Consult the text in PDF format - La Pedrera

ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSICAL A CATALUNYA I LA GENERACIÓ DEL 51
En el seu rebuig de l’estètica dominant i el radicalisme de la seva
interrogació del llenguatge, aquesta segona avantguarda també
implicava una forma latent d’antifranquisme.
nuar en contacte després de l’exili, si bé no es va decidir
a abordar el serialisme fins al 1954 amb un Trio per
a flauta, oboè i clarinet baix. Aleshores ja havia creat
un nombre important d’obres on el cant ocupa un lloc
destacat, així com els dos primers dels vuit quartets
de corda. Posteriorment, Homs participaria amb Mestres
Quadreny en la creació del Conjunt Català de Música
Contemporània i l’Associació Catalana de Compositors,
de la qual va ser el primer president.
Dau al Set neix el 1948, i Cirlot (autor d’un important
estudi sobre Stravinsky) aconsegueix que la seva revista,
dedicada de fet a les arts plàstiques, faci un monogràfic
de Schönberg. Els organismes oficials estaven en precarietat
i els primers passos de la renovació musical es
van fer gràcies a institucions com Joventuts Musicals i
l’Ateneo de Madrid o l’Institut Francès de Barcelona, el
director del qual, Pierre Deffontaines, va ser essencial
per al Cercle Manuel de Falla, al qual es van acostar
durant els anys següents uns altres compositors que
van participar de la seva activitat i que, en algun cas, no
procedien de Catalunya: Cerdà era d’Oviedo i Juan Hidalgo,
un canari que aviat emigraria primer a Milà i després
a París, però escriu el seu primer trio a Barcelona.
Mestres Quadreny i Cercós també van formar part del
Cercle des del 1952. Albert Blancafort es va traslladar a
Madrid, on el 1958, un any després de formar-se el grup
pictòric El Paso, va fundar Nueva Música juntament amb
Ramón Barce (que en va redactar el manifest), Luis de
Pablo, Cristóbal Halffter, Manuel Carra i Antón García
Abril.
El Cercle Manuel de Falla no va ser un grup homogeni
ni estrictament avantguardista, però va enllaçar amb
algunes de les inquietuds estètiques del Grup dels Vuit
de Catalunya. Poc després, sense dissoldre’l, molts dels
seus membres es van integrar en el Club 49, amb unes
orientacions estètiques més definides i més radicals, on
la influència de Joan Prats i de Juan Hidalgo seria crucial.
Artistes de tanta transcendència posterior com Antoni
Tàpies i Joan Brossa van fer la seva presentació a tra-
130
vés d’aquest grup, que va tenir com a primers auditoris
el Saló del Tinell i la Capella de Sta. Àgata. En anys posteriors,
John Cage, David Tudor, Stockhausen o Ligeti van
visitar Barcelona, invitats pel Club 49.
Sota el nom de Generació del 51, la historiografia sol
aplegar els noms dels compositors que, nascuts al voltant
de la dècada dels trenta, van iniciar la renovació
musical a mitjan anys cinquanta. A més dels esmentats
(relacionats amb el Club 49 o el grup madrileny Nueva
Música) i sense voler ser exhaustius, cal esmentar altres
figures, com Carmelo Bernaola, Gonzalo de Olavide,
Agustín González Acilu, Agustín Bertomeu, Antón
Larrauri o Miguel Alonso, que es van integrar gairebé
de seguida en els corrents nous. Per la banda catalana,
els noms més representatius n’eren Benguerel, Narcís
Bonet, Cervelló, Guinjoan, Mestres Quadreny, Salvador
Pueyo i Soler. Uns altres importants compositors catalans
pertanyents a la Generació del 51 han desenvolupat
la seva activitat fora d’Espanya, amb què, en rigor,
queden fora d’una recensió com aquesta, centrada en
la música produïda a Catalunya: és el cas de Lleonard
Balada, Enrique Rexach o José Luis de Delás (mal que
aquest, en la darrera dècada, faci anualment un seminari
de composició a l’Aula de Música de Alcalá de Henares).
Amb independència de les característiques i tendències
de cadascun, es tracta d’un conjunt heterogeni de
talents de veritable importància. La seva pràctica compositiva
va contribuir transcendentalment a la causa
de la nova música en uns anys gens fàcils per conrearla,
assimilant en molt poc temps tant l’herència de Bartók,
Stravinsky, Schönberg i Webern com les tendències
postserials, l’aleatorisme i l’electroacústica. Passem revista
ràpida als noms més significatius.
Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) va ser un
pioner en l’afany d’experimentalisme i ruptura amb el
passat però, també, un organitzador important que va
participar tant en la creació del Club 49 com en la de
Joventuts Musicals (cosa que va suposar per a Espanya
ingressar, en plena autarquia, en aquesta important