compte els conreus preexistents ni el fet que afectas
terrenys que ja tenen en gran mesura resolt el problema
de l'erosi6. La repoblaci6 amb especies forestals com els
pins pot suposar, ames, la destrucci6 de les estructures
de pedra en sec i un augment del risc d'incendi.
VEGETACIO I FLORA SllVESTRES DElS
CAMPS MARJATS D'AlARO
La substituci6 d'un total de 23,649 km 2 de vegetaci6 natural
per camps marjats al terme d' Alar6 ha suposat un canvi
notabilissim, no tant sols en el paisatge, sin6 tambe en
relaci6 a la riquesa i interes de la flora i la vegetaci6 de I'area.
Aquest 52,20% de I'area del municipi no ha quedat,
ni molt menys, desproveYt de flora i vegetaci6 silvestres;
l'alteraci6 ha suposat la substituci6 de boscs i maquies per
un mosaic floristic on hi hagut extincions locals i introduccions
que es tradueixen en un ric cataleg floristic.
L'eradicaci6 i la substituci6 de la flora silvestre per
conreus no es un fet irreversible, ni tan sols que es pugui
mantenir a curt termini sense un esfor~ agricola constant.
Tot al Ilarg de la successi6 d'estacions favorables per a la
dispersi6 de les plantes hi ha intents de recolonitzaci6
dels camps marjats per part de la flora silvestre. L'us agricola
i ramader provoca una extinci6 puntual de certes
especies amb baixa regenerabilitat poblacional i afavoreix
la colonitzaci6 d'especies pioneres i de cicle vital rapid.
L'us agricola 0 ramader d'aquests espais es compatible,
per les seves caracteristiques, amb el manteniment de determinades
especies. La riquesa d'especies es veu afavorida per
la manca de mecanitzaci6 d'aquests espais i el paper de refugi
que tenen els marges en les tasques agricoles.
Una primera aproximaci6 a la vegetaci6 dels camps marjats
ha consistit en l'elaboraci6 del mapa de fisonomia
vegetal de les marjades. Pel que fa a les categories definides,
dins les formacions herbacies s'han inclos les
comunitats arvenses i ruderals; dins les formacions arbustives,
les maquies i les garrigues, i, finalment, les formacions
arbories integren I'alzinar i les garrigues i maquies
cobertes de pins.
Fisonomia vegetal
Arb6ries
Arbustives
Herbacies
Sup, marjada en km 2
5,599
8,633
9,417
128. Distribuci6 percentual de la fisionomia vegetal
de les marjades d'Alar6.
23,671
36,505
39,824
S'observa en primer Iloc que 9,417 km 2 , que representen el
39,824% dels camps marjats, estan coberts per comunitats
herbacies; mentre que 8,633 km 2 , que en suposen el
36,505%, estan colonitzats per comunitats arbustives; la
menor superficie correspon als 5,599 km 2 (23,671 %) de
comunitats arbories.