Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

Mallorca, amb 3640 km 2 , constitueix I'illa major de I'arxipelag
balear i esta situada gairebe al bell mig de la conca
mediterrania occidental. Queda compresa entre les coordenades
dels seus punts extrems septentrional 39°57'50"N
(Cap de Formentor), meridional 39°16'N (Cap de ses Salines),
oriental 3°28'50"E (Punta de Capdepera) i occidental
2°20'45"E (Punta Negra de Sant Elm).
~/'
/ MAR
r""
,
•Mallorca
Les illes Balears estan constituYdes geologicament per un
promontori de les serralades betiques de la Peninsula Iberica,
de la qual, no obstant, estan separades per la profunda
conca marina de la mar catalana balear.
EI relleu de Mallorca s'organitza en dues alineacions
principals, la serra de Tramuntana i les serres de L1evant,
aproximadament paral·leles, ambdues orientades de SW a
NE i que transcorren immediates als litorals NW i SE de I'i-
Ila, respectivament. Les al~aries principals se situen a la
serra de Tramuntana, la Ifnia de cims de la qual supera els
1.000 metres a la part central i assoleix el punt mes elevat
al puig Major de Son Torrella, amb 1.445 metres. Les serres
de L1evant nomes s'enlairen per damunt dels 500 metres
als punts culminants. En contrast amb les arees muntanyoses
esmentades, la part central de Mallorca es en linies
generals planera, tot i que hi alternen planes al·luvials (Palma,
sa Pobla, Campos), conques interiors (Inca, Manacor),
petites serralades (Randa), plataformes calcaries esculloses
(marina de L1ucmajor, marines de L1evant i marineta de
Petra) i sectors amb paisatge turonat (Pia de Mallorca).
Les litologies predominants a Mallorca son les calcaries,
que constitueixen -juntament amb les dolomies- els
principals relleus de les diferents serres; tambe son calcaries
les plataformes esculloses del litoral. Ales arees muntanyoses
tambe apareixen importants afloraments i
intercal·lacions de margues i, de manera mes localitzada,
de pedra arenosa. Eis materials sedimentaris moderns
caracteritzen les conques sedimentaries, i igualment son
notoris els diposits de pedra arenosa quaternaria, tant al
litoral com a diferents arees de la part plana de I'illa.
Climaticament I'illa es manifesta c1arament mediterrania,
amb una marcada sequera estival que coincideix amb temperatures
elevades durant aquests mesos, la qual cosa es
tradueix en un marcat deficit que no hi permet la presencia
de vegetacio caducifolia i es converteix en un factor
limitant per als conreus.
La temperatura mitjana anual se situa entorn dels 17 0(,
i alterna entre els 10°C als mesos mes freds de I'any (gener
i febrer) i els aproximadament 25°C que s'assoleixen de mitjana
al juliol i I'agost. A causa d'aquesta bonan~a termica, les
gla~ades queden limitades als mesos d'hivern i excepcionalment
abasten de novembre a abril. Les temperatures de les
arees elevades de la serra de Tramuntana son significativament
mes fredes que les de la resta de I'illa, i tambe s'aprecia
una diferencia termica notable entre I'interior de I'illa i les
zones litorals pel que fa als valors extrems, tant els estiuencs
com els hivernals.
La precipitacio total anual es molt diferent segons si
es tracta d'una comarca 0 d'una altra; els valors mes
comuns se situen cap als 600 mm i abasten la part central
i oriental de I'illa. L'area muntanyosa septentrional
mostra una important anomalia pluviometrica i s'arriba
als 1.400 mm de mitjana anual als observatoris situats a
la part mes elevada de la serra de Tramuntana. En contrast,
la part meridional i occidental de I'illa es mes seca,
amb valors extrems al litoral sud, on no se superen els
400 mm anuals. EI ritme de la precipitacio mostra un
marcat maxim a la tardor, centrat a I'octubre, que continua
amb valors relativament elevats fins al desembre; en
canvi, a partir de la primavera hi ha una disminucio
important de les precipitacions, que practicament esdevenen
nul·les al mes de juliol.
Es caracterfstica la presencia d' episodis de precipitacio
molt intensa, amb valors diaris de mes de 100 mm, possibles
a qualsevol zona de I'illa, pero mes corrents ales arees
muntanyoses. Aixi mateix, es pateixen episodis de
sequera greu, Iligats a anys amb predomini de la circulacio
de I'oest 0 nord-oest i que es tradueixen en marcats deficits
hidrics a determinades anyades.