Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

48. Marge de paredat poc adobat (Saint-Cezaire-sur-Siagne,
les Fa'issoles, area B).
49. Exemple de paredat adobat bastit amb pedra arenosa
(Cinque Terre, Liguria).
Un altre element d'estudi en els marges es la forma d'acabament
de la part superior del mur (coronament), si be en
els mes rudimentaris no hi ha cap tipus de solucio constructiva
per c1oure'l.
Les formes de coronament mes comunes consisteixen
en un anivellament de les pedres de la filada superior
(rasant) 0 en una filada superior formada per un seguit de
pedres amb formes mes 0 manco rectangulars que c10uen
el marge (corona).
Hi ha, per6, altres maneres de coronar el mur menys
comunes, com per exemple el coronament en volada i el
coronament laminar, ambdos ben representats a la regio
Ifgur. EI primer te com a forma d'acabament unes lIoses
volades sobre les quais es col·loca terra a fi de travar les
peces de pedra i aprofitar al maxim I'exigu espai de conreu;
s'associa preferentment a marjades estretes de pissarres. EI
coronament laminar esta format per un estrat fi (10 cm) de
petites pedres poc adobades.
Amb el temps pot ser necessari augmentar I'al~aria del
mur per evitar la perdua de terra, a causa de les tasques
agrfcoles 0 els processos erosius, 0 per millorar la qualitat
de la terrassa; aquesta necessitat dona Iloc al coronament
sobreelevat que consisteix en la superposicio de diferents
formes de coronament en un mateix marge. L'existencia de
diferents fases constructives en un mateix mur, circumstancia
normalment derivada de la reparacio d'esbaldrecs, pot
donar Iloc a marges amb trams de coronament diferent;
aquest cas s'anomena coronament mixt.
•