Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

Altres conreus
productiu
36,41%
Altres conreus
productiu
13,74%
Altres conreus
no productiu
14,45%
Olivar productiu
12,99%
Olivar productiu
8,05%
Olivar
no productiu
45,34%
Olivar
no productiu
63,76%
EI fet que I'olivar no productiu presenti el major percentatge
de marjades en bon estat (29,600% de la superffcie
marjada total i 45,340% de les zones ben conservades)
porta a la conclusi6 que per explicar la conservaci6 es
necessari tenir en compte factors no associats a I'activitat
agricola (Iitologia, pendent, modelat, risc fisic. ..). Aquest
terreny no productiu en bon estat esta cobert majoritariament
per formacions arbustives que podrien indicar en
molts de casos zones abandonades mes recentment que
la resta de I'improductiu. En els altres conreus predomina
el bon estat a les zones productives.
CONSERVACIO DEL PATRIMONI MARJAT
I VEGETACIO
Les dades derivades de la interrelaci6 entre I'estat de
conservaci6 i el tipus de fisonomia de la vegetaci6 natural
de les marjades mostra, en una primera aproximaci6,
que les marjades en bon estat presenten majoritariament
formacions vegetals herbacies (31,777% de la superffcie
marjada total i 48,68% de les marjades en bon estat),
mentre que en els camps marjats degradats (si es consideren
conjuntament el mal estat i la destrucci6) predominen
les formacions arb6ries (13,907% de la superfrcie
marjada total i 40% de les marjades degradades). Les
formacions arbustives s6n presents quasi amb el mateix
percentatge tant en els camps ben conservats com en els
degradats (36%).
(onservaci6/fisonomia vegetal
Bo, arbories
Bo, arbustives
Bo, herbacies
Dolent, arbories
Dolent, arbustives
Dolent, herbacies
Destrult, arbories
Destrult, arbustives
Destru'it, herbacies
Sup. marjada en km 2
147. Dades d'estat de conservaci6 de les marjades d'Alar6
en funci6 de la fisonomia vegetal.
2,31
5,614
7,515
3,179
2,931
1,795
0,110
0,088
0,107
9,768
23,739
31,777
13,442
12,394
7,590
0,465
0,372
0,452
Per explicar I'existencia de marjades en bon estat
envaldes de comunitats arbustives i arb6ries, s'hauria de
rec6rrer a establir els diferents tipus de garriga, maquia i
bosc que les composen. Aquesta informaci6 permetria veure
si es corresponen amb les primeres fases de colonitzaci6
dels camps abandonats (garrigues i pinars joves) que
degraden en menor grau les marjades, 0 si s'explica per la
inexistencia de factors frsics de risc com litologies amb
tendencia a I'esllavissament, forts pendents, elevada pluviometria,
etc.
148 Distribuci6 percentual de la fisionomia vegetal
dels camps marjats en bon estat.
149. Distribuci6 percentual de la fisionomia vegetal
dels camps marjats degradats.
Durant el treball de camp fet a Alar6 s'ha pogut comprovar
que determinades comunitats (arbustives i arb6ries)
tenen un efecte destructor major que altres, la qual cosa
indica la utilitat d'intentar establir una relaci6 directa entre
aquestes i I'estat dels marges.
Malgrat tot, a I'hora d'explicar satisfact6riament la destrucci6
que el patrimoni marjat presenta en un moment
donat, no sembla suficient I'estudi del desenvolupament de
-