Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

escapades de conreus 0 jardins i naturalitzades es justifica
en el context de la gesti6 del patrimoni natural, en la
qual s'ha de tenir especial esment a plantes possiblement
invasores 0 desestabilitzants de les comunitats 0 dels
habitats.
DADES DERIVADES DE L'ACTUACIO
HUMANA
Respecte ales dades antropiques, s'hi han afegit els factors
humans de risc que poden afectar I'estat de conservaci6
del patrimoni marjat (abandonament, construccions,
activitats d'extracci6, incendis ...) i la distancia en
metres del sector al viari transitable en vehicle (mesurada
des del punt central del sector en linia recta al viari i
expressada en metres) que pot ajudar a explicar-ne I'us 0
I'abandonament agricola.
S'aprofundeix tambe en I'activitat agraria amb I'anotaci6
dels cultius existents (fruiters, hortalissa, cereals, farratges,
plantes aromatiques, jardins, etc.), i es diferencia entre
els de regadiu i els de seca.
S'hi ha de fer constar tambe la informaci6 sobre les
practiques agricoles aplicades sobre el terreny (pasturar,
cremar, eixermar, exsecallar, lIaurar ... ). Quan no hi ha activitat
agricola, s'anota com a abandonament. Per obtenir
aquesta informaci6 s'ha de partir de l'observaci6 i, sempre
que sigui possible, s'ha de rec6rrer a entrevistar I'agricultor
per tenir constancia de possibles actuacions no observables.
La presencia de bestiar en els camps marjats s'ha de
concebre no tan sols com una activitat ramadera, sin6 tambe
com una forma de mantenir les marjades sense vegetaci6
silvestre no desitjada. Aixi mateix, el pas constant de
ramat pot considerar-se en alguns casos un factor de
degradaci6 dels camps marjats, ja que el bestiar pot aprofitar
els esbaldrecs per remuntar les marjades 0 provocarne;
logicament els equins i bovins s6n els que acceleren
mes aquesta degradaci6.
S'hi integren les mateixes dades constructives que les
recollides a I'area, pero s'hi introdueixen noyes informacions
que permeten un major grau de detail.
a) Tra~at del marge
EI tra~at del marge fa referencia a la planta que adopta el
mur de la terrassa de conreu. Es pot destriar entre rectilini,
curvilini, tant si es concau com convex, angular 0 rectilini
amb extrem curvilini, 0 fer-Io constar amb I'etiqueta "altres"
si no coincideix amb cap deIs patrons esmentats.
(erts aspectes dimensionals, com I'al~aria dels marges i
I'amplaria de les terrasses, pod en remarcar I'esfor~ constructiu
realitzat en el condicionament del terreny i les caracteristiques
fisiques de I'indret. S'ha considerat fonamental anotar
si els murs tenen una al~aria major 0 menor de 2 m, ja que
la presencia de marges d' al~aria superior a aquesta xifra es
una prova inequivoca que es necessita una ma d'obra especialitzada
i destra per bastir-Ios. D'altra banda, I'amplaria de
la marjada es una dada indicativa d'aspectes orografics 0 de
modelat; una amplaria inferior als 5 m s'associa a indrets de
fort pendent 0 molt rocallosos.
En aquest apartat, de caracter obert, s'anoten les singularitats
constructives del sector per la seva raresa 0 per la qual itat
tecnica.
A mes de definir el grau de conservaci6, cal ampliar la informaci6
amb dades com la presencia d'esbaldrecs, de bombaments
0 mostres de destrucci6 parcial 0 total per efecte d'accions
antropiques (construccions, viaris, etc.). Aquestes
dades indiquen l'evoluci6 posterior del sector en termes de
degradaci6; aixi, per exemple, un indret que presenta murs
amb bombaments esta abocat teoricament a I'esbaldrec si
no es rehabilita.
La fitxa de sector consta tambe d'una part descriptiva de
caracter obert que s'acompanya de fotografies i on s'esmenten
amb detaliles caracteristiques constructives i s'amplien
els aspectes mediambientals i d'us que es consideren
adients.
Quan ja s'ha obtingut tota la informaci6 esmentada en
els apartats precedents, que constitueix la pe~a c1au de
qualsevol treball de catalogaci6 del patrimoni marjat, un
metode per gestionar-Ia i extreure'n resultats es el Sistema
d'lnformaci6 Geografica (GIS), que permet anar interrelacionant
les diverses variables d'estudi i representar-ne
els resultats espacialment, i tambe localitzar els diferents
elements patrimonials de pedra en sec.
La utilitzaci6 d'un GIS vectorial 0 raster depen evidentment
de la disponibilitat de software de cada equip