Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...
Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...
Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Eis conreus d'herbacies <strong>de</strong> seca sense cobertura arboria<br />
(b<strong>la</strong>t, civada, faves i favo, margall, ordi i ve~o) ocupen molt<br />
poca superffcie (0,235 km 2 ) i es localitzen a <strong>la</strong> part baixa <strong>de</strong>l<br />
municipi (clot d'Almadra, Can Sec <strong>de</strong> Tof<strong>la</strong>, sa Serreta, Can<br />
Jaumico, etc.) i <strong>de</strong> forma mes puntual a <strong>la</strong> part muntanyenca<br />
(Cas Secretari, es Verger, etc.)<br />
Les marja<strong>de</strong>s <strong>de</strong> regadiu ocupen <strong>una</strong> extensio (0,272<br />
km 2 ) que tan 5015 representa 1'1,145% <strong>de</strong> <strong>la</strong> superffcie marjada<br />
i que es caracteritza pel fraccionament. Es localitzen a<br />
les valls <strong>de</strong>ls torrents <strong>de</strong> Solleric i d'Almadra, i, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt-<br />
ment, tambe hi ha petits horts <strong>de</strong>vora fonts, sfnies 0 cases <strong>de</strong><br />
possessio fins on s'ha recondu'lt I'aigua d'<strong>una</strong> surgEwia<br />
(Solleric, Son Bergues, etc.). La font <strong>de</strong> ses Artigues, <strong>la</strong> mes<br />
cabalosa <strong>de</strong>l municipi, ha generat <strong>la</strong> xarxa <strong>de</strong> reg mes important<br />
d'A<strong>la</strong>ro i ha permes I'establiment d'<strong>una</strong> comunitat <strong>de</strong><br />
regants al voltant <strong>de</strong>l poble.<br />
Eis cftrics son el conreu majoritari que ocupa aquests<br />
espais i suposen el 0,841 % <strong>de</strong> fa superfrcie marjada, mentre<br />
que I'hortalissa i els farratges ocupen tan 5015 el 0,304%.<br />
Associats al conreu <strong>de</strong> cftrics hi 501 haver tambe un cert nombre<br />
<strong>de</strong> cirerers, pereres, pomeres i pruneres, i d' altres fruiters<br />
<strong>de</strong> manera mes puntual. La <strong>de</strong>stinacio <strong>de</strong> <strong>la</strong> major part d'aquests<br />
productes es I'autoconsum.<br />
albercoquer (Prunus armeniaca)<br />
atzaroler (Crataegus azarolus)<br />
avel<strong>la</strong>ner (Corylus avel<strong>la</strong>na)<br />
caquier (Diospyros kaki)<br />
cid6nia (Cydonia speciosa)<br />
cirerer (Prunus avium)<br />
clementiner (Citrus <strong>de</strong>liciosa x<br />
Citrus aurantium)<br />
codonyer (Cydonia oblonga)<br />
ginjoler (Zizyphus vulgaris)<br />
Ilimonera (Citrus limon)<br />
lIorer (Laurus nobilis)<br />
magraner (Punica granatum)<br />
mandariner (Citrus <strong>de</strong>liciosa)<br />
melicotoner (Prunus persica)<br />
morera (Morus alba)<br />
nespler (Mespilus germanica)<br />
nesprer (Eriobotrya japonica)<br />
noguer (Jug<strong>la</strong>ns regia)<br />
parra (Vitis vinifera)<br />
perelloner (Ame<strong>la</strong>nchier vulgaris)<br />
perera (Pyrus communis)<br />
pomera (Malus domestica)<br />
prunera (Prunus domestica)<br />
taronger (Citrus sinensis)<br />
servera (Sorbus domestica)<br />
alberginia (So<strong>la</strong>num melongena)<br />
all (Allium sativum)<br />
api (Apium graveolens)<br />
bleda (Beta vulgaris)<br />
camamil·<strong>la</strong><br />
(Santolina chamaecyparissus)<br />
carabassera (Curcubita maxima)<br />
carabass6<br />
(Curcubita maxima var. Oblonga)<br />
carxofera (Cynara cardunculus)<br />
ceba (Allium cepa)<br />
col (Brassica oleracea)<br />
herba lIu'lsa (Lippia triphyl<strong>la</strong>)<br />
moraduix (Origanum majorana)<br />
roses (Rosa spp.)<br />
ca<strong>la</strong> (Zante<strong>de</strong>schia aetiopica)<br />
margali<strong>de</strong>ra<br />
(Chrysanthemum frutescens)<br />
senyorida (Satureja hortensis)<br />
favera (Vicia fava)<br />
Iletuga (Lactuca sativa)<br />
julivert (Petroselinum crispum)<br />
mongeta (Phaseolus vulgaris)<br />
herba sana (Mentha sylvestris)<br />
pebrer (Capsicum annuum)<br />
pesoler (Pisum sativum)<br />
tomatiguera<br />
(So<strong>la</strong>num licopersicum)<br />
sindriera (Citrullus <strong>la</strong>natus)<br />
endivia (Cichorium endivia)<br />
frigo<strong>la</strong> (Thymus vulgaris)<br />
orenga (Oryganum vulgare)<br />
c<strong>la</strong>vell (Dianthus spp.)<br />
ginjol b<strong>la</strong>u (Iris germanica)<br />
121. Hortalisses i p<strong>la</strong>ntes ornamentals i aromatiques <strong>de</strong><br />
les marja<strong>de</strong>s d'horta d'A<strong>la</strong>r6.<br />
Finalment, es po<strong>de</strong>n trobar petites zones enjardina<strong>de</strong>s<br />
sobre marja<strong>de</strong>s (0,034 km 2 ) al voltant <strong>de</strong> les cases, generaiment<br />
amb abundancia <strong>de</strong> p<strong>la</strong>ntes crasses i majoria<br />
d'especies exotiques, tot i que en qualque cas s'hi po<strong>de</strong>n<br />
trobar elements <strong>de</strong> flora autoctona.<br />
L'analisi <strong>de</strong> I'us actual <strong>de</strong> les marja<strong>de</strong>s d'A<strong>la</strong>ro mostra que<br />
un 60,180% <strong>de</strong>l territori marjat esta abandonat agrfco<strong>la</strong>ment,<br />
i tan 5015 un 39,820% <strong>de</strong>ls camps marjats estan<br />
encara en us.<br />
05 agrico<strong>la</strong><br />
Productiu<br />
No produdiu<br />
Sup. marjada en km 2<br />
9,417<br />
14,232<br />
39,820<br />
60,180
Change language