MOZART DEIA: «LA MEVA MÚSICA US ESCOLTA!» Guy Reibel, en una de les classes de composició que em feia al Conservatori de París, va exposar una idea que em va sorprendre i em va fer pensar: «Els compositors del segle XXI som els hereus, d’una banda, de la gran tradició musical clàssica de tots els temps i, de l’altra, de tots els experiments, aventures i recerques del segle XX.» Vaig trobar aquest comentari molt encertat. <strong>La</strong> visió del mestre no era, doncs, gens catastrofista, ans al contrari, <strong>in</strong>seria el compositor actual en una època històrica privilegiada. Parlar de la composició del segle actual, avui en dia i, com se m’ha demanat, a tall de reflexió, no resulta gens fàcil. Sí, però, que m’agradarà exposar, de manera ben personal, alguns factors o criteris que considero importants en la creació actual de l’art sonor. En faré, doncs, algunes reflexions i també alguna crítica… Música plural en un món plural Parlar de la composició actual comporta parlar d’un món plural i divers. Així com durant els darrers c<strong>in</strong>quanta anys els compositors encara es podien encasellar en determ<strong>in</strong>ades i no gaire nombroses escoles o tendències, avui dia gairebé cada compositor ens ofereix un món particular. Actualment cada creador va forjant un estil personal –per si mateix, molt difícil!– i sembla que cada vegada es respecta més el fet de tenir un llenguatge propi, encara que aquest sigui discordant de la tònica general. A països com els Estats Units, la pluralitat d’estils sembla molt més respectada per tothom. Avui dia no hi ha només una pluralitat de llenguatges i tendències, s<strong>in</strong>ó que f<strong>in</strong>s i tot en un mateix compositor podem trobar, al llarg de la seva trajectòria, estils ben diferenciats. Aquesta diversitat s’<strong>in</strong>tensifica encara més quan obrim els ulls més enllà de les nostres fronteres, i ens adonem que la música, també l’actual, no és 158 tan sols un <strong>in</strong>vent de la nostra cultura occidental, s<strong>in</strong>ó que altres cultures llunyanes tenen la seva pròpia personalitat. Aquest fet aporta a la creació musical actual aires de novetat, d’exotisme i d’autenticitat que sov<strong>in</strong>t manquen en la nostra cultura potser massa cerebral. <strong>La</strong> set d’obertura cap a uns altres mons ha enriquit molt el panorama compositiu dels últims anys, i ha estat, en molts casos, una bombona d’oxigen per a una música mig morta a causa d’un excés de racionalisme i manca d’autenticitat. Saber, voler, poder… Els compositors actuals ens trobem sov<strong>in</strong>t d<strong>in</strong>s d’un món de crítiques ferotges de tots colors. Referent a les crítiques, un altre professor meu, en aquest cas de la Norwegian Academy of Music d’Oslo, el genial i llum<strong>in</strong>ós <strong>La</strong>sse Thoresen, em deia una altra frase cèlebre: «Ja siguem d’un bàndol o d’un altre, sempre serem criticats: els “neo”, perquè se’ls etiqueta de carques, els “marcians” de fer una música poc assequible. Poca gent –prosseguia– se salva d’aquest cruel judici emès pels seus contr<strong>in</strong>cants. Per tant, més val que fem allò que ens agrada de veritat i ens deixem estar de què diran». Personalment, davant de les crítiques estilístiques que he rebut o de les que reben d’altres compositors, acostumo a fer sempre la següent reflexió –cosa que la gent sov<strong>in</strong>t oblida–, i és que els compositors fem el que sabem, el que volem i el que podem. No cal donar-hi gaire més voltes… Caldria més respecte a l’hora de valorar l’estil d’una obra musical, i deixar de fer crítiques severes sobre com un compositor enfoca el seu llenguatge, aspecte que pertany a la decisió molt personal, íntima i sensible del creador. Sempre t<strong>in</strong>drem més o menys af<strong>in</strong>itats amb determ<strong>in</strong>ats estils musicals. Més que criticar, hauríem de saber fruir d’allò que més ens agrada, pres-
159 BERNAT VIVANCOS Parlar de la composició actual comporta parlar d’un món plural i divers. Si durant els darrers c<strong>in</strong>quanta anys els compositors encara es podien encasellar en determ<strong>in</strong>ades i no gaire nombroses escoles o tendències, avui dia gairebé cada compositor ens ofereix un món particular.
- Page 1 and 2:
nexus 37 La música contemporània:
- Page 3 and 4:
Índex 4 Presentació 8 Pierre Boul
- Page 5 and 6:
Música contemporània a Europa
- Page 7 and 8:
QUÈ HI HA DE NOU? És suficient el
- Page 9 and 10:
QUÈ HI HA DE NOU? rents ramificaci
- Page 11 and 12:
Ja fa trenta anys! Ja? Miro documen
- Page 13 and 14:
haver-hi concerts generalistes, per
- Page 15 and 16:
Pierre Albert Castanet L’Europa d
- Page 17 and 18:
En el context del festival, en la c
- Page 19 and 20:
L’especialitat «contemporània»
- Page 21 and 22:
obstant, «en les esferes de la dis
- Page 23 and 24:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 25 and 26:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 27 and 28:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 29 and 30:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 31 and 32:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 33 and 34:
L’EUROPA DELS FESTIVALS 1950-1970
- Page 35 and 36:
9 Cf. Alphonse Silbermann, Les prin
- Page 37 and 38:
nis Xenakis. En dues jornades Xenak
- Page 39 and 40:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
- Page 41 and 42:
ALGUNS APUNTS SOBRE LA MÚSICA ACTU
- Page 43 and 44:
André Hebbelinck Aliances i contra
- Page 45 and 46:
ALIANCES I CONTRAPUNTS de l’obra.
- Page 47 and 48:
ALIANCES I CONTRAPUNTS Totes aquest
- Page 49 and 50:
ALIANCES I CONTRAPUNTS trar dues co
- Page 51 and 52:
DIFUSIÓ DE LA CREACIÓ MUSICAL CON
- Page 53 and 54:
Frank Madlener El lloc i la seva f
- Page 55 and 56:
EL LLOC I LA SEVA FÓRMULA inductiu
- Page 57 and 58:
Antoine Gindt Paradoxes i atots d
- Page 59 and 60:
77 ANTOINE GINDT El lideratge moral
- Page 61 and 62:
Xarxa Varèse Creada a Roma el 1999
- Page 63 and 64:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA Alessand
- Page 65 and 66:
ORFES DE LA NOSTRA MÚSICA fenomen,
- Page 67 and 68:
Marco Biraghi entrevista Massimo Ca
- Page 69 and 70:
havia liquidat com a «irracionalis
- Page 71 and 72:
sentació -de la representació com
- Page 73 and 74: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “La
- Page 75 and 76: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS “El
- Page 77 and 78: ENTREVISTA AMB EUGENIO TRÍAS perso
- Page 79 and 80: Música contemporània a Catalunya
- Page 81 and 82: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 83 and 84: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 85 and 86: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 87 and 88: ELS POSSIBLES PERQUÈS D’UNA «M
- Page 89 and 90: Benet Casablancas i Domingo L’emp
- Page 91 and 92: els nostres medis musicals. I de la
- Page 93 and 94: assolit per la música en aquesta f
- Page 95 and 96: el mestre, qui l’enumera entre el
- Page 97 and 98: tir del c. 543, el manuscrit del qu
- Page 99 and 100: junt- sobre la composició dels nos
- Page 101 and 102: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 103 and 104: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 105 and 106: ELS INICIS DE L’AVANTGUARDA MUSIC
- Page 107 and 108: dels conservadors. Obres orquestral
- Page 109 and 110: LA GENERACIÓ OCULTA ACatalunya hi
- Page 111 and 112: que s’acosten als cinquanta anys
- Page 113 and 114: ment ric i sensibilitat, Albert Gar
- Page 115 and 116: lir amb categoria internacional un
- Page 117 and 118: REFLEXIONS A L’ENTORN DE LA NOVA
- Page 119 and 120: Arriba l’hora d’endinsar-se una
- Page 121 and 122: CAP A UNA NOVA EXPRESSIVITAT Despr
- Page 123: Bernat Vivancos Mozart deia: “La
- Page 127 and 128: la meva obra estava feta per agrada
- Page 129 and 130: com va néixer l’Orquestra de Cam
- Page 131 and 132: 165 DAVID ALBET “Qui són aquests
- Page 133 and 134: ent. En molt poc temps s’havia re
- Page 135 and 136: Vostè és, sense dubte, un músic
- Page 137 and 138: es punts de contacte amb les genera
- Page 139 and 140: saber jugar entre el que demana i e
- Page 141 and 142: “ LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA EN EL
- Page 143 and 144: tant pintor, quan el seu marxant, p
- Page 145 and 146: 181 JAUME COMELLAS La renúncia a l
- Page 147 and 148: tica cultural cada vegada menen pol
- Page 149 and 150: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 151 and 152: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 153 and 154: UN DEBAT AL VOLTANT DEL LLEGAT DE S
- Page 155 and 156: José Guerrero Una selecció discog
- Page 157 and 158: Lakatos (fagot), Josep Manuel Beren
- Page 159 and 160: Gabriel Brncic (AH 150). I altres c
- Page 161 and 162: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 163 and 164: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 165 and 166: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 167 and 168: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 169 and 170: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 171 and 172: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 173 and 174: QUI ÉS QUI EN LA MÚSICA CATALANA
- Page 175 and 176:
Bibliografia Paralelismos y paradoj
- Page 177 and 178:
El novembre del 2006, deu anys desp
- Page 179 and 180:
Tres anotacions gaudinianes Perejau
- Page 181 and 182:
234 Josep Soler, Robert Gerhard, Jo
- Page 183 and 184:
ACTIVITATS 236 ma nacionalsocialist
- Page 185 and 186:
ACTIVITATS 238 ge dels paisatges co
- Page 187 and 188:
ACTIVITATS 240 Gabinet Gaudí: una
- Page 189 and 190:
ACTIVITATS 242 procedents d’Angla
- Page 191 and 192:
ACTIVITATS 244 En vers En l’àmbi
- Page 193 and 194:
ACTIVITATS 246 va anar a càrrec de