08.05.2013 Views

DIÁLOGOS DEL ORADOR - GutenScape.com

DIÁLOGOS DEL ORADOR - GutenScape.com

DIÁLOGOS DEL ORADOR - GutenScape.com

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Marco Tulio Cicerón Diálogos del Orador<br />

molesta et putida videri, ad reliqua aliquanto<br />

odiosiora pergamus."<br />

[XIV] "Atqui vides" inquit Antonius "quam<br />

alias res agamus [quam te inviti audiamus], qui<br />

adduci possimus - de me enim conicio - relictis<br />

ut rebus omnibus te sectemur; [te audiamus] ita<br />

de horridis rebus nitida, de ieiunis plena, de<br />

pervulgatis nova quaedam est oratio tua." [52]<br />

"Faciles enim," inquit "Antoni, partes eae<br />

fuerunt duae, quas modo percucurri vel potius<br />

paene praeterii, Latine loquendi planeque<br />

dicendi; reliquae sunt magnae, implicatae,<br />

variae, graves, quibus omnis admiratio ingeni,<br />

omnis laus eloquentiae continetur; nemo enim<br />

umquam est oratorem, quod Latine loqueretur,<br />

admiratus; si est aliter, inrident neque eum<br />

oratorem tantum modo, sed hominem non<br />

putant; nemo extulit eum verbis, qui ita<br />

dixisset, ut, qui adessent, intellegerent quid<br />

diceret, sed contempsit eum, qui minus id<br />

facere potuisset. [53] In quo igitur homines<br />

exhorrescunt? Quem stupefacti dicentem<br />

intuentur? In quo exclamant? Quem deum, ut<br />

ita dicam, inter homines putant? Qui distincte,<br />

qui explicate, qui abundanter, qui inluminate et<br />

rebus et verbis dicunt et in ipsa oratione quasi<br />

quendam numerum versumque conficiunt, id<br />

est, quod dico, ornate. Qui idem ita moderantur,<br />

ut rerum, ut personarum dignitates ferunt, ei<br />

sunt in eo genere laudandi laudis, quod ego<br />

aptum et congruens nomino. [54] Qui ita<br />

dicerent, eos negavit adhuc se vidisse Antonius<br />

et eis hoc nomen dixit eloquentiae solis esse<br />

tribuendum. Qua re omnis istos me auctore<br />

deridete atque contemnite, qui se horum, qui<br />

nunc ita appellantur, rhetorum praeceptis<br />

omnem oratoriam vim <strong>com</strong>plexos esse<br />

arbitrantur neque adhuc quam personam<br />

teneant aut quid profiteantur intellegere<br />

potuerunt. Vero enim oratori, quae sunt in<br />

hominum vita, quandoquidem in ea versatur<br />

orator atque ea est ei subiecta materies, omnia<br />

quaesita, audita, lecta, disputata, tractata,<br />

agitata esse debent. [55] Est enim eloquentia<br />

una quaedam de summis virtutibus; quamquam<br />

sunt omnes virtutes aequales et pares, sed<br />

tamen est specie alia magis alia formosa et<br />

inlustris, sicut haec vis, quae scientiam<br />

<strong>com</strong>plexa rerum sensa mentis et consilia sic<br />

156<br />

-Ya ves, dijo Antonio, con qué disgusto te oímos;<br />

yo de mí sé decir que lo abandonaría todo por oírte:<br />

tienes el arte de dar claridad a lo más escabroso,<br />

plenitud a lo más seco, novedad a lo más vulgar.<br />

-Fáciles eran, continuó Craso, las dos partes que<br />

hasta ahora he recorrido, o que más bien he pasado<br />

en silencio: el hablar con pureza latina, y la<br />

claridad de expresión. Las demás cualidades son<br />

muchas, difíciles, variadas, graves, y en ellas se<br />

funda todo el triunfo del ingenio y toda la gloria de<br />

la elocuencia. Nadie hay que se admire de un<br />

orador porque hable bien el latín. Si le habla mal, se<br />

rien de él lo mismo que de cualquiera otro, aunque<br />

no sea orador. Nadie ensalza la claridad del que se<br />

deja entender de sus oyentes, pero todos desprecian<br />

al que no puede hacerlo. ¿De qué se admiran, pues,<br />

los hombres? ¿Qué es lo que les deja estupefactos<br />

y arranca sus exclamaciones? ¿A quién tienen,<br />

digámoslo así, por Dios entre los hombres? Al que<br />

habla con distinción, riqueza, abundancia y lucidez<br />

en cosas y palabras, y pone en la oración un ritmo<br />

y número poético. Esto es lo que llamo ornato: los<br />

que modelan su estilo según el asunto y las personas<br />

lo exigen, merecen ser alabados, pues hablan con<br />

oportunidad y afluencia. Dice Antonio que nunca<br />

ha visto oradores de este género, y que a ellos solos<br />

debe concederse el lauro de la elocuencia. Burlaos<br />

de todos aquellos que con haber aprendido los<br />

preceptos de los retóricos, creen haber alcanzado<br />

toda la facultad oratoria, sin saber siquiera qué<br />

papel representan o qué se proponen. Ya que la vida<br />

humana es materia propia del orador, debe<br />

investigar, oir, leer, disputar, tratar y experimentar<br />

todo lo que ella abraza. La elocuencia es una de las<br />

principales virtudes; y no porque las virtudes dejen<br />

de ser todas iguales entre sí, sino porque hay<br />

algunas más hermosas y esclarecidas que otras,<br />

<strong>com</strong>o es ésta que, abrazando la ciencia de las<br />

cosas, de tal manera explica con palabras los<br />

designios y afectos del ánimo, que fácilmente<br />

puede llevar adonde quiera el ánimo de los que<br />

oyen. Cuanto mayor es su fuerza, más conviene que<br />

vaya unida con una probidad y exquisita prudencia:<br />

si al que carece de estas virtudes le damos la<br />

facilidad y abundancia en el decir, no haremos de él<br />

un orador, sino que pondremos un arma en manos<br />

de un loco furioso.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!