Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta ...

viades cap a Solleric i Son Ordines a traves de canals que
havien de superar nombrosos problemes orografics. La rodalia
d' Alar6 ha estat objecte d'un intensa ocupaci6 humana
des d'antic, com testimonien les troballes arqueologiques
que es remunten al perfode talaiotic i que s6n especialment
nombroses al voltant del puig de s'Alcadena. Historicament
ha tingut un paper estrategic, especialment el puig d'Alar6,
al cim del qual es situ a el castell del mateix nom, fortalesa
refugi d'origen preislamic.
EI regim de propietat actual destaca pel predomini de
les grans finques a la part muntanyosa del terme, que contrasta
amb determinats sectors intensament parcel·lats que
majoritariament es concentren a la part plana, pero que
tambe ocupen determinades valls, com la de s'Estret. Entre
els latifundis destaca, amb gran diferencia, Solleric, amb
mes de 500 hectarees. Aquesta possessi6, juntament amb
les altres dues propietats de mes de 150 hectarees (Ia Casa
d'Amunt i s'Alcadena) sumen conjuntament el 22,65% de
la superffcie de tota la demarcaci6 municipal.
L'estructura agraria tradicional es va basar en I'explotaci6
de I'olivar a partir d'aquestes finques de gran extensi6,
i a I'entorn de les quais tambe es desenvolupava una
important activitat ramadera. La producci6 d'oli entra en
recessi6 en el s. XVIII, tot i que va tenir ressorgiments puntuals
fins gairebe 1950; mostra de la importancia d'antuvi
es que a finals del s. XIX I'olivar s'estenia sobre 2.391 ha
d' aquest municipi (FULLANA, P.et aI., 1999). La superficie
es va anar reduint fins ales 1.244 ha actuals (Gran Encic10pedia
de Mallorca, 1988-1997).
Com a complement productiu la vinya va coneixer una
expansi6 molt notable al segle XIX, fins que va decaure
quasi totalment al segle XX Ales darreries del s. XIX I'arxiduc
L1ufsSalvador, que investiga, entre altres aspectes, I'economia
illenca, va destacar les 537,53 ha de vinya del
terme. La industria vinatera es va enfonsar amb la filloxera
entre les acaballes del segle i el primer ter~ del segle XX
(FULLANA, P.et aI., 1999). Aquesta crisi influf decisivament
en la difusi6 del cultiu d'altres fruiters de seca, com s6n
I'ametler, el garrover i la figuera (Gran Enciclopedia de
Mallorca, 1988-1997).
EI paisatge ha quedat caracteritzat per aquests aprofitaments,
amb cases de possessi6 de grans dimensions iamb
notables valors estetics que constitueixen el punt central de
paratges ocupats per olivars sobre marjades.
L'activitat economica d'Alar6 a partir de la segona meitat
del segle XIX va estar marcada per un proces d'industrialitzaci6
relativament important, centrat basicament en I'expansi6
de la manufactura sabatera, que va assolir el seu punt
culminant ales primeres decades del segle xx. Aquesta
industria va entrar en una lenta regressi6 a partir de la segona
meitat de la passada centuria fins que va ser substitu·ida
com a activitat principal per les activitats terciaries i de serveis
a partir de la decada de 1990.
Les circumstancies economiques s'han vist reflectides en
l'evoluci6 demografica fins al punt que la poblaci6 actual del
municipi (3.840 habitants el 1996) es netament inferior a la
que presentava ales primeres decades del segle XX (4.407 el
1930) i presenta circumstancies d'estancament des de 1960,
amb un envelliment progressiu de I'estructura demografica.
PUNTUALITZACIONS A L'APLICACIO
METODOLOGICA
EItreball de camp derivat de l'aplicaci6 de la metodologia del
projecte PATIER al terme d'Alar6 es va realitzar entre els
mesos d'octubre de 1999 i maig de 2000. L'eina cartografica
que s'ha utilitzat per a I'esmentada tasca de catalogaci6
ha estat el Mapa Topografic Balear 1:5.000 de la Conselleria
d'Obres Publiques i Ordenaci6 del Territori del Govern de les
Illes Balears, construn en base a la projecci6 Universal Transversa
Mercator (fus 31) a partir de la restituci6 de fotografia
aeria de juliol de 1989.
Per a la confecci6 del Sistema d'lnformaci6 Geografica
s'ha fet una vectorialitzaci6 de la cartografia tematica realitzada
en el camp a escala 1:5.000 mitjan~ant la utilitzaci6 del
CAD Bentley Microstation 95, amb el Mapa Topografic Balear
en format DGN vectorial georeferenciat com a base. Mitjan~ant
els programes Geographics i Access s'han associat a
cada element vectorial les dades alfanumeriques considerades,
que han permes l'edici6 de mapes tematics i d'estadfstiques.
A efectes operatius i seguint la metodologia establerta,
el patrimoni marjat del municipi d' Alar6 s'ha dividit en 12
arees d'estudi (fig.1 04) dins les quais s'han realitzat en total
60 sectors d'estudi (fig.1 05) que sumen 2 km 2 i representen
un 8,45% de la superficie marjada. Eis criteris de delimitaci6
d'aquestes arees d'estudi s'han fonamentat en diversos factors
fisics i humans: vessants naturals, conques hidriques,
limit de sol urba, grans propietats, petites propietats derivades
de la parcel·laci6 de terres comunals 0 particulars ...
Cada area d'estudi ha rebut com a forma d'identificaci6
el toponim mes important 0 una concatenaci6 formada pels
noms de les propietats 0 accidents orografics mes importants.
Les 12 arees establertes han estat les seguents:
Alar6 (area urbana)
Alcadena-Son Bergues-Son Fuster
sa Bastida-Son Poncet
clot d'Almadra-Son Coc6
puig de Bellveure-Son Grau
s'Estret
Son Fiol-puig de Son Palou
Son Guitard-sa Teulera
s'Olivaret-Can Cladera
es Rafal-Cas Secretari-Ca ses Senyores-Solleric
es Verger-Son Penyaflor-Son Curt